Post accidental...

Passejant amb la família aquest diumenge al matí vam poder copsar diverses escenes tristes com aquestes.

No voldria omplir aquest post d'imatges, però n'hi ha una que sí em ve de gust i també a tomb (perquè la vaig fer el mateix dia).

Penso que no tot és imitable a la vida. El book-crossing és...
-Bucrossin dius?
-Sí miri: book, de llibre en anglès i crossing de...

-Crossa en català, oi?

-No avi, és allò de deixar un llibre abandonat en un banc qualsevol tot esperant que qui se’l trobi el llegeixi i torni a abandonar-lo per tal que no pertanyi a ningú.
-Que passa de mà en mà sense pagar, vaja... Recoi, quines coses que es fan ara... Ja no sabem què inventar, eh? Qui no té feina el gat pentina.
-Jo crec que és una bona idea això...
-I l’autor del llibre què en pensa d’això?
-Eeeeh... no ho sé, li ho hauríem de preguntar potser.
-Ah!
-Ara posaré la foto amb l’explicació de perquè no tot és imitable i mentre es carrega, vaig un moment al lavabo, no toqui res, eh?.
-Fes, fes noi, fes...

Què coi és això? Però si és un d'aquells "tocadiscos"...

-Què avi... Ja s'ha carregat?
-Ah noi! Ara arribes?
-Sí, ja sóc aquí... Li agrairia que no em digués noi, que ja en tinc quaranta...
-Quant arribis a la meva edat ho trobaràs a faltar... Que sàpigues que mentre tu eres al vàter remenant-te les cireres, he avançat molta feina, eh nano?
-Quina feina, avi, si li he dit que no toqués l’ordinador...
-Vés, què havia de fer? Ficar-me el dit al nas i mirar per la finestra?
-No home, no... només volia que s’estigués quietó aquí assegut, amb això ja en tinc prou!
-Però si t’he tret un munt de feina del damunt, sapastre!
-A veure, de quina feina parla?
-De tots aquests missatges que tens desats aquí, aquests que et volen vendre un allargador de penes... Noi, quina dèria amb allargar les penes! Com si no tinguéssim prou pena amb la crisi!!! He fet bé, oi nano?
-Doncs, mal que em pesi, li haig d’agrair el gest. D’això en diem correu brossa o spam... és un correu que rebem de manera involuntària i que omple les nostres safates d’entrada...
-Ep, para el carro, quiet aquí... Jaaaaau! D’entrada no sé què és això que dius de les safates... oi que ens entenem? I de sortida m’estàs avorrint...
-Pensi que és convenient saber-ho això si remenem el correu, la maj...
-Ah, per cert nano, també m’he pres la llibertat de contestar alguns correus...
-Com diu?!?
-Sí mira: Un que si envies això et pot tocar un ordinador portàtil d’aquests; un altre que surt una nena que es veu que està malalta i li han de trasplantar noséquè; aquest que diu: "si és veritat ens farem rics", però encara no sé perquè, tot i que hi ha una llista llarga de gent avugats i tot...
-Es diu advocats, avi... però pensi que tot això és mentida!
-Aaah! Calla, calla! I aquest és el millor, guaita aquí... diuen que ho enviïs a vint amics i llavors se’t complirà el desig que vulguis una hora més tard –es frega les mans.
-I què ha demanat?
-És un secret, no t’ho puc dir, però té a veure amb una dona i amb el regal d’unes "pastilles de Vinagres" que diu que et tornen a la vida! No et fa res que hagi donat els números d'aquesta targeta de crèdit, oi?
-(...?!?)
-Noi, on vas? Escoltaaa, malandando! Que no volies escriure alguna cosa per avui? No marxis home, et prometo que no remenaré més...

Què diu aquest botó? DESA-HO ARA "ni hablart del peluquín"... i aquest taronja d’aquí? Mmm... PUBLICA UN MISSATGE ... Eeeeh... CLIC!

Això és més fàcil que picar a la mina i més divertit que vigilar l’obra del barri, hi hi hi...