Quissapon, 3:15 PM (Passat el Migdia)
—Me'n vaig a voltar una estona amb la Tora, nano...
—Ah molt bé avi! Agafi el collar i la corretja, no vull que la dugui sense lligar... Ah! I una bossa de plàstic per si fa caca al carrer...
—Per qui m'has pres tu?!? No cagaria al carrer ni que em paguessin una fortuna!
—Noooo aviiii, volia dir la goooossa...
—Ja ho séeeeee neeeeeeen... Que no estàs d'humoooor?
—Síiiii, però és que aquest seeeeu és massaaaa fiiiii, aviiiii...
—On són les bosses de plàstic?
—En un calaix de la cuina...
—Se'm farà l'hora de sopar si no especifiques més, nano...
—El de les pataaates, homeee!
—Ja ho tinc, me'n vaig, adéu, guuut baaaiiii!
—I no la dugui sense lligar, eh?!?
—Tranquil que només la deixaré anar per on no hi hagi trànsit!
—No ho digui per dir això i faci'm cas, que és arriscat dur-la sense control, encara és joveneta i no té coneixement...
—Si és que ja ho diuen que els gossos s'assemblen als seus amos, hi hi hi...
Tres segons més tard...
—Ai, Aviiiiii!!! Vingui un momeeeeent!!!
—No saps viure sense miiiiii?!?
Tres segons més tard...
—Coi nano! Com ho sabies que era de cinquanta?!? Si no te l'has ni mirat!
—Doncs perquè he fregat el canto de la moneda amb el tou dels dits, avi...
—I fregant-ho així pots distingir les monedes?
—Sí, va ser la primera cosa que vaig fer quan hi va haver el canvi a l'euro. Pensava en les persones amb ceguesa i en com s'haurien d'adaptar a aquest canvi i miri, em vaig posar, amb la bosseta de dotze euros, a descobrir les diferències entre monedes amb els ulls tancats.
—Qui no té feina, hi hi hi... I no et pots equivocar?
—Si em colen una moneda que no és d'euro, em puc equivocar, però si són euros o cèntims ho dubto...
—Miqueta txulo, tu eh?
—No, no avi, provi-ho vostè, no és gaire difícil... Encara ens farà un estudi dels seus, he he he... Es veu que ara s'estan introduint a casa nostra unes monedes turques que semblen una moneda de dos euros i en realitat no valen ni quaranta cèntims... Penjaré al PiT la foto d'aquestes monedes clòniques que em va enviar la Maite per tal que tothom i totadona quedi avisat i no vingui plorant...
—No li he dit que dugui la gossa lligada?
—És que per aquí no passen cotxes ara...
A l'estanc...
—Bon dia, volia un encenedor per encendre espelmes d'aniversari...
—Sí, de quin tipus el vol?
—Tipus? No ho sé pas, noia... El més barat que tinguis, hi hi hi...
—Ah! Doncs un d'aquests petitons d'aquí ja li anirà bé...
—Quant és bonica?
—Cinquanta...
—Casum... Té noia i queda't el canvi, hi hi hi...
A casa...
Arriba la meva gossa Tora i truca el timbre, li obro la porta, li trec el collar, es neteja les potes a l'estora del rebedor i seu al sofà a mirar la tele...
Deu minuts més tard m'adono que la Tora no té cap intenció d'explicar-me on és l'avi Gres... M'adreço a la porta de casa i surto al carrer on em trobo l'avi que arriba en aquell moment avergonyit...
—No em miris així que la gossa se m'ha escapat ben sola, eh?
—Per això ve vostè amb el cap cot, oi?
—No nano, mira què m'han donat a l'estanc...
—Però, això és... Això?!? Vostè creu que puc ensenyar aquest encenedor quan celebrem el proper aniversari en família?!?
—No entenc per què aquella noia no m'ho ha advertit... No sé pas què s'ha pensat nano...
Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...
32 comentaris:
Serà questió d'anar a turquia a buscar unes quantes monedes per fer-nos l'agost ........
Amb una foto així es normal que l'avia perdés la gossa . Encara queden coses d'aquestes , pensava que això ja estava superat.
Potser el viatge per anar a buscar-ne sortiria més car però a la moneda de 10 baht de Tailàndia també és idèntica en mida, colors i pes a la de 2 euros ( i al canvi val 26 cèntims). Ho sé perquè me'n van colar una i la guardo de record
Avi, l'estanquera aquesta és sospitosa... Vigileu!
Home, la veritat és que la gossa està prou ben ensenyada: toca el timbre, es neteja les potes a l'estora, seu al sofà a mirar la tele… També canvia de canal? :-D Potser haurem de lligar l'avi i no la gossa! (Uix, que no em senti!!!)
Avi, no tens desperdici! (Sergi, gràcies per la informació, te l'agraïm, però la història de l'avi, ha fet més gràcia! Ara, ja no sé si enviaria a l'avi a comprar més coses, sempre en fa cada una!hi, hi, di -diria ell-.)
Ho havia llegit, que hi havia una moneda de poc valor idèntica a una de 2€. La turca? La tai? No me'n recordo, però alguna...
Pobre Tora, sortint amb l'avi, quin peligruuu!
M'espero amb candaletes el dia que l'avi vagi al super amb la llista i el carro, pot ser l'ostia.
Salut i Peles (d'aqui)
Ostres, Sergi!! Gràcies per la Info i les fotos de les monedes!!! Li acabo d'explicar al meu marit i li he dit que s'hi fixi bé, perquè són clavadetes les monedes i com, de fet, ja estem acostumats a que siguin tan diferents: que sí francesas, o belgues, italianes, portugueses... doncs una "una mica rara" ja no crida l'atenció.
Jo també he pensat que la gosseta era molt ben ensenyada, això de netejar-se las potes a l'estora m'ha fet somriure :-)
I un aplaudiment molt, molt gran per dur sempre la bosseta de plàstic... ufff Sergi, de veritat, et faries creus de lo porca i marrana que és la gent. Permet que els gossos facin les seves necessitats a la porta mateix de les cases, els deixen fer els pipis a les motos aparcades... de veritat, eh? que quan trobo algú cívic com tu us faria un monument :-)))
De l'encenedor no diré res...
garbi24:
Qualsevol excusa és bona per tu per viatjar, eh?
;-)
Sí garbi24, la veritat que m’he quedat de pasta de moniato noi, m’he fet la mateixa pregunta que tu... Una abraçada maco!
McAbeu:
Mira tu per on que jo vaig estar remenant bahts a Bangkok molts anys abans que existís l’euro, de viatge de noces...
:-)
I la teva dona no es queixava que remenessis altres coses en comptes d’ella? Hi hi hi...
Avi, si us plau!!!
Ho sento nano, m’ho has servit en safata d’or... ;) Ai McAbeu, l’estanquera de Quissapon era massa jove per mi, hi hi hi...
P-CFACSBC2V:
És que la gossa és un més de la família i té més seny que algú altre, de vegades, i no miro ningú, eh avi?
Naino, naino, naino, naaaa... Que em dius alguna cosa a mi, nano?
Pensa que quan li he dit que lligués la gossa, el primer que ha fet és lligar-se la bossa al cinturó! Però no ho he posat perquè em sabia greu per l’home... En el fons me l’estimo ;-)
Cèlia:
Ha! Ho veus nano?!? Sóc l’ànima pater d’aquest blog!
Ui sí, mira-te’l ell, tot cofoi. No t’imagines com ha presumit pel barri que havia fet passar una bona estona a tota la teva classe dels llops.
Quan vulguis vaig a comprar-te el que vulguis, ara m’has de donar prou diners, no com aquest nano que m’obliga a fer enginyeria financera, hi hi hi...
Un petó i abraçades a la canalla! :)
Ferran:
Però de debò: Oju peligru!
;-)
Oh, doncs a mi em fa prou cas, eh? Sobretot quan imito aquell en Muxach de la Coloma i deixo anar allò de: Quietajaaaaaaaaaaaaau!!! El què passa és que sovint em criden l’atenció per això quan passen de dos quarts d’una de la matinada, veïns, hi hi hi... ;)
RAFI:
No, no, si per aquestes petites coses ja en fa una cada cop, tampoc l’imagino al súper...
:-) Peles d’aquí, és clar, no fem com l’avi que duu un dòlar a la butxaca...
Assumpta:
Amb això de la informació haig d’agrair-la a la Maite que, com no he especificat en l’escrit perquè jo ja sé qui és, és la dona que suporta “entre cometes” el meu estimat pare (un petó per tots dos!)
No dubtis que jo, malgrat no ser creient, em faig moltes creus, i no culpo als gossos que, pobres, no saben fer més que cagar-se on poden (bé, la Tora és diferent, és ella la que m’indica on, quan i com ho he de fer jo mateix...).
Doncs jo, de l’encenedor et diré que encara és més porc, però l’avi, abans de penjar-lo al blog, li ha dibuixat (ja es nota que ho ha fet ell) una papallona per tapar-li les calces. Direu: censura! No, decència pura, quina vergonya... Estic per enviar-lo demà i que el canviï per un altre, encara que sigui un cèntim més car, coi que malgrat la crisi, crec que ho podrem superar!
Un petó al front, bonica!
Quina gràcia! Aquest avi és la pera... una bona troballa, nano! Em feu riure molt.
Quina gràcia! Aquest avi és la pera... una bona troballa, nano! Em feu riure molt.
Moltes gràcies Carme!
Com ens agrada que t'agradi, bonica :)
Bona nit, jove!
Li han vist cara de marranot, avi. La noia deu haver pensat que era un vell verd i que es guanyaria un client si li donava aquest model.
Això de les monedes aquestes ja ho havia sentit, em sembla que n'hi ha d'altres llocs del món també que són clavades. S'ha d'anar en compte.
mira, aquest encenador és la mar d'adequat per si marxa la llum i heu de cercar sabatilles dels convidats per la casa ;)
psss.psss..
avi...aviiiiii
a la noia del quiosc d'aqui baix, li he vist vendre un boli a un paio, d'aquells que tenen una noia dins l'aigua..i quand estan drets la noia esta vestida...i quand els tombes...la noia esta nua....
jejejej
m'en he recordat de vos...
quand es el vostre aniversari??
crec que ni quedaven pocs...
psssssss
que ve en sergi
ep!! bon dia noi...interesant lo de les monedes...jo vaig pasant...
jejejejjeje
apa siauuuuuuuuu
XeXu:
És exactament el què m'ha dit aquest matí el nano, d'avui no passa que em canviï el color del barret! A veure si trenco els tòpics... :(
khalina:
Hi hi hi, quines coses que tens... :)
sargantana:
Ai mare quina feinada tindré a desfer-me d'aquesta mala fama que m'ha encolomat l'estanquera sense jo haver-ho demanat... El meu aniversari és el dia onze de setembre, el què no sé és quants anys faré bonica... ;)
Ei sargantana, ara recordo que vas venir per allò de la pastisseria i encara no ho havia penjat l'avi i tinc el dubte de si ho vas veure...
Bé, ja pots anar passant tant com vulguis, aquesta també és casa teva.
;-)
Cada cop que passo per aquí m'alegro el dia, je, je.
Nen, digues-li a l'avi a veure si vol jugar amb mi per st. Jordi, que visiti el bloc. Fins aviat.
Doncs no saps com m'agrada que t'alegri el dia, jomateixa!
:-)
No et preocupis que li diré, ara el tinc amoïnat canviant el color del seu barret perquè ningú relacioni "verd" amb "vell verd"
;-)
Aaaavi!!! Quietajaaaaaau nos pot dir a quarsduna de la nit, homeeee!! Però que no ho veu, casumjudes, que de matinada tothom i totadona dorm?? Aaaai senyoooor!!
Ja ho sé això Ferran, però és que tinc uns veïns una micona especials i sensibles maco, hi hi hi...
Aviii!! Ja he tornat d'Amsterdam i miri que li porto!! (ç, ñ, `, ´). Visca el meu teclat jajaja :) Un petó molt fort a tots dos!
Seeeeeeeeeeeeeeeergi i Aaaaaviiiiiiii!!! que encara estic rient del "Menú" que heu fet a cal Jordi Casanovas!!! (el que camina molts kilòmetres) (El de la compra a Ikea!!)
De veritat que no podia parar!! quan he vist el que heu escrit... ufff
JAJAJAJAJAJJAJAJA... és que... JAJAJAJAJAJAJAJAJA
Crec que a l'avi li han vist cara de vell verd, i per això li han donat aquest encenedor. És clar, que si és per encendre espelmes i no diu de quin aniversari es tracta...
Ah!! Aviiiii faci cas al nano quan li diuen les coses! Ara vaig a dir una frase que no m'agradava gens quan me la deien a casa els meus pares: per una orella t'entre i per l'altre et surt! Quina ràbia de frase!! I era veritat, però... ;-)
jajajaja, sou la òstia.
Jolin que m'hauré de fixar que a mi igual m'endossen una amb lo despistada que sóc :(
No ho sabia pas això de les monedes aquestes! i són ben iguals eh! jeje Avi sense lligar, molt bo això de la bossa jeje per la gosseta eh!
Patricia:
Ai nena quina il•lusió que hagis tornat, mira que he patit eh? Que per allà l’Amsterdam hi ha massa bicicletes i massa bars estranys...
Un petonet bonica!
Assumpta:
Xxxxxt! Que el nano no sap res d’això, hi hi hi... Ets una exagerada, però m’agrada... ;)
Jordi:
És per això que he canviat el color del barret noi, que abans era verd i no voldria que hi hagueren associacions d’idees, hi hi hi...
Si li faig cas de tot el què em diu, pararia ben boig, tu.
(L’avi de veritat del nano li deia: et fotré un clatellot que la paret te’n fotrà quatre! I estic segur que més d’un li va caure, hi hi hi...)
bajoqueta:
Amén!
Ja cal que vagis al tanto que no et donin gat per llebre doncs...
:)
Cesc:
Doncs el mateix et dic: compte, compte que el gat ve camuflat!
:)
Una abraçada als mossos i petons a les mosses, bon cap de setmana a tothom i totadona! (La revista que està de moda, hi hi hi...)
No en tenia ni idea d'aquestes monedes...hauré de revisar el moneder que potser me les han colat en algun lloc... Sergi, són sorprenents aquestes habilitats manuals ;) i avi... hehe, aquest encenedor no sé si és molt adient per les festes d'aniversari...:)
Ma-Poc:
Habilitats manuals? És ben fàcil si t'ho proposes, només cal tancar els ulls i deixar que siguin els dits qui treballin (NPM: no penseu malament, aclareixo).
;-)
Encara tinc pensat anar-lo a canviar o pintar-li la papallona amb un retolador, quina cara posarien els nens de la casa?
;)
Psssst... aviiiii,
vol dir que l'estanquera no li està intentant dir alguna coseta...???
Provi de tornar-hi i demani-li un boli... si li'n dona un com els que descriu la Sargantana... marro!!!!
(per cert, les monedes aquestes colen molt bé, eh???)
Petonassos als nassos!!
I jo que pensava que ereu un dúo fantàstic i ara veig que la Tora tampoc no té cap mena de "desperdici" i mai més ben dit!
Gràcies per aquesta recomenació, ho ho sabia pas això de les monedes turques.
Avi, vegili amb aquesta mossa perquè veig que potser s'hi pot cremar amb tot plegat.
Ui,ui, quin perill!
;)
Merike:
Moltes gràcies, de seguida que puguem anirem a Finlàndia en un plis plas!
;)
Kudifamily:
Ai mossa, si deu tenir la teva edat!
(Però clar que haig de reconèixer que no estic gens malament jo, hi hi hi...)
:)
-assumpta-:
La Tora és d’allò més llest que et pots trobar i hauries d’haver vist com feia anar el messenger amb la seva amiga Trena!
;)
Petons a totes tres, boniques!
Avi Gres.
Saps què? A mi me'n vendre un, aparentment de color blanc, i quan vaig esser al cotxe, i me'l miro...era del Madriz!!!!
zel:
Oooooh quina ràbia, oi?
El vas tornar suposo, hi hi hi...
Publica un comentari a l'entrada