divendres, 1 d’agost de 2008

Començo les vacances

Avui ha estat el meu primer dia sencer de vacances.
A mig matí he anat amb en Pep a Barcelona en representació de les nostres famílies. No és que haguem anat de concert, hem anat al Tanatori de la Ronda de Dalt. El nostre amic Rafa ha perdut el seu pare, una persona que ha patit els darrers dos anys de la seva vida una greu malaltia. Nosaltres no el coneixíem, però el que hem sentit és que era una persona collonuda, a més de pare de cinc fills.

Després d'escoltar les paraules del capellà, dos dels fills han parlat:
El nostre amic Rafa, dolgut i serè, és qui ha començat agraïnt la presència a tothom i ha destacat una frase que m'ha impactat: "Si mi padre, en dos años de enfermedad no se quejó nunca..., no nos quejemos ahora nosotros..."

El parlament d'en Sise, un altre dels fills ha estat en un to més distès, malgrat el dolor. A ell li ha tocat la part catxonda, incloent petits detalls i trets del seu pare i la relació amb la dona i els cinc fills. Retallets difícils d'encaixar en un acte solemne, fins i tot els assistents han rigut amb el cor encongit, capaç de barrejar sentiments -treient forces- i allunyar per uns instants la tristesa del moment.

No vaig tenir el plaer d'haver-lo conegut, però conec el meu amic.
En aquest cas i segons penso, de tal riu tal aigua.

***



A la tarda he anat a buscar els nens al casalet poliesportiu de tennis. Avui era l'últim dia i per celebrar-ho ahir es van quedar d'acampada tota la nit. La foto no és que siguin restes de l'acampada, ha estat la tònica de tot el mes, coses per tot arreu i descontrol de roba. En Joel era dels pocs que encara caminava per allà, la resta dormia a les cinc de la tarda!

Després d'evitar trepitjar un nen que dormia al terra envoltat de bosses i els escacs que, tant sí com no, es va endur en Joel -de vuit anyets- per jugar amb en Jordi, el seu company de tenda, que dius: ja podreu concentrar-vos enmig del merdé de la nit?!?...
Segons ha dit la meva filla quan ha pogut articular paraula:
-Hem dormit dues hores aquesta nit...
M'han perdut per sempre la llanterna de la meva caixa d'eines -la única que anava bé des de feia anys- que curiosament es va teletransportar a l'interior de la tenda de campanya. També s'ha perdut una tovallola amb la foto del Ronaldinho...
Em sap molt greu haver perdut la llanterna!

2 comentaris:

Ferran ha dit...

Sense llanterna ni tovallola... però de vacances! Que vagin bé.

sergi m. ha dit...

Això és el més important company!
Gràcies!

Què hem fet els del PiT darrerament?