diumenge, 6 de gener de 2008

Dia de Reis



















En declaracions a Rac1, Sa Altesa Reial Baltasar comenta el cas que l'ha estranyat més, un nen que li ha demanat que li porti caramels, tan sols això.
Penso:
-Qui podria desitjar caramels més que no joguines?
Responc: Probablement el fill d'un dentista...

A casa tenim una tradició pròpia respecte al tió. En els temps que corren crec que no està bé educar als nens a picar amb un pal una soca i que, a sobre, aquesta soca cagui regals agraïda pels cops rebuts.
Aquest és el Tió de casa de l'any 1998, pintat de verd.

Antigament el tió era el tronc que cremava a la llar de foc de la cuina i els regals que proporcionava eren llum i calor. També oferia els de la casa: llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla pels més petits, així com coses de menjar i beure pels àpats de Nadal i Sant Esteve: torrons, cava, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, un all, una ceba (o es pixa a terra).

A casa atipem bé el tió (bàsicament de fruita i galetes) els dies previs al 24 de desembre. L'atipem tant que mentre dormim fa la gran cagada i els nens en llevar-se al matí troben el tió envoltat de joguines. Alguna vegada ha cagat algun dia extra, però per regla general, quan apareix un rotlle de paper higiènic al seu cul, significa que hem d'esperar un any més a que torni a cagar.
Aquest any com sempre demanaré als Reis tres coses: mantenir bona salut, molt d'amor i que no manqui la feina...

Què hem fet els del PiT darrerament?