Ahir a la tarda m'ho vaig fer venir bé per poder assistir a la presentació del llibre de contes El vertigen del trapezista de l'escriptor i blocaire més prolífic que conec, en Jesús Maria Tibau.1. La presentació era a prop, Vallromanes.
2. Volia conèixer en Jesús M. Tibau personalment, el seu bloc és molt variat i té un nom que em provoca simpatia, no sé perquè: Tens un racó dalt del món.
3. Sabia del cert que també coneixeria en persona en Víctor Pàmies, del Refranyer català-castellà i Raons que rimen -entre altres blocs. No fa gaire vam descobrir que teníem un amic en comú, en Martí F., i això ha estat una agradable coincidència.
També em venia de gust contactar amb el món blocaire català i què millor que fer-ho de la mà del també escriptor Toni Ibàñez –Entrellum- a qui s'atribueix l'invent del mot Catosfera. Al gener es van celebrar les jornades de la Catosfera a Granollers i jo encara era un nadó en això dels blocs, tot just començava a bavejar i anava a quatre grapes cercant joguines com un reproductor de música pel bloc o un traductor. Ara ja he après a caminar, però encara necessito algun cop de mà...
Feia almenys vint anys que no trepitjava Vallromanes, no havia posat el GPS del cotxe –no em cal, ja hi sé anar (vaig pensar)-. Hi ha una rotonda nova -per mi- i em vaig passar de llarg. Tres quilòmetres més enllà vaig aturar el vehicle a la vora pensant que duia massa camí recorregut –sort que anava amb temps-. Mentre busco l’adreça al GPS sento el crit de la Mare Fisiologia que em diu:
-Sssseeergiiii... ... shshshshshsh... Sssseeeergiiii... o baixeeesssss... o et piiiiixessss...
No és que tingui problemes d'incontinència urinaria -de moment- però em va passar allò que ens passa a tots, quan pujes al cotxe t'entren ganes, però dius, ja el faré quan arribi, no us refieu mai quan pujeu en un ascensor, en cotxe es pot fer de camí com un bon pixapins, però l'ascensor es pot quedar aturat de sobte.
Amb aquest argument vaig baixar –és bo fer cas a les mares.
Tan bon punt m’aparto del cotxe una altra mare em parla: la Mare Naturalesa, però aquest cop no ho fa xiuxiuejant, ho fa a través de la paraula escrita.

-És per mi aquest interrogant? Perquè si és així et sé contestar: Per que hi ha gent molt porca al món, que en comptes de guardar aquesta bossa amb una mena de sobrassada a dins i llençar-la en un contenidor s'estima més tirar-la per la finestra del cotxe i menys feina.
Instants després el GPS em dirigia cap a Vallromanes i un cop allà, una bossa de plàstic de color blanc amb una tifa de sobrassada dins em dirigia cap una paperera.
De la presentació destacar la lectura de tres contes que ja havia llegit al bloc d'en Jesús, Espantant gavines a càrrec de la Mariluz de mariluz vallromanes, Ametlles garapinyades que el va llegir en Toni Ibàñez qui a més va llegir una descripció personal que va fer ell mateix després de llegir el llibre que va afalagar Tibau i, finalment, el mateix autor ens va llegir El barbes.
Hi va haver fins i tot un detall humorístic memorable: quan de la taula ressonaven uns cops suposadament fets per tot un personatge: el trapezista que acompanya en Jesús allà on va a presentar el llibre i va presidir la taula acceptant les disculpes de l'escriptor per tenir-lo tancat dins d'una bossa de mà. 
Dimecres 14 vaig rebre aquest comentari de l’anna, una lectora a qui –crec- no tinc el gust de conèixer:
Haig de confessar que no tenia ni idea que aquesta Lucía Lapiedra fos una actriu porno, almenys el nom no és gaire artístic, o potser sí que el nom fa la cosa?









El meu bateig, la mare em té als seus braços i jo em sento bé, un fet que m'acompanyarà la resta de la meva vida. 
















