Malgrat el bombardeig de crisi que rebem per part dels mitjans de comunicació, per més buits que estiguin els calaixos al final de la jornada... sempre podrem trobar algun motiu per somriure, com és el cas d'aquest trosset de jardí que vaig gosar fotografiar, per ori-gi-nal.
Ep! No és cap fotomuntatge.
Potser sí és un reflex real de la crisi? (Però aquest sanitari: no és més car que un test?)
Potser és una crítica i la casa pertany a un artista...
2 comentaris:
també t'agrada jugar amb les paraules
Home Jesús, no hi tinc tanta tirada com tu...
Salut!
Publica un comentari a l'entrada