dimarts, 1 de gener de 2008

L'autor del Blog

Deixeu que em presenti: Sóc català, m'apropo als 40, feliçment casat, pare de família i pessimista de mena (o optimista ben informat).

Estic fent realitat un bon propòsit de cap d'any pel 2008: crear un blog. Tots comencem l'any amb molts bons propòsits guardats a la butxaca del pijama. Tant bon punt anem a esmorzar ja n'hem deixat uns quants oblidats. Passa el dia i quan arriba el vespre, just després de dinar, ja ni ens recordem de la meitat. De nit berenem i ens en anem a dormir que és massa tard per collonades. El dia següent és mes crític, sense espessor ni ressaca ets incapaç de recordar els bons propòsits plantejats.

Avui, primer dia de l'any, m'he llevat a dos quarts d'onze, m'he pres una infusió per posar el cos al seu lloc (es veu que no hi era) i després he tornat al llit, però no he pogut dormir més. Com que la dona i els nens estaven clapant m'he dit:
-què coi! vaig a començar a fer el blog.

Ara es van llevant, primer en Joel, de set anys, després l'Ariadna, d'onze i per fi la Penélope, la dona de la meva vida. Família sencera desperta, tot un rècord, són les 14.00h. Anem a esmorzar Donuts amb Nocilla i got de llet amb Nesquik, sa, molt sa (disculpeu la publicitat, no em paguen res).

Curiosament després d'esmorzar he continuat amb aquest bon propòsit (no serà que m'estic fent vell?)

I per què el meu món petit?

Doncs no n'estic segur. Potser reminiscències del "país petit" d'en Llach.

Se suposa que un ha de tenir un alt concepte de sí mateix i del món que l'envolta, però en realitat no som res comparat amb la resta de l'univers.


Com Eduard Punset diu: "...somos la última gota de la última ola del inmenso oceano..." o alguna cosa semblant. També diuen que la prova irrefutable que hi ha vida intel·ligent fora del nostre planeta és que mai han vingut a visitar-nos.

La Història que sempre m'ha interessat és la que m'envolta, el dia a dia. Reconec que vaig ser pèssim estudiant d'Història, m'avorria moltíssim, em feia molta mandra. Per sort vaig superar aquell tedi de la Història i m'he vist apassionat amb lectures de textos com Els Pilars de la Terra, L'església del Mar i d'altres, és clar que no és ben bé Història això, d'acord, però com tenen certa dosi de tomàquet , a la majoria ens agrada (sobretot amb pa).

2 comentaris:

vpamies ha dit...

Sempre fa il·lusió tenir un primer comentari en el primer escrit del blog, oi?

Anima. :-)

La curiosa casualitat de compartir coneixences m'ha fet tafanejar una mica per aquí per conèixer i veure el Martí, que fa temps que no coincidim, malgrat la proximitat comarcal.

Salut i bon inici a la Catosfera!

sergi m. ha dit...

Ei Víctor, gràcies per penjar el comentari de benvinguda, sí que fa il·lusió.
Passa, passa que veuràs el piset, el tinc una mica desendreçat, però és que dona feina...

Què hem fet els del PiT darrerament?