Per somriure:
Avui a Rac1 (la meva) en Basté ha esmentat el temporal que va assotar la façana marítima del litoral gironí en general i de L’Escala en particular el passat dia de Sant Esteve. Per la tarda l’home del temps (l’Abel Queralt, crec) ha donat les velocitats a les que ha arribat el fort vent en diferents punts del país (des del litoral tarragoní cap amunt). Compte que al centre barceloní el vent ha arribat als 54 km/h (que passat a milles per hora són només 33,55 mph, segons el meu processador de textos –per què no ens canviem els tacòmetres del cotxe a mph doncs? Sembla menys velocitat).
Alerta: Avisen que demà encara serà pitjor amb vents de prop de 160 km/h...
Per què em ve al cap la imatge d’en Saura fregant-se les mans i celebrant-ho amb cava?
________--------* * *--------________
Per plorar:
Als informatius de la mateixa emissora hores després:
El vent ha fet molt mal.
Mal de debò, perquè s’ha cobrat una víctima al Poble Nou de Barcelona: una dona de 52 anys que passava pel davant d’un mur d’una obra ha vist com aquest li queia al damunt i ha mort més tard a l’Hospital Clínic, on els metges no han pogut fer res per salvar-li la vida (la dona passava per maleïda casualitat). Vagi des d’aquí el meu condol a la família.
No seré jo qui jutgi ningú per aquest “casual” i tràgic accident, ja hi ha gent que ho farà.
I jo em pregunto:
-La seguretat d’una obra no preveu aquests imprevistos?
________--------* * *--------________
Lectores i lectors del PiT:
Només pretenia reflectir el gust agredolç que la vida em provoca de vegades amb "casualitats" com aquesta.
16 comentaris:
Sense obrir la boca, en Saura fa por. Si a sobre parla de ràdars, ni t'ho explico. Juurr!!
Bon cap de setmana, company!
Síiiiiiiii, teniu raó amb en Saura, però....hi ha quelcom que encara m'agrada, què hi farem, serà que va contracorrent? perdoneu-me, no visc prop de Barna...
Petonassos!
Coi, Sergi, això ha estat un "postus interruptus". Em feies riure cada dia, i de cop surts amb això...
(Digues que sí, home! Que cal saber posar-se seriós quan cal.)
I endavant amb el PiT (m'agrada), renovar-se o morir!
Glups noi. Per desgràcia sabia la notícia del mur ... He passat tants cops per davant. De fet, avui podia haver passat per allà a les 16.15h, però he triat un altre camí per anar cap el metro.
El vent, l'aigua... la força de la natura és immensa. Esperem que el temporal no trenqui tot per les zones de costa com per Sant Esteve!
I aquest Saura! I els radars! El meu refredat. Tu vols que aquesta nit no dormi... I demà em sonarà el despertador per anar al curs de prevenció...
Sí, Ferran, té una certa retirada al Kermitt (es deia?) la rana Gustavo "el reportero más dicharachero" (que vol dir "propenso a decir dicharachos" que són: "dichos demasiado vulgares o poco decentes"... i no ho dic jo, eh?)
Aquí crec que té més allò de parlar entre dents (o com es diria en anglès: "he is mumbling under his breath")
Bon cap de setmana!
_____________________
Zel:
he he he, a contracorrent, dius? Llavors potser penses que Leo Bassi és el gran Gurú?
;-)
(Un advertiment: Aquest espai no vol ser centralista i esteu convidats a criticar-me quan així sigui -estaré disposat a rectificar-. Espero que sigui la última vegada que algú a casa meva demana perdó per no ser o viure a prop de Barcelona. Un fort petó a la galta esquerra i una abraçada per tu Zel)
___________________
Ho sé, ho sé Martí, com pots fer humor del fort vent si causa mal?
I m'ho vaig pensar i repensar, vols dir Sergi -em deia-, però la línia del blog... bé potser no ho torni a fer mai més això de barrejar conceptes.
M'agrada que t'agradi
;-)
_________________
khalina: sento no poder comunicar-te res perquè deus estar a hores d'ara al curs de prevenció... (que imagino que no és prevenció de refredats, perquè ja fas tard!)
I aquest cap de setmana res de festes, eh?
Salut!
Noi, ja t'ho vaig dir...
No tot és "hi hi ha ha" a la vida, però qui vol passar-ho bé no vol passar-ho malament. La gent és així, "este es uno..."
Me'n vaig a pastar fang!
La seguretat d'una obra no pot preveure imprevistos... seria totalment il·lògic!!
;-)
Ara, seriosament, el meu condol, també...
Ja t'ho deia ja que sabies posar-te seriós quan calia, no? ;¬)
Això que ha passat, i el que dius de les casualitats m'ha recordat una cosa que ens va passar a la meva mare i a mi. Un dia varem aparcar en un carreró a Sarrià, i al baixar del cotxe, marxava un altre de l'altre costat del carrer i varem decidir canviar de lloc, ja que no estàvem segures de si on havíem aparcat era un gual o no, doncs hi havia unes obres. Hores més tard en anar cap el cotxe, varem descobrir que s’havien desplomat part dels andamis i que havien ferit greument a una dona que passava per allà... Cal dir que si no haguéssim bellugat el cotxe, la dona no hagués passat per allà per motius d'espai.
Casualitat? Les coses passen quan han de passa? Destí?....
Voilà!!!
Petonets.
Quatre nens han estat.
I aquest vent fastigós que no para...
Avui quasi vaig al curs volant jeje. Però el meu refredat va cap a millor.
Fora bromes, avui he anat a dinar a casa els meus pares i he passat per davant d'on havia el mur que envoltava l'illa (una part queda dempeu però està vallat perquè no puguis anar per la vorera)I el que em pensava, no és un mur de cap obra. Es un mur amb graffitis que sempre hi ha hagut.Un mur ben gruixut del que ara queden de peu les bigues que el subjectaven. El que passa, és que abans, dins del mur hi havia una antiga fàbrica, i ara no hi ha res... I el pitjor, la pobra dona i la seva família.
Hem sembla que el mur que ha caigut era molt antic i possiblement ja ni hi ha responsables , l'unic que tindra problemes es el propietari del terreny que segurament no te res a veure amb el mur.
Les forçes naturals sempre s'emporten vides , per mes que intentem que no sigui aixi.
Em sap greu dir-vos que el ganàpia d'en Sergi està una mica més tocat amb aquest collons de vent que empastifa els carrers de branques mortes, avui la seva dona li ha dit que han mort uns nens que jugaven a beisbol sota d'un pavelló cobert que s'ha esfondrat.
Ell també va ser nen, també jugava a beisbol i estimava amb bogeria aquest esport.
Ara està massa trist i no vol mirar ni les possibles imatges que donin per la tele.
No us preocupeu que ja se li passarà, ja em preocuparé que així sigui...
Ara em diu a cau d'orella que la frase d'en Jordi és enginyosa... com?
Ah... i que li digui a l'Anna que sí, que és veritat que han de passar i és culpa del destí... com? digues-li tu això... d'acord, doncs que és una merda el destí.
Petons (de part dels dos, eh?)
--------------------------------
Ara sembla que està més animat.
En Sergi agraeix les vostres informacions, Assumpta, khalina i garbi24.
Després d'això dels quatre nens, la frivolitat que em vaig permetre posar més amunt (ei, abans que passés aquesta desgràcia), queda una mica fora de lloc. Hi havia altres coses a comentar.
Ho sento.
De fet, company Jordi, ens movem en aigües turbulentes que no podem controlar, el primer en estar fora de lloc vaig ser jo barrejant dues coses de gust agredolç que finalment esdevingueren amargues.
Procuraré no tornar a fer un post agredolç.
Sergi, te'n recordes que cap a final de setmana et toca penjar el teu personatge a Personatges Itinerants?
I fxa't tu quines coses... El nom del teu enllaç als Moments l'he hagut de canviar jo i el de Personatges Itinerants s'ha canviat sol.
Sí Carme, ja vaig tenir la previsió de posar-me un compte enrere a la barra lateral
;-)
Pel que veig, els enllaços depenen de la bona voluntat dels companys i de blogger. Gràcies per informar-me.
Un petó al front.
Publica un comentari a l'entrada