Compte amb els refredats

Als Estats Units fan estudis per tot. Comencen el dia fent un estudi comparatiu de la quantitat de gotes de cafè que caben en una tassa... de cafè i en un got de cartró pel cafè, que dius: amb la qualitat del cafè de mitjó que us preneu en aquelles tasses tipus banyera... calia fer-ne un estudi?

Segons un estudi realitzat als Estats Units per la Universitat Carnegie Mellon, dormir menys de set hores augmenta el risc de contraure la grip i els refredats.

(No faré cap broma del nom de la Universitat, perquè mellon no vol dir meló i carnegie tampoc...) Doncs cenyint-me a aquest estudi:

Taaate! Thank you very much, ara ja sé perquè estic ai... aaitxíss!

I després d'aquesta expressió d'eufòria incontrolada, em sobrevé la fase reflexiva següent:

-No descansar el temps suficient ens fa estar refredats?

Llavors, què passa amb tot aquest seguit de bajanades d'aquí?

-Que et passis mitja nit de cap d’any a l’exterior en mànigues de camisa sota un fred que et glaça tant els mugrons que podries tallar un meló a llesques primes amb ells i acompanyat d’uns amics (i d'una ampolla de cava) per jugar a allò de veure qui s’embarbussa més amb les paraules mentde ens decorddem, els uns als altdes, quant ens esxtimem de vedditat, de vedditat... no, no, res a veure.

-Que surtis una nit al teatre amb els cabells humits per no haver tingut temps de passar-te l’assecador, coi que per una nit que surts no aniràs perdent el temps! Aquí reconec que tenen cert avantatge els amics que pateixen alopècia i se’n foten de tu, alguna cosa profitosa havia de tenir, a banda de la potència se... ntimental, segons demostra un altre estudi dels Estats Units que ara mateix no tinc a mà. Des d’aquí una forta abraçada, tot el meu suport, respecte i solidaritat que sumo al temor que sento quan veig algun cabell suïcida al meu coixí.

-Que decideixis començar l’any fent esport (?!?) i vagis en calces curtes i mànigues de samarreta per camins nevats, però, això sí, amb les orelles ben protegides pels minúsculs auriculars de l’mp3... tranquil que ho pots continuar fent. (Això no m’ha passat a mi, que l’esforç més gran que he fet aquest any és desar el Tió de Nadal -tan pesat com verd- exactament en un altre lloc d’on m’havia dit la meva dona... bé com està més ocupada llegint en Follet, no ho sabrà... això comptant que a ningú se li escapi, eh?).

-Que a la feina, per pal·liar la crisi i evitar que els veïns ens renyin, quan arribo el termòstat està a 12 graus (que no està gens malament si ho comparem amb els 2 graus negatius del dia set de gener com mostra la foto) i dels 12 graus per arribar a la temperatura de confort es fa l'hora de plegar!!! Tampoc té a veure.

I per anar acabant i no caure en una llarga paragrafada:

-Que per culpa d’un somnambulisme exòtic, em llevi a les dues de la matinada, em despulli i surti al carrer amb la meva gossa mig adormida a llençar les escombraries, entretenint-me a revisar el reciclatge domèstic procurant no equivocar-me de contenidor, segur que no té a veure?

(D’això no n’estic segur, per aquest motiu no puc penjar foto, i perquè encara no s’ha pogut demostrar, però al barri hi ha gent que comenta i ja sabeu com són els pobles...)

I em torno a preguntar:

No deu ser un estudi endegat per parelles de blogaires amb la pretensió que deixem d’escriure els nostres blogs?

Ara mateix és la una de la matinada i estic aquí a punt de deixar això enllestit per demà. Si plego ara i me'n vaig al llit, hauria de caure fulminat per poder dormir sis hores i quart, que és menys de set...

O reflexionem tots plegats o això se'n va amb Morris! Com diria algú que vaig conèixer...