Us diré que torno a la normalitat.
Us diré que aquí fa molt de fred comparat amb el Carib Mexicà.
Us diré que una de les coses que no trobaré a faltar de Mèxic són els molts representants de US (United States) que hi havia a l’hotel suposo que, com nosaltres, assistents al CMTDGCG (Congrés Mundial de Temeraris Desafiadors de la Gran Crisi Global).
Us penjo la foto de l’altra cosa que no trobaré a faltar:
La tassa del vàter que deu estar a l’alçada justa que necessiten la senyora Martina (encarregada de fer la nostra habitació) i totes les seves companyes per netejar-la sense haver d’ajupir-se. Un cop vaig comprovar que el cubellet de brossa del lavabo era massa alt, vaig desmuntar un calaix de l’escriptori per alçar les cames i poder evacuar amb la meva facilitat habitual. Casualment ahir vaig veure unes imatges de Txumari Alfaro fent la demostració de quines posturetes són més recomanables per anar de ventre.
Us vull dir que afortunadament les notícies del dia d’ahir no van passar fa deu dies, perquè hagués anat de viatge mi tía Frasca, la del pueblo... com deia un amic:
Atemptat a Bombai amb turistes ferits (no diré res dels polítics), revolta a Tailàndia amb més turistes pel mig... i, a França, un avió Airbus 320 que acabaven de reparar s’estavella al mar en el vol de proves. “Una catàstrofe” deien els serveis informatius de Rac1...
Si escolto aquesta notícia fa deu dies m’hagués conformat amb sopar en un restaurant mexicà en comptes d’anar a creuar la bassa en un Airbus 330, o sigui amb deu punts més... Us ho juro!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada