dimarts, 7 d’octubre de 2008

A la meva nena...

Ari:
vui n fs 12.
fa 1 tmps ke ls pps nem prduts...
Uix! Ho sento filla, però això no em surt!!!

Ariadna:
Avui en fas dotze.
D'un temps ençà que els pares anem un xic perduts.
Tu reclames el teu protagonisme i hi estàs plenament en el teu dret.
Si una cosa tinc clara és que el nostre esforç durant els darrers onze anys tindrà la recompensa esperada, ets una nena –perdó, noia- com cal i amb el cap molt ben moblat. No em penedeixo d’haver-te negat fer coses que crec que no pertocaven per a la teva edat, a mi em van fer el mateix. Estic convençut que sabràs anar pel món educadament i feliç malgrat les circumstàncies. Recorda allò que et vaig dir no fa gaire tot discutint per... no recordo... alguna tonteria, potser.
De vegades no et conec, penso que algú ha segrestat la meva filla tot posant-li una màscara al damunt, però darrera d’aquesta cuirassa hi ha la meva nena, ho sé i lluitaré, cada cop que en tingui oportunitat, per recuperar-te. Serà dur, però lluitaré perquè ets important per mi i t’estimo.


Per molts anys filla meva!

8 comentaris:

Ferran ha dit...

Vaja peaso marit, i ara pare, que estàs fet, em sembla!
Per molts anys, doncs, també a la teva filla (i a la teva cunyada! :)

sergi m. ha dit...

Òndia Ferran, ja veus, és un no parar...
Prometo posar-me al dia amb els posts dels companys!
Salut!

Cristina ha dit...

No es pot negar que aquesta nena és teva. Sou pastats! Felicitats! I que creixi com una nena feliç. Segur que amb pares com vosaltres ho és.

sergi m. ha dit...

És el primer que vaig pensar just quan va néixer, al quiròfan mateix, és en Joel qui més em preocupa XD
Gràcies Cristina!

ArIaDnA. M. M ha dit...

Hola papa, moltes gracies per el post i no cal k t'hi esmeris gair en el llenguaixe aquest raro no passa res a tu no et fa falta jo escric aixi perque aixi disimulo les moltes faltes k tinc...
Moltes gracies ha tothom per felicitarme i sobretot gracies a tu papa perque sempre he savut k m'has estimat tant...
Ahh! i això de la foto no cal k t'inventis coses rares, però (repeteixo) moltes gracies.
Adew pp j parlarem oky!!!
molts petonassssooossss!!!
de la teva filla:
***** ArIaDnA *****

Ferran ha dit...

Sergi, aixuga't les babes!! ;-))

bajoqueta ha dit...

Felicita-la de part nostra.
Vols dir que no hauries de fer una guia de "como ser el mejor marido del mundo" i també una altra "como ser el mejor padre del mundo y no morir en el intento"? Igual podies deixar de treballar i tot :)

sergi m. ha dit...

Uf! Bajoqueta, encara queda molt camí per recórrer... i jo sóc molt normalet. Abans escriuré una novel•la que no aquestes guies que dius -quines coses- tot és qüestió de plantejar-s’ho i fer-ho.
Gràcies :-)

Què hem fet els del PiT darrerament?