Per motius aliens (o no) a la direcció d'aquest blog, em veig obligat a interrompre l'emissió de manera temporal.
Mentre espero que arribi indefectiblement el mes d'agost coincidint amb el final dels darrers esculls a la feina -molta en aquest mes- i el principi de les anhelades vacances. També espero la prompta recuperació de la meva sogra, que és amb nosaltres a casa des de divendres passat i encara es quedarà uns quants dies.
Donat que tinc les neurones sota mínims, cos i ment esgotats, no puc garantir escrits com fins ara i només tinc temps de penjar algun vídeo del Youtube (que és la cosa més senzilla de fer en quant a post es refereix), crec que serà el millor per mi i per vosaltres que ho deixi uns dies.
Fins aviat!
12 comentaris:
Òndia, no portes ni un any amb el blog i ja vols tot un mes de vacances? :-)
Cuida la família i ens rellegim aviat!
Ep! Qui diu un mes?
Tan sols vull dedicar els meus esforços a treballar el mes de juliol i un cop a l'agost, tranquil, ja m'hi posaré de nou, de tota manera hi ha quelcom més apart d'això que no puc explicar ara, però que em dona molta feina... -i no és la meva sogra.
Et llegiré, com sempre he fet, Víctor.
L'experiència em diu que l'agost és mal mes per als blogs. Però, per contra, sovint, és quan tenim una miqueta més de temps per fer aquells articles que demanen una atenció especial. Interessant dilema!
Jo seguiré fent, com sempre: quan puc i com puc. :-)
Jolin ara que jo tenia temps fots lo camp? Ja m'està bé per tenir lo teu blog sense llegir.
Castigada de cara a la pared jajaja.
Tot el que es fa per la família sempre és a fi de bé.
Salutacions,
Rafi
Víctor tu sabràs millor que jo què passa a l'agost, per mi serà el primer ;-) De fet i en vistes de com està acabant juliol, potser reprendré abans i tot.
Bajoqueta: Jo en canvi segueixo els teus posts, però confesso que em tens una mica despistat, és a dir que no pillo gaire què és el que et passa, de tota manera no estàs castigada, almenys per part meva, prou càrrega deus tenir pel què es desprèn dels teus darrers escrits...
Sí Rafi, això de la família... n'estàs segur? ;-)
Bé és una bona sentència que sovint deu ser certa.
Una abraçada a tots i ja torno!
Jo et seguiré votant cada dia, que això no dona massa feina ;-)
I el sopar, quan vulguis, eh?
Gràcies Martí pel teu suport.
(Guess Ya know actually I'm very busy)
Això del sopar... hi penso sovint, però potser millor esperar vacances.
que tot vagi bé i t'esperem amb forces renovades
Gràcies Jesús!
Ja queda menys, sembla que tot es va aclarint i vaig tornant a trobar el camí.
mens sana in corpore sano
ja ho deien els "antics".
vinga ànim que ja queda menys per "relaxar-te".
una abraçada.
Quan tens insani: mens i corpore, cosa fai?
Aviat torno... abans del que es pugui pensar.
I no és amenaça!
Salut Pep!
Publica un comentari a l'entrada