Vaig utilitzar el servei renfe rodalies al llarg de dos anys de la meva vida per anar a estudiar a Barcelona (anys ‘92-‘94). Un dia se’m va asseure una enquestadora de renfe i va flipar, l’única queixa era que feia poc que estrenaven els nous trens i els seients eren molt durs (encara em fa mal el cul de la primera vegada que em vaig deixar caure en un nou seient). Jo trobava a faltar aquells sofàs antics i tous de color grana que convidaven a dormir al compàs del txaca-txà del tren.
En aquests temps de conflictes amb renfe rodalies i tot el tema dels esvorancs de l’AVE, em pregunto:
-Per què serveixen les pedres que hi ha a les vies per totes les línies de tren?
Reflexionem. És una qüestió que ja em plantejava quan agafàvem el tren per anar a discoteques de pobles veïns amb setze o disset anys (quins temps aquells...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada