He recordat que l’altra dia, aprofitant que els meus fills fan les activitats d’estiu a prop, vaig fer una visita al fanal que encapçala el blog. L’hora no era la mateixa que la que vaig fer la primera fotografia i el resultat tampoc, com podreu comprovar.
Em va entristir l’estat del fanal, fins i tot es pot apreciar que algun indesitjable ha fet servir el fanal com a diana. Sense la mà de l’home no hauria pogut fer mai la foto de capçalera amb el contrast que em va cridar l’atenció, aquesta barreja de natura i artificialitat, però la mà que va llençar la pedra es podia haver ficat dins d’algun foradet de l’amo i estalviar-se la malifeta.
També em va entristir que li haguessin posat aquesta malla obrera a mode de faldilla, justament ara que fa tanta calor i podia lluir la seva nuesa esplendorosament davant dels pocs visitants que rep.
Després de tant batibull de sorolls, tanques metàl·liques i forats a terra he tornat al meu món petit, al meu paradís terrenal i he escrit quatre ratlles, amb un refresc de taronja al costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada