dimarts, 24 de febrer de 2009

Seqüeles del Carnaval

(Foto: http://www.maniacworld.com/karate-chimp.html) Google

Quissapon, carnaval de noséquan.

La mare el deixava anar al cinema de Quissapon amb el seu germà petit. El nen, que ja no era tan nen (malgrat tenir molts pardalets al cap), anava a la sessió contínua com deien els grans (pel·lícula doble deien els menuts). L’estrella era Bruce Lee (quimonos, cinturons negres i mastegots amb peus i punys). Germà gran i petit sortien del cinema fent posturetes d'arts marcials i cridant pel carrer amb les mans obertes: Aaatooooaaaa!!! El nen dels pardalets, en nits de lluna plena o creixent, somniava que era Bruce Lee (en les minvants només era Terence Hill i en nits de lluna absent, Bud Spencer. La qüestió era repartir llenya...).

La mare havia anat de viatge a l’Orient. Ara, en la llunyania del temps, el nen és home i no és capaç de recordar si era al Japó o a la Xina (segurament la mare anà al Japó... Perquè la Xina, en aquell temps, probablement era tancada). El nen sabia del cert que ella li regalaria alguna cosa, sempre que la mare tornava duia regals per tots. La mare era una joia (i encara ho és, a banda de ser lectora habitual del PiT...). El nen somniava en el carnaval, aquell any es disfressaria de xinès (“txinu” com en deien a Quissapon, tant ell com tots els altres innocents quissaponencs). Si la mare li regalava un “trahe de txinu”, seria l’estrella del petit carnaval de Quissapon. Imaginava que tothom es faria a un costat al seu pas per por de rebre un Mawashi geri a l’orella dreta o un Yoko geri frontal als nespres (“nesprus” en deia ell i la resta...). Faria els moviments de "Kung-Fu" que havia estudiat a la gran pantalla, seria Bruce Lee a plena llum i sense lluna.


La mare tornà del viatge dies abans del carnaval i li donà el regal al nen dels pardals. En obrir-lo, els pardals es van suïcidar fent un vol picat a terra (“en barrena” deia ell mancat de millor cultura). El nen es sorprengué, però no pel suïcidi dels ocells (que potser ja tocava...), sinó en veure un vestit tradicional (digues-li disfressa o pijama) de seda suau i efeminada, molt oriental, però sense cinturó negre de karate. Per acabar-ho d’adobar, la mare li pintà un bigoti de “txinu i andando!” (No el “txinu”, no... El nen, “andando!”).

El nen fins i tot va haver de posar-se bé per ésser fotografiat. Ni Mawashi geris, ni Yoko geris ni res. Era ell qui semblava haver rebut el Yoko geri frontal als nespr... a les olives. No somrigué en cap moment, odià el carnaval per sempre. Encara l'odià més quan veié que els seus germans petits s'ho passaven bé, ell es veia ridícul i gran, ja sense pardalets. L’un anava de pagès català (amb barretina, faixa, espardenyes i bastó) i l’altra de balladora sevillana amb “trahe de faralaes” i rínxol d’Estrellita Castro al front. Fins i tot la seva cosina anava de japonesa amb un quimono que ja l’hagués volgut ell, perquè semblava un “trahe de Jiu-Jitsu” (la tècnica marcial que aprofitava l’empenta i força dels atacants estalviant forces pròpies, o una cosa semblant).



Fòrum de les cultures del segle passat a Quissapon

Vota'm al TOP CATALÀ!


Escrit per Sergi M. Rovira
No tot, eh? Que jo també faig feina... (Avi Gres) Sí, avi, avui ha penjat vostè les fotos i ha escrit tot solet els peus de foto...

25 comentaris:

Carme ha dit...

A mi tampoc m'agraden les disfresses! Clar que això teu és comprensible, amb un trauma com auqest! Je, je, jo potser també en tinc algun i no me'n recordo!

Et disfresses algun dia de Bruce Lee directament i "andandu"... no tu, vull dir el trauma disfresseru.

zel ha dit...

Jejejeje, Ui Sergi, m'alegres el dia...quin humor...jo no tinc cap record d'aquests, no m'agradaven els carnavals i ara em disfresso sisplauperforça a cole quan toca...Jejejeje, et saps tots els "katas", però, bé un Bruce Lee d'estar per casa!!! Jejejeje, i andandu, com diu la Carme!

Jordi ha dit...

huhuhuhuhu...
que wuapos!!!

Cesc ha dit...

Mare meva quina pinta jeje :) m'agrada!

Ma-Poc ha dit...

Quina gràcia les fotos! Jo ja fa molts anys que no em disfresso però encara recordo alguna disfressa: de cuc (però no de terror ;) ), de Wally (ningú no em trobava!), de mig nen - mig nena (bastant horrible, però era un personatges d'una col·lecció de cromos)... però mai, mai, mai em vaig disfressar de 'txinu' !
;)!

Sergi M. Rovira ha dit...

Carme:
És el que estava pensant de recomanar-li a aquest “amic meu” que, malgrat no ser un nen, segur que accepta aquest suggeriment de bon grat i ho pot superar repartint clatellots pel món (de mentida, eh?)
:-)

Zel:
Sovint hi he pensat quan he vist les mestres dels meus fills... Si és que en el fons us ha d’agradar la vostra feina!
Com volies que aquest nen fes un Mawashi geri? Si a la primera obertura de cames li hagueren sortit les olives per fora dels pantalons...
:-D

Jordi:
He he he... No em negaràs que aquesta no és una escena multicultural digna, eh?
:-)

Cesc:
Ho haveu vist això?!?
Celebro que t’agradi!
:-)

Ma-Poc:
Coi de Cuc? Trauma segur :-). De Wally? És boníssim, però el nen ha de dur mòbil :-), però de mig nen - mig nena?!? Quina combinació més estranya... Em sona al Barón Ashler de Mazinger Z (o una cosa semblant...)
:-D

khalina ha dit...

jaja, quin trauma!

A mi m'encanta disfressar-me, tot i que aquest carnestoltes no ho he fet, l'any passat sí, i feia uns quants que no. Clar que per compensar-ho, fent teatre tens altres ocasions de disfressar-te.

A mi no em van varies vegades. Primer per un festival de l'escola; pels 15 cops aprox que he fet el Mikado de manera amateur en diferents anys, i quan vaig fer els cors de Madama Buterfly. Quants records orientals!

khalina ha dit...

Uis que s'ha esborrat part del missatge. Volia dir que no em van disfressar de xinesa de petita, però de japonesa m'he disfressat uns quants cops

Kudifamily ha dit...

Com he rigut, Sergi, juas juas (que consti que he rigut AMB tu, no DE tu, jejeje... no cola, no?? ;-))
Sincerament, entenc el suicidi dels teus pardalets... sembles més aviat el nòviu d'un casament gitano, jeje (amb tots els respectes...)
Per cert, si aquestes fotos cauen en mans dels teus fills... aaaaiiii...
Consola't, que a tu no et disfressaven de princeseta-bombonera...

Sergi M. Rovira ha dit...

khalina:
Ja m'ho pensava de tu, això del teatre ja ho té ;-)
Veig que tu ets com jo: de portàtil i mirant el teclat, he he he (la màniga ens fa males passades de tant en tant...)
:-)

Kudifamily:
Bonic apunt aquest de "amb" i no "de" (em sona molt això... Que m'espies, potser? ;-) ).
No ho havia pensat això de nòvio, però sí que fa riure també :-D
Princeseta-bombonera?!? Tu vols arruinar la meva credibilitat...
:-D

Assumpta ha dit...

Uaaaaaaaaau!!! que ho ho havia vist jo això!!! I ara repassant dic! jajajajajajajajajaja

Pobre Sergi... ell que volia un trahe de Brus Li i el van fer anar amb aquest altre... jijijiiji... bé, bé, que tampoc anaves tan malament, eh?... Tan sols que... no era el que tu esperaves :-))

Jo només m'he disfressat dues vegades a la meva vida i les dues serian més o menys... sobre els 17/18 i les dues vegades de manera "voluntària" :-)

Una, a una festa d'un parvulari on jo anava a fer unes horetes de senyu sense seguretat social ni res, eh? que em vaig disfressar d'india (hindú) amb una faldilla que tenia de roba que ja ho semblava, una samarreta vermella, i més roba que havia sobrat de la faldilla (que era feta a ma, clar, per això tenia roba) posada per donar l'efecte com si tot fos un "sari"... com tenia el cabell molt llarg i fosc em vaig fer la clenxa al mig, em vaig pintar un "topet" al front entre les celles, uns quants com metàl·lics... res estava moníssima... i vaig anar de casa al parvulari ja vestida així :-)
Avui dia ningú em miraria jajaja però fa 30 anys cridava una mica l'antenció.

L'altre vegada de gitana zíngara, era una disfressa "de veritat", que me la van deixar per una festa amb uns amics i tal.

A part d'això, mai més... ah!! i no m'agraden gens ni mica les ruas, em molesten, m'empipen, són delictives en quant a decibèlis i cada any espero que els hi plogui... jejeje

Ma-Poc ha dit...

Sergi: el cuc no va ser tan traumàtic perquè érem quatre... Això del Mazinger Z ja pot ser però crec recordar que la disfressa venia per la col·lecció aquella de la 'Pandilla Basura' (o alguna cosa així) :) Ja fa uns anys...

merike ha dit...

This blog alone would be reason enough for me to try and grasp the tongue..

Sergi M. Rovira ha dit...

Assumpta:
:-) D’Índiaaa? Tu? Però si eres més blanca que la llet? (I no ho dic jo, que ho has dit tu no sé on...) ;-) Sort que els nens s’ho creuen tot...
De Zíngara va anar també ma germana un altre any que la mare va anar a Holanda :-)
Sé això que dius de les rues, perquè també ho he llegit no sé on... (recoi, estic perdent facultats...)
I gràcies per la transmissió d’avui del madrit (bé ja he fet el comentari a cal Cesc, però és que m’ha fet tanta il•lusió saber-ho per vosaltres...)
:-D

Ma-Poc:
M’ho imaginava això del cuc, no podia dormir ahir pensant en com havia de ser la disfressa aquesta :-)
De la Pandilla Basura et juro que no sé què és, pensa que tinc una edat jo, he he he...
:-)

merike:
You are sooooo nice! It’s great to read comments so exaggerated like that (as avi Gres would say, according to his three english lessons done: thenkiu milady!). Anyway, if it’s worth for you, just make that effort please. I’d get mad if I try to translate my hole posts into english (and you don’t want me to, do you?)
:-)

merike ha dit...

Naturalment no,
M'encanta quan no entenc.
A més, els acudits no es tradueixen:-)
Bona nit, el meu àngel!

Sergi M. Rovira ha dit...

Bona nit Merike, sweet dreams.
:-)
-Què li has dit, noi?
-Li he desitjat que tingui somnis plàcids, avi.
-No, no, abans vull dir!
-Bona nit?
-No noi, em refereixo al comentari anterior!
-Res, bona nit per vostè també, avi...
-Bona nit.

Assumpta ha dit...

Sergi: Merike vol aprendre català! Anglès ja en sap... li has de parlar català!! :-PP

Has llegit que sóc com un glop de llet a cal Jordi (el que omple la banyera d'aigua freda jeje) i la meva tírria a les rues potser l'has llegit a ca la Bajoqueta o a ca la Rits :-))

I m'ha fet moooooolta ilu haver estat jo qui t'informés de la victòria del Liverpool!! :-)))

Bona nit Sergi, Bona nit avi!!

Sergi M. Rovira ha dit...

Assumpta:
Actually (and under your fine consideration) I should speak english with you, shouldn't I?
:-D
Parlant seriosament (i després del post-apunt-escrit-article del Ferran a l'In varietate concordia), estic d'acord amb això que dius, però alhora sóc conseqüent amb allò que hi he dit jo (intento treure profit de les situacions, si puc practicar, ho faig a la mínima que en tinc ocasió) També he dit "la cago" (per no dir que ho faig malament...)
:-)
Bona nit tremenda incansable!
:-)
-Bona nit apreciada dama de les papallones de colors, per aquí se l'aprecia molt, que jo ho sé...
:) (Jo faig així els somriures perquè tinc menys nàpia que el nano, hi hi hi...)

bajoqueta ha dit...

Quina mescla de gent més curiosa jajajaja.

Avi Gres ha dit...

Apreciada Bajoqueta:
Sí noia, és el fòrum de les cultures, hi hi hi...
Apabondia matinadora en línia!

garbi24 ha dit...

Tampoc m'agrada disfressar-me ja que consider-ho que hi anem tot l'any , però tinc que recooneixer que aquestes fotos tenen la seva gracia , quasi millor no comentar-les

Assumpta ha dit...

If you want, we can speak English when Madrid will go to Anfield hhehe... but my English is terrible, as you can see hehehe I'm a grammar killer. But is useful, they can understand me (it's a big mistery, but they can!!)

Aviiiiiiii :-)))
Sap? Jo no vaig poder gaudir dels meus avis (el patern va morir que món pare encara era solter i el matern quan jo tenia cinc anyets i quasi no el recordo)... així que vostè és el més proper que he tingut mai :-)) Faci els somriures com vulgui, pero no s'oblidi mai de fer-ne, eh? ;-)

Sergi M. Rovira ha dit...

garbi24:
Estem d’acord!

Assumpta:
Molt agut aquest comentari ha ha ha ha!!!
No diguis això del teu anglès, que ja voldria molta gent de la nostra edat... Mira l’avi, he he he (clar que ell ja té una edat més...)
-Ja t’estàs ficant amb el meu anglès de pa sucat amb oli?!? Estimada Assumpta: Estic molt emocionat per això que em diu, no pateixi que procuraré somriure tant com pugui, que la vida són pocs dies i s’ha d’aprofitar abans que caigui una bona storm ;) Gràcies! Hi hi hi... Com t’has quedat nano? Has vist quina paraulota he deixat anar? I en anglès, eh?
Apadormir!
Un petó al front, bonica...

Assumpta ha dit...

Bona nit Sergi :-))
Bona nit avi Gres, un petó al fron i una abraçada :-)) (li porto una cigarretta d'amagatotis, Marlboro va bé? hehe però només una, eh? que això fa mal...)

Avi Gres ha dit...

Aiiix... Assumpta, veig que el nano va plegar l'ordinador abans de rebre aquest missatge sinó, és clar que l'hagués acceptat aquest cigarret. Jo no fumo mai, però abans d'anar a dormir, quan tothom ja és al llit, em lio un cigarret de picadura d'amagatotis... Hi hi hi... Però no ho diguis al nano, que ell és de la branca més extrema de la LIEM (Lliga Internacional d'Ex-fumadors de Marlboro), més extrema encara que l'AICAMPIXO (Associació Internacional de Capellans Mediàtics Penedits d'aIXÒ), hi hi hi...
Gràcies bonica, et desitjo un bon dia (quan et llevis) :)

Què hem fet els del PiT darrerament?