dimecres, 11 de març de 2009

Víctorsapon i Jo sóc "tonto"

N. dels autors respecte al títol:

Davant la gran profusió d'escrits al PiT darrerament ens plantegem barrejar dos en un. En primer lloc va un agraïment i en segon l'escrit. Aclarim que no hem trobat la paraula "tonto" en català, però en farem ús en aquest escrit per tal que es pugui gaudir d'una millor comprensió lectora, gràcies! (Bé, aquest és un agraïment, però el que citàvem abans ve a continuació...).

Lectores i lectors:
Aquest blog ha estat inclòs (per art de màgia o pur atzar) en la llista de 30 que ha configurat l'incombustible Víctor Pàmies del Raons que Rimen (“Don Erre Que Erre”, que diria en Paco Martínez-Soria) per a fer un estudi de perdurabilitat dels blogs a cinc anys vista (ell solet podria omplir la meitat de la llista, en té 14 de blogs...).
No crec que tingui res a veure amb el “jamó de Jabug” que li enviàrem aquest Nadal, ni amb la cervesa sense alcohol que li he promès si ens veiem a Granollers en motiu de les Segones Jornades de la Catosfera, com podeu veure a la barra lateral del blog (no del bar, puix seria: beure a la barra lateral del bar...). Observeu que he usat la conjunció “puix” per tal de fer honor a la generosa descripció que l’autor de l’estudi dedica al PiT amb l’esperança que duri almenys cinc anys: “Narrativa en estat pur”. No faré més comentaris, a banda de dir que l’emoció m’embarga, perquè ell sap que aquest blog no ha estat sempre de hi hi, ha ha (ni de hi hi hi...). Moltes gràcies de tot cor Víctor, desitjo que puguis confirmar al teu blog la pervivència del nostre...



* * *



Avui: "Víctorsapon", 8.32h (matí)

L’avi Gres dedica una estona a la tasca de desembussar-se les orelles amb exercicis dígito-nassals (es pinça el nas amb l’índex i el polze d’una mà i dóna instruccions a la gossa amb veu de barrufet vell).
—Tora! Passa la dreta! Quietajaaaaaaau!!!
—Caram avi!
—Què vols, nano?
—No me n'he adonat de com passa el temps...
—Per què ho dius?
—Perquè no hem escrit res al blog des de divendres!!! Eeeeh?!?
—És que això de tenir certa llibertat aquest cap de setmana m'ha anat molt bé... I tu noi, què has fet? Eeeh?!?



—Jo? Estic emprenyat! Tinc la sensació d’haver fet el "tonto" des de dilluns...
—Des de dilluns només?!? Hi hi hi...
—No es passi, home! Vull dir que em fa l’efecte que he perdut molt de temps amb una "tonteria". Dilluns al matí, la meva dona i jo vam anar a una “macro-botiga” d'electrònica on hi treballa una gent molt llesta i qu...
—Gent llesta dius? És que n’hi ha que hi treballa i no ho és?
—No avi, no vaig per aquí... Em refereixo a que tothom que està darrera d’un mostrador ha de tenir un mínim grau d’intel·ligència i preparació, just per fer la tasca que té encomanada. Ja aconsella un proverbi xinès que: “Qui no sap somriure, no ha d’obrir botiga”.
—Això t’ho has tret de l’aixella i fa pudor, t’ho inventes perquè estàs emprenyat, oi?
—No, no... És ben cert, o això crec...
—Hi hi hi...
—En el cas de la macro-botiga, sempre em passa el mateix: Quan sóc a dins, una frase es repeteix una i altra vegada en la meva ment: “Jo no sóc tonto, jo no sóc tonto...”
—Quines coses, potser sí que hauries d’anar a un especialista...
—No avi, no és que se me’n vagi l’olla! És la frase que fan servir els de la macro-botiga com a eslògan publicitari. Se suposa que la diu un client: “Jo no sóc tonto” que continuaria amb un: “Per això compro aquí”, m’explico?
—Com un estornell en zel i vaga d’ales caigudes, nano!
—(...?) Tant se val, pot creure que de tornada dels lavabos ens vam aturar a la secció de telefonia i ens engrescàrem a canviar els mòbils?
—Suposo que haureu pensat en mi, oi?
—Doooncs, no exactament.
—Ni que sigui regalar-me un telèfon vell?
—El vell encara el tinc i la meva dona també.
—Coi!
—Coi? Això dic jo... Després d’una hora de triar terminals, omplir papers i fotocopiar documentació, la meva dona no va poder canviar-lo perquè és d’empresa i només ho pot fer a través del mateix operador (trucant per telèfon, segons li assegura el dependent). La meva línia, com és particular sí es va poder fer descomptant la merdeta de punts que tenia (crec que mai, en els onze anys, m’han fet servei...). Vam perdre un matí per no res.
—M’ensenyes el mòbil nou, nano?
—Que no m’ha escoltat, avi? Li he dit que ja no el tinc!
—Coi! Com és?
—El vaig tornar ahir al matí, després d’empassar-me la cua del SAC (Servei d’Atenció al Client, atès per tan sols una persona sola i abnegada).
—I per què el vas tornar?
—Perquè li mancava una cosa que el dependent em va assegurar que duia. El chico se puede haber equivocado... —em va contestar per la tarda una veu femenina des de l’altre costat del fil telefònic. Sí, ningú és perfecte, però “si cantes cara al públic, procura no desafinar...”
—Això també és un proverbi xinès?
—No avi, això m'ha sortit de sota l'aixella i sense pudor, eh?. El “chico” s’equivoca i em fa perdre més de quatre hores de la meva vida... I a la cua del SAC t’esperes darrere de l’última persona que ha dit que era això, l’última; veus passar unes bosses de plàstic (acompanyades per clients) que et recorden “Jo no sóc tonto”. A la cua, el sol et crema l’esquena i penses: Potser jo sí que en sóc de "tonto"... Potser no sóc digne de comprar en aquesta casa de llestos...


—Et faré una til·la...
—Gràcies avi.
—No es mereixen, "tonto"... Hi hi hi...

Vota'm al TOP CATALÀ!


Escrit per Sergi M. Rovira
No tot, eh? Que jo també faig feina... (Avi Gres)


24 comentaris:

vpamies ha dit...

Això del Paco Martines Sòria català no sé com prendre-m'ho, eh? I el pernil no era jabugo ni tan sols Navidul. Garrepes!

Bromes a part, em dius incombustible quan de vegades encara no he acabat de llegir un apunt vostre que ja n'heu publicat un altre. No sé, no sé... aquí podríem dir allò de tirar la pedra i amagar la mà.

T'he inclòs perquè estàs fent un estil nou de blog. Personal i IN-transferible. Quan venim aquí ja sabem què venim a cercar. I no defraudes mai aquesta expectativa.

Ens seguim llegint cap el 2014 enllà!!

vpamies ha dit...

A veure si encerto què no tenia el teu mòbil...... Saldo? El número 7? La pantalla LCD? Jocs? Cobertura?

Poden ser tantes coses que "s'hagin oblidat" de posar a l'oferta... :-)

garbi24 ha dit...

Segur que perduraràs molt més de cinc anys o almenys aixo esper-ho .
Conec aquest tipus de botiga i va molt bé per el preu i les condicions , però quant vas a comprar has de saber el que vols amb marca i model , perque els seus operaris no fan honor al eslogan . Jo sempre hi vaig dos cops un per mirar el que tenen i despres de mirar a la web el producte vaig a comprar-lo
I aixi faig honor al eslogan

Els del PiT ha dit...

He he he... Pren-t'ho bé, que aquest home era simpàtic (vaig tenir ocasió de conèixer la seva filla Pilar)
;-)
A mi em feia riure molt...

No em diràs que el pernil no era de Jabugo! (A veure si en els van canviar de camí...)
A mi no em miris, nano, hi hin hi...

Incombustible ho dic amb afecte i no per la teva condició d'abstemi, sinó perquè jo m'hagués cremat al sisè blog!
I 2014...
Procurarem arribar-hi (potser podrem celebrar la Catalunya independent, he he he...)
Somniem truites, noi?
És de franc, avi...

PS: El que li mancava al mòbil era la "Ç"...
;-)
Sergi.
Una abraçada, noi!
Avi Gres.

Els del PiT ha dit...

garbi24:
Doncs jo sóc "tonto", perquè aquest migdia hi haig de tornar a veure què passa amb un miniportàtil (no s'engega) que em regalaran pel meu aniversari d'aquí a... Dotze dies!
Coll...ns!!!
-Calla i vés-hi abans que tanquin, ximple!
-Crec que no tanquen al migdia, sinó haurem de fer un altre escrit i esdevindrà un monogràfic!
-Monogràfic no és la foto que vas posar d'un mico en l'anterior escrit?
-Molt fi, avi, molt fi... Benvinguts al festival de l'humor!

Kudifamily ha dit...

Ep nois! Ja em tenieu preocupada!!! Tants de dies sense saber de vosaltres... una us troba a faltar!

Felicitats per formar part d'aquesta iniciativa tan xula! Espero llegir-vos durant molt més que 5 anys!!!

El tema botiga i "tonto"... Sergi, no t'hi capfiquis. A la majoria de macrobotigues passa això.
Us explico i així em desfogo també una micona, amb el vostre permís!
Nosaltres dissabte vam anar a una d'aquestes, dedicada només a PC's (si et dic que és com una ciutat sabràs de què et parlo, no?). Doncs dissabte hi hem de tornar perque en Netbook que ens van vendre és el de la exposició, amb la conseqüent brutícia acumulada i ratlladetes varies. El cable del carregador està pelat, i el carregador en sí, darrera té uns números esborrats amb retulador permanent... A més ens hi van incoure una garantia que no vam demanar i ens el van vendre més car que el mateix model amb 80GB més... Diràs "que tontos, no?". Doncs sí, me'n sento molt, però m'excuso en el fet que els vam deixar que ens el configuressin i vam anar-lo a buscar que la botiga ja estava tancada: tot dins la caixa i a la bossa. Ahir me n'adono de tot.
Dissabte em sentiràn! Els muntaré un "pollo" que se sentirà per tot Girona!!! A mi no me la foten... si no saben vendre és culpa seva, meva no!No saben pas què han fet intentant enganyar una prenyada amb les hormones alterades!!! hehehe.
(per cert, nosaltres, des que van començar a fer la publicitat aquesta del "jo no sóc tonto" que no hi hem tornat a la botiga aquesta... fot una ràbiaaaaaaaaaa)

Petonets als nassos!!

Carme ha dit...

Ei que jo també estic a la llista del Víctor! em sembla un honor, tot i que jo tinc molt clar que penso ser-hi, i si a més a més podem clebrar la independència, doncs això ja serà...

Uf! el magatzems aquests, jo szempre dic que no hi tornaré... però un dia o altr a hi acabo tornant... "Tonta" rematada.

Carme ha dit...

Ei que jo també estic a la llista del Víctor! em sembla un honor, tot i que jo tinc molt clar que penso ser-hi, i si a més a més podem clebrar la independència, doncs això ja serà...

Uf! el magatzems aquests, jo szempre dic que no hi tornaré... però un dia o altr a hi acabo tornant... "Tonta" rematada.

Carme ha dit...

Ei que jo també estic a la llista del Víctor! em sembla un honor, tot i que jo tinc molt clar que penso ser-hi, i si a més a més podem clebrar la independència, doncs això ja serà...

Uf! el magatzems aquests, jo szempre dic que no hi tornaré... però un dia o altr a hi acabo tornant... "Tonta" rematada.

Natxo Rovira ha dit...

Hola Sergi:
Gràcies per la teva vista a l'espai del David, per dedicar-nos una mica de temps, temps de solidaritat; per no mirar cap una altra banda i desar unes amables i molt encertades paraules, que sempre em donen una estoneta de consol.

Darrerament estic descobrint molta humanitat i molt bones persones a través la xarxa bloggera i del blog del David.

Ens animes a comentar sense vergonya. I si em permets, i sense ànim de posar mal rotllo en aquest espai teu tan divertit, volia dir-te, a voltes del teu comentari, que crec que només tenint present la mort, podem viure amb plenitud la vida.

Rebo la teva abraçada i te n'envio una altra carregada de gratitud.

Ma-Poc ha dit...

Apa, felicitats! Se us ha girat feina per uns quants anys ;) ! (que nosaltres llegirem ben contents!).

Sobre això que t'ha passat a la macrobotiga, doncs crec que a tots més o menys ens ha passat alguna cosa similar. Una vegada vaig preguntar si un mòbil tenia una sèrie d'especificacions tècniques concretes i, després de dubtar uns instants, el venedor em va contestar amb un sí ben poc creïble (més aviat era un 'no en tinc ni idea però si dic que sí potser el compra...') :)

Els del PiT ha dit...

Kudifamily:
La culpa és de l’avi... Que se m’ha “apalancat”...
Jo no m’he “apalancat”, nano, ets tu que bades per qualsevol cosa, eh?
De debò que ens agradaria poder fer aquest camí plegats.
Espero que no se’n faci ressò el Diari de Girona de la vostra gesta de dissabte que ve!
:-)
Psst, pssst... Jordi: Té raó la Maia que amb les embarassades s’ha d’anar amb peus de plom, oi? Hi hi hi... ;)
Tranquil•la que ara li traduiré a l’avi tot això del Netbook i els 80 GB.
Petons dels dos!

Carme:
Ja t’hi vaig veure a la llista, he he he, em va fer molta il•lusió... Una gran aposta aquesta d’en Víctor, li vas enviar un pernilet tu també?
-No crec que a ella li calgués, nano! Plafff!!!
-Ostres aviii! Que li deia de bromaaa!
-No es pot fer broma de tot a la vida, noi. Hi hi hi...La culpa és del sistema, Carme.
I ja està? Així ho arregla tot?
-No, però m’he quedat a gust, nano, hi hi hi...

Natxo:
Benvingut al PiT.
Aprecio molt les teves paraules, no cal que t’excusis perquè aquí hi ha de tot una miqueta, només que darrerament amb això de la crisi ens ho procurem prendre tot (o gairebé tot) amb una mica de sentit de l’humor.
-Aquest en Natxo és el pare d’en David?
-Sí avi... (Se’n recorda que li vaig explicar...?)
(Sí, que et va impactar molt veure algunes fotos perquè et recordava...)
(Sí, avi, però ara no és el moment... Ja en parlarem, d’acord?)
(D’acord, noi...)
Per mi la frase és força adient (sempre veig les coses dolentes que ens poden passar), però si per plenitud entenem felicitat, la gent que no pensa mai en la mort i res li passa, viu més feliç (clar que no tot és hi hi - ha ha...)
-Això ja ho has dit al comentari del Víctor, nano!
-Vol deixar de fer el paper de Súper-Garrepot de l’Un dos tres?!?
Natxo:
Des del PiT us donem molts d’ànims, a tu i a la teva família, i rebem la teva abraçada que et rebotem multiplicada per cinc!
L'avi Gres i Sergi.

Ma-Poc:
Gràcies noi! Esperem que tu, que ets jove i tens empenta, assoleixis una fita més enllà dels cinc anys.
El retrat-robot del venedor que fas és força acurat i guarda molta relació amb el que em va vendre la moto a mi...
:-)
-I ara per què rius, no és millor posar un de trist? Així :(
-No avi, li poso :-) per coincidència amb el què ens ha passat.
-Doncs no li veig la gràcia...
-Em conformo que en Ma-Poc la vegi, avi. I ara ja pot anar a dormir que per avui ja està bé.
-Estàs content pel “txorreig” d’ahir i el d’avui, oi nano?
-La veritat és que tranquil•litza, si més no em quedo a gust, avi...
Doncs apa! Bona nit a tothom!
:)

Ferran ha dit...

Ich bin doch nicht blöd, es publicita aquesta mateixa empresa a terres teutones. I no sé si jo sóc blöd o no, però hi vagi comprar una antena (d'aquelles de banyes; no em feu entrar en detalls, sisplau) i al dia següent la vaig haver de tornar. No pillava ni la local, els estudis de la qual són a tocar de pis.

Dita sea!

XeXu ha dit...

Caram, després de veure la llista, em sembla que molts no tenim massa futur en aquest món blogaire, així que millor seria anar plegant i dedicar-nos a fer de lectors dels valors segurs. Me n'alegro per tu i per la Carme, que sou els que més segueixo de tota la llista.

Un mòbil sense 'Ç'? On anirem a parar.

Els del PiT ha dit...

Ferran:
Si és que ja veig que l'eslògan dóna per molt... El meu germà amb una antena d'aquestes rebia senyal del canal satèl·lit d'un veí, potser és que en comptes de la local havíes de buscar TV3 a Alemanya...
;-)
Per cert Ferran, l'antena de banyes... Era de banyes tipus toro o més tirant a unicorni?
-Avi en Ferran ha demant que no el fem entrar en detalls!
Hi hi hi...

XeXu:
No no no... No t'equivoquis, que aquesta llista no vol dir res. Només és una mostra a l'atzar d'un company llunàtic molt agraït per un pernil caducat!
(Xxxxxt!!! Ets foll, nano?!? Que en Víctor ens pot sentir!) El pernil era de Jabugo i en Víctor és un noi molt assenyat!

L'avi té raó XeXu i avui lamento dir-te que no coincideixo gens amb la teva opinió, penso que passes per un moment de fluixera i només has d'esperar que torni l'eufòria (això em fa pensar en el Barça... Curiós ;-) ), bé digues-li eufòria, digues-li inspiració.

Una abraçada als dos!
Apamacos, bona nit!

khalina ha dit...

al meu company sempre li ha fet ràbia aquest anunci; i això era abans d'anar a servei d'atenció al client, on vam haver d'anar aquest gener. I per sort, anàvem amb temps. Vam agafar número i a voltar perquè fins a passades dues hores no ens van atendre. I per sort van fallar bastants números del final.

Aquell dia era un dissabte tarda. Hi havia tres persones atenent.
Els de les tendes del costat ens van comentar que els dies de cada dia també hi havia cua des de primera hora... Bé deixem-ho estar

Assumpta ha dit...

Jo estimo el meu mòbil... un dia li dedicaré un article jejeje

És vell i està mig espatllat (el botó d'engegar i apagar, s'encalla... no puc deixar mai que s'acabi la bateria perquè no sé si el podré tornar a engegar!!) i el botonet de tirar cap avall té vida pròpia i, a vegades, comença a baixar i baixar... i estas escrivint un missatge i no et deixa perquè va baixant pantalles jejeje... l'has d'agafar amb les ungles i moure'l cap a tots els cantons i llavors (a vegades) s'atura :-))

Però no el vull canviar... ni té ràdio ni mp3 ni res... té càmera de fotos dolenta, dolenta...

Però l'estimo, perquè té TECLAT SENCER!!!! OEEEE OEEEEEE
i, per suposat, té la "Ç"... que si no no es pot escriure BARÇA!! ostreeeeeeees!!!

5 a 2... jejeje... 5 a 2!!!

PD/ Un amic meu de Mallorca l'escriu així "c," o sigui posa "Barc,a"... és que no té "ç" tampoc i es nega a posar "s"

Jordi ha dit...

Crec que cinc anys són pocs, de veritat. Frescura i gràcia s'albiren en l'horitzo del teu bloc.

Canviant de tema, jo no sóc tonto i no compro al Media Markt, perquè no és el primer que m'ha dit que té problemes quan hi va. Ara, l'última moda és que si compres un producte que no va bé et donen un val per l'import en lloc de tornar-te els diners.

Assumpta ha dit...

Aviiii?

On és?

:-(

Els del PiT ha dit...

Assumpta: Taaaaaaat!!! Hi hi hi...

khalina:
Veig que jo he tingut prou sort, avui és el primer dia de la setmana que no he trepitjat la macro-botiga aquesta...
Sergi
;-)
Khalina:
Se’t veu moixa... Anima’t bonica!
Un petó al front.
:) Avi Gres.


Assumpta:
Si té càmera, no és tan vell el teu mòbil, creia que parlaves d’una peça de museu :-)
Noia, és totalment respectable que estimis el teu mòbil, no sé per què la gent se l’ha de canviar tan sovint...
-Jo només n’he tingut quatre en onze anys... -Doncs jo, en ma vida n’he tingut! I no em cal, però ara bé, si me’n regalessis un no hi posaria pegues, hi hi hi...
Si ets feliç amb el que tens, no has de canviar, però jo no seria feliç havent de carregar abans que s’esgoti la bateria, tot té un límit...
Apa que vam passar-ho bé ahir amb el partit!!!
:-)
Fa molt bé el teu amic de Mallorca, eh?

Jordi:
Moltes gràcies!

Hi ha l’opció de donar-te un val regal i l’altra (en cas de pagament amb targeta) és que em van tornar els diners, però va haver de venir la meva dona amb mi: No val dur la targeta de crèdit i el DNI de la persona que va pagar. La noia em va dir que no podia fer-ho, que la podríem denunciar i que s’havia trobat el cas d’una parella que estava en tràmits de separació... I jo vaig pensar: Sí, la meva dona, que ahir em pagava un portàtil, veurà que algú li ha fet un ingrés al compte i de seguida s’anirà a queixar...
És que som de por!
;-)

Assumpta ha dit...

Sergiiiiii Aviiiiii :-)) que les fotos de les espelmes no són fetes amb el mòbil jajaja són fetes amb la càmera-càmera :-)))

Els del PiT ha dit...

Ha ha ha :-D
Dona que ja m'ho imagino això!!!
Ets tremenda...
Un petó a la galta dreta!
Vaig a posar-me al dia que tinc un munt de blogs per llegir.

Ma-Poc ha dit...

Jeje, tranquil Sergi, hi veig la gràcia :). Avi Gres, sempre és més bonic rebre un :) que no pas un :(. Jeje :)

Els del PiT ha dit...

Molt bé :), hi hi hi...
Bona nit map-co

No és així, avi, és Ma-Poc...
No si volia dir maco, però se m'ha escapat el dit...
Ah! Alerta!
:-)

Què hem fet els del PiT darrerament?