Del bo d'en Johnny -si cliqueu sobre el nom veureu què fa- només sé que després de fer de model de passarel·la va canviar d'hàbits i es va fer Budista. Em sap molt greu no haver-lo tornat a veure des de llavors, era molt bon paio, de bona pasta i vam créixer junts al Belloch, curs a curs, ara creixo jo, ara creixes tu, ara et passo un pam d'alçada i l'any següent te'l passo jo. Respecto absolutament la seva decisió.
De mi ho sé gairebé tot... encara vaig descobrint coses noves.
D'en Marquitos què us puc explicar, que és un tipus excepcional i atent que va ajudar-me, igual que en Johnny, en el tràngol de començar en un Internat com el Collell. Quants gèlids matins de dilluns em van acollir els Canas al seu cotxe mentre esperàvem l'autocar del Collell, com agraïa aquella calefacció!
En Marcos sé que és actor, amb el seu apassionament per les coses, estic convençut que fa el que li agrada. Encara al·lucino quan el vaig veure fent un anunci de viatges a la "tele"! Em va saber greu que no coincidíssim a la mateixa classe, tenia el cognom amb la "C" i nosaltres amb la "M". Però tant era, la vida al Collell no es quedava en l'horari escolar, era plena convivència, experiència del tot enriquidora.
Amb en Marcos hem coincidit poques vegades després del Collell, diria que en tres sopars i alguna vegada de casualitat. Quan ens veiem sento que és un germà a qui no veig mai, no en va hem passat moltes coses junts.
M'ha fet il·lusió trobar un parell de vídeos on surt en Marcos i us els poso aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada