divendres, 2 de gener del 2009

Lavabos públics

De tothom és coneguda l’extensa i complicada literatura que podem trobar en lavabos d’ús públic.

Aquesta literatura sovint fa que la nostra estada entre quatre parets, sovint pudents, sigui més amena i entretinguda, però avui no vull dedicar un post a les marranades que molts brètols hi escriuen, avui vull escriure d'alta literatura.

En comparació amb els lavabos públics que vaig visitar a Mèxic, haig de dir que aquí en general són més nets, però compte, que això no vol dir que als d’aquí s’hi pugui menjar...

A Mèxic, en un dels restaurants que visitàrem, hi havia aquests rètols al costat.

No cal que us digui que la fletxa apuntava exactament a la porta dels lavabos, que vaig dubtar si hi trobaria algú a l'interior que guiaria els meus passos i, sobretot, desitjava que aquest algú no fos el "Pelusa". La gran sorpresa no va ser només aquesta, sinó que en comptes de penjar cartellets distintius com aquests:









El visitant, per tenir clar on ha d'anar, es troba amb una parella anciana de carn i ossos, empolainada amb vestits típics folklòrics de la part de Veracruz, com els que llueixen aquesta parella a les fotos. S'encarreguen que no falti res als lavabos (ni higiene) i de donar una nota de color i humanitat.

Finalment vaig poder arribar solet al meu destí, fer el què havia anat a fer i no vaig trobar en Dieguito ni la seva famosa "mano de Diós", afortunadament...

En un lloc no tan allunyat de Catalunya (parlo geogràficament només) com és Madrid, en un dels lavabos públics d’homes de l’aeroport de Barajas vaig trobar aquest grafitti mentre canviava l’aigua al canari i pensava en la poca ètica i la deixadesa dels responsables de neteja de l’aeroport.


Després de mirar-m’ho vaig deduir que posava: “cagas”, però com sóc lent de mena m’hi vaig fixar bé, m’ho vaig remirar fins que vaig aconseguir desxifrar el missatge ocult: “Si cagas dale”... és clar, que en sóc de ruc... si és just sobre el botó de la cisterna –vaig pensar. En l’afany que tenen a Madrid d’anar un pas més enllà que la resta han decidit plantar als lavabos un tret d’extremada modernitat...

Curiosament aquí a Catalunya on la llengua castellana pateix una creuada irracional per ésser sotmesa i prohibida, podem trobar en els lavabos de restaurants i bars mostres com la que relato a continuació. Aquesta és una paròdia des del respecte i el carinyu i com a tal vull que sigui entesa, oju:

-Hay que vé lo guarra que eh la hente... –pensa la propietària del bar mentre pren bolígraf i paper i es posa a escriure.
-¡Manoloooo! –crida l’Encarni des de l’atrotinat despatx del bar.
-Eeeee... –respon deixant la copa de vi damunt la taula i eixugant-se amb la màniga.
-¿Cómo hehcribe porfavó?
-¿Eeeeeh?
-Que... ¿Cómo hehcribe porfavóoo?
-Cómo va sé...
–es dóna un temps per pensar, llavors diu- tó hunto, aaaro... –respon pensatiu.

Més tard...

-Y... arfavóh... ¿ Cómo éh Utilizen?
-¿Utilisen? Con U, aaaro...
-Nooo, digo ar fináh
–diu aclarint.
-Ar fináh... z-e-n, con seeta ¿Cómo va a sé sinó?
-Aaaale...

Instants després...

-¡Manoloooo!
-Hum... ¿¡¿Hé quiereh?!?
–contesta emprenyat.
-¿Y aqueyo pa eshá los rehtoh ar váte?
-¿Lo cualo dise...?
-Sí hombre, aqueyo pa limpialo... ¡lo de cogéee!
–diu sacsejant la mà diverses vegades cap al terra.
-¿Tú tah creío que soy una'nsiclopedia u qué? Díceselo ar niño que ponga una afoto y yahtá!
-Aaaale...
–contesta bufant- Keeeeviiiin! Deha de hugá a la maquiniya y ven pacá que me vah hasé una cosa en el ordenadó...

Minuts més tard en Kevin no apareix...

-¡Keeeeviiiiin!
-¿Hé quiereh, mama? Ehpera una miaha que termine o eh que me vah a montá un poyo?
-Ni poyo, ni pooo... poh que vengah yaaaa!

Aquí teniu el resultat un cop ja penjat a la porta del lavabo:

Com anava dient, el castellà pateix una persecució a Catalunya desmesurada...

Vota'm al TOP CATALÀ!

7 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

sembla que hagi passat més temps, veritat?
felicitats

Els del PiT ha dit...

Bé, de fet només fa un dia que vaig complir el primer any de blog, però gràcies Jesús!

Assumpta ha dit...

Jo tinc autèntica fòbia als labavos públics... els evito al màxim... és que la gent és bastant guarra.

El diàleg transcrit a Catalunya, lloc on el castellà és tan perseguit, és boníssim!! jajaja

bajoqueta ha dit...

Si vas a les estacions voràs lo que són missatges del "más allà" :)

Jo sempre em fixo en los missatges de les parets i les portes hi ha de memorables.

A Tortosa, n'hi havia un a la paret de l'estadi que deia: "anterreu be a franco que no sescape"

Els del PiT ha dit...

Això mereix un post apart Bajoqueta.
;-)

Ferran Porta ha dit...

Haha!, molt bon post, Sergi. Per cert, flipo amb el domini de les llengües: em sembla més fàcil l'alemany que aquesta transcripció de castellà (per cert, i tant!, a punt de desaparèixer a Catalunya).

Com a apunt, a Alemanya els lavabos acostumen a ser de "pagament". Cal deixar-hi entre 20 i 50 cèntims (en algún lloc, com l'estació de tren principal de Berlin, 0,80) però això sí, normalment estan com una patena.

Alemanys, són una altra raça...

Els del PiT ha dit...

Assumpta: No sé què coi ha passat amb el teu comentari... se m'havia traspaperat! Si et dic la veritat sóc dels que neteja la tassa del vàter amb paper després d’usar-la per tal que qui vingui al darrera no pensi que sóc un porc (amb perdó de l’animal) ;-)

Ferran: i tant que ho són, vaig tractar amb clients alemanys al restaurant dels sogres i, fins i tot, a Tenerife vaig treballar amb un. (A mi em semblen collonuts)

Només dir-vos a tots que:

Tan sols que hagueu rigut la meitat que jo escrivint-ho em dono per satisfet.

Què hem fet els del PiT darrerament?