dilluns, 2 de març del 2009

Una POST en homenatge a Rubianes (Sergi)

Lectores i lectors:

Avui dilluns els del PiT hem decidit acabar amb el dol a la torera portuguesa (saltant per damunt del toro sense martiritzar-lo ni matar-lo) i afrontar amb naturalitat i tristor el fet que en Pepe Rubianes no tornarà a pujar dalt d’un escenari. És per això que avui, i barrejant una mica els conceptes) he decidit fer una POST dedicada, és a dir: Personal Opinió d’un Servidor Transferida.

Vagi des d’aquí el meu sentit homenatge en forma de POST després del què va oferir-vos ahir mateix l’avi en un APUNT (l’home feia guàrdia al blog...).
-Encara bo que em fas menció, nano...
-Sí avi, em sap greu d’haver-lo deixat sol amb tot aquest enrenou...
-Au va! Arrenca que es fa tard!

Pepe Rubianes, actor humorístic de qui tant s’ha parlat, per bé o per mal (ell més que ningú i com a prova el que segueix):

Autoanomenat “galaico-catalán” un cop explicà: “galaico” perquè va néixer a Galícia, malgrat no haver-hi viscut mai i “catalán” perquè, malgrat no haver nascut a Catalunya, hi ha viscut tota la vida... I afegí: “Esto se lo regalo a Ustedes... Aunque es malo de cojones!”

Les seves històries han fet riure la majoria de gent (dificilíssim objectiu que ell aconseguí), tot i que la seva figura no era gens esvelta, ni alta, ni corpulenta (cosa que ell en dubtaria, sens dubte per poder rebatre amb paraules...), les seves (les paraules) ompliren els escenaris i arribaren, fins i tot, a les files més allunyades (des de l’envelat més modest i senzill a la sala més completa).

I aquí deixo el meu petit homenatge particular:


L’amo del bar ha apagat els llums, ha donat l’últim cop d’ull a la barra i ha abaixat la persiana. El bar ha quedat tancat amb pany i forrellat, l’amo ha emmudit i el bar resta silenciat per sempre. Ni musclos, ni escopinyes, ni navalles, ni cap de les tapes que hi ha en l’interior del greixós expositor de la barra s’ha pronunciat. Cap d’ells ha dit ni piu, ni tan sols ballaran aquesta nit. Saben del cert que l’amo no tornarà a obrir el bar al matí, malgrat que cap de les tapes tingui data de caducitat...

Mai t’oblidarem, Pepe!
-Mai!

Vota'm al TOP CATALÀ!

Escrit per Sergi M. Rovira
No tot, eh? Que jo també faig feina... (Avi Gres)


8 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

mai!

Garbí24 ha dit...

Avui tots el tenim en ment , i per sempre més.

zel ha dit...

Arreu dels blogs s'anomena el Rubianes... I això ja diu molt... pobret!

Sergi ha dit...

La Zel té raó. Molt de tant en tant passa algun fet al món del qual se'n facin ressò uns quants blogs del nostre entorn, fets puntuals, vull dir, no com el carnaval o Nadal. Aquest n'ha estat un. Cadascú de nosaltres té una petita plataforma per fer un modest homenatge, i l'hem aprofitat. És com sortir a dir unes paraules l'un darrere l'altre. No l'oblidarem, no.

khalina ha dit...

Era una persona que no et deixava indiferent. Eren genials els seus monòlegs.

Ara encara el podrem seguir escoltatn fent de "Déu" a Spamalot al Victòria

Ma-Poc ha dit...

Com bé dieu, no l'oblidarem.

Sergi (i avi, ésclar) molt bon post!

Els del PiT ha dit...

Carme:
Mai!

garbi24:
Pel poc que he pogut visitar, sí.

Zel:
I tant que diu molt d’ell.

XeXu:
Molt bonic això de les paraules,malauradament encara no he pogut anar pels diferents blogs per veure-ho. D’avui no passa...

khalina:
Totalment d’acord amb tu. Em va fer il•lusió reconèixer la veu de Rubianes fent de Déu a Spamalot (no ho sabia, com sóc tan poc previsor...)
Espero que aquest testimoni enregistrat soni molt de temps i sempre ens quedarà el IuTup, com diu l’avi...

Ma-Poc:
Moltes gràcies!

Sergi.

Moltes gràcies Ma-Poc! (I a la resta, amics tots, és clar!) Avi Gres.

Ferran Porta ha dit...

Un autèntic crack, en Rubianes; un paio excepcional, amb una raríssima habilitat per fer de tot un acudit, i a sobre bò.

No crec que ell fos gaire feliç, però va fer feliç milers de persones.

Què hem fet els del PiT darrerament?