Aquest és un tema per reflexionar. Tracta sobre dir les coses quan s'han de dir, quan encara som a temps de dir-les i sobretot expressar els sentiments cap a les persones que estimes per si el dia de demà no arriba mai, com diu el títol. Espero com sempre que la gaudiu i reflexioneu.
Garth Brooks "If tomorrow never comes"
Sometimes late at night
I lie awake and watch her sleeping.
She's lost in peaceful dreams so I turn out the lights
and lay there in the dark.
And the thought crosses my mind
If I never wake up in the morning
Would she ever doubt the way I feel about her in my heart
If tomorrow never comes
Will she know how much I loved her
Did I try in every way to show her every day
that she's my only one
If my time on earth were through
she must face this world without me
is the love I gave her in the past
gonna be enough to last
If tomorrow never comes
'Cause I've lost loved ones in my life
who never knew how much I loved them
now I live with the regret
that my true feelings for them never were revealed
so I made a promise to myself
to say each day how much she means to me
and avoid that circumstance Where there's no second chance
to tell her how I feel
If tomorrow never comes
will she know how much I loved her
did I try in every way to show her every day
that she's my only one
if my time on earth were through
she must face this world without me
is the love I gave her in the past
gonna be enough to last
if tomorrow never comes
So tell that someone that you love
just what you're thinking of
if tomorrow never comes
La meva traducció és aquesta:
Algunes vegades quan és tard per la nit, em fico al llit despert i l'observo dormir. Ella està perduda en somnis tranquils, així que apago els llums i em quedo ajagut en la foscor. Llavors el pensament em passa pel cap: si no em llevés al matí, dubtaria algun cop dels sentiments del meu cor cap a ella?
Si el dia de demà no arriba mai, sabrà ella quant la vaig estimar?
Vaig tractar per totes les maneres de mostrar-li cada dia que ella era la única?
Si el meu temps a la terra s’hagués acabat ella hauria d’encarar aquest món sense mi.
L’amor que li vaig donar en el passat: serà suficient per durar si el dia de demà no arriba mai?
Perquè he perdut amors en la meva vida que mai van saber quant les estimava, ara visc amb el penediment que els meus veritables sentiments cap a elles mai van ser revelats. Així que em vaig fer la promesa de dir-li cada dia quant significa per a mi i evitar aquella circumstància on no hi ha segona oportunitat d’expressar-li com em sento.
Si el dia de demà no arriba mai, sabrà ella quant la vaig estimar?
Vaig tractar per totes les maneres de mostrar-li cada dia que ella era la única?
Si el meu temps a la terra s’hagués acabat ella hauria d’encarar aquest món sense mi.
L’amor que li vaig donar en el passat: serà suficient per durar si el dia de demà no arriba mai?
Així que digues-li a la persona que estimes en què estàs pensant per si el dia de demà no arriba mai.
3 comentaris:
Ai que trista!!
Més val anar dient les coses en vida sí, però és molt trist pensar que demà la persona que està al nostre costat ja no hi serà. Me nego a pensar en això, que estic inmersa en deprediumengetarde.
És cert, i una pena. El callar els sentiments ens porta a prolongar una situació d'insatisfacció. Tant pel que vol escoltar(coses bones), com el que vol dir-ho (coses no tan bones).
Tu saps que m'agrada molt filosofar, i dic.... Els SENTIMENTS seran MOMENTS en què SENTIM?
bajoqueta: sí és trista, però la meva intenció no era entristir-vos, més aviat donar una miqueta de llum a la gent que encara no s'havia plantejat ni de què anava la cançó i això ajuda.
Em sap greu que t'afecti...
Maite: m'apunto aquesta desdefinició, com diria en Jesus M. Tibau de 'tens un racó dalt del món', potser sí que sigui això, hi ha moments en què hi he pensat en aquestes coses i la veritat, és millor dir les coses a temps.
Salut a les dues!
Publica un comentari a l'entrada