El iaio i el nano (família inclosa) que volien desitjar un Bon Nadal a la comunitat catosfèrica

Tarda plujosa a Quissapon, hora indeterminada a punt de Nadal, però una mica abans, vull dir que la que ve serà la nit de Nadal, data del calendari en la qual fins i tot els cotxes pel carrer s'estimen i es desitgen el millor, se m'entén, oi? Hi hi hi...

Enmig d'una allau incontrolada de bons desitjos, felicitacions, amor desbordat entre familiars, targetes dèbils de crèdit i dèbit i carteres buides de bitllets com els d’en Millet... els sapastres del PiT desitgen molt Bones Festes a Tothom i Totadona "la revista que està de moda", però que no s'estira a l'hora de pagar publicitats.

Passejant plegats per Quissapon...

—Com li deia avi, no podia imaginar que les goteres de la furgo sorgissin de sobte, havia d’haver una explicació lògica... compte amb aquesta branca avi!
—Ai sí nano, gràcies... i com vas esbrinar que fou culpa del taller?
—De fet no ho vaig aclarir jo...
—Ah no?
—Deixi’m que li agafi del braç que podria entrebancar-se...
—Gràcies nano, tres gentil, hi hi hi...
—Li deia que va ser la meva estimada i adorada esposa qui va caure en el fet que els del taller, quan van fer aquella reparació tan llarga, van patir un lleu accident en anar a provar el motor que els obligà a reparar la xapa del davant i canviar el parabrises.
—Ah! Compte amb aquest sotrac nano...
—Ui gràcies avi, gairebé hi fico el peu sencer!
—Si és que...
—El cas és que com ha plogut poc en un any i el poc que ha plogut no s’ha notat gaire, estava convençut que les gotes que trobava al retrovisor i a la palanca de canvi eren esquitxos del meu paraigües i... avi, que no m’està escoltant?
—Què? Ui, sí nano... daixonses... què t’anava a dir... si per culpa d’una d’aquestes branques del terra em fotés de lloros... hauria de dir que m’he entrebrancat?
—...? Culleres avi, que tenim el Nadal a la porta i vostè continua a la seva! No és temps de pau, amor, gresca i xerinola? Li he ofert el meu braç amable amb bones intencions...
—No serà que m’estàs pilotejant per encolomar-me el PiT a mi solet aquest Nadal, eeeeing?
—No, no, ja queda clar que això és cosa meva, jo el vaig parir i jo l’haig de criar, encara que sigui per un tema d’estadística... Ui, ara que me’l miro bé... vostè no s’ha fixat que te un ull de cada color? Em recorda a... David Bowie!
—A qui?!?
—Un cantant que tenia un ull blau i un de marró.
—I ja va néixer així?
—No, no, diu que va néixer amb els ulls blaus i es veu que de petit, en una baralla a l’escola, li van clavar un cop de puny a l’ull i li va quedar la pupila dilatada...
—I després diran que a la nostra època érem uns animals!
—Ui, però si aquest home deu rondar la seva edat, avi!
—Deu ser que aquest paio s’ha cuidat més que jo, el molt punyetero, hi hi hi...
—Miri, per aquí hi ha un caminet avi, passi mentre li aguanto aquesta branca, no prengués mal...
—Ai! Gràcies nano...
—No es mereixen avi, no es mereixen.

EP CANALLA! QUE BONA NIT, BON NADAL, BON SANT ESTEVE, BON DIUMENGE I BONANZA PER LA TELE, hi hi hi...

Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...