dimarts, 7 d’abril del 2009

El curiós incident de l'intrús a mig matí

Foto treta d'aquí.

Quissapon (dimarts, una hora de les d’AM)

—Despatx de Detectius Oms i Om Associats, digui’m?
—Despatx de Detectius Oms i Om Associats? —repeteix una veu femenina.
—Sí senyora, mmm... abans que arrenqui, contesti’m unes preguntes: vostè pateix problemes de sordesa o és que està fent números per demanar feina al nostre despatx? Si és la primera opció serà millor que passi per les nostres oficines i li estalviarem despesa innecessària; en el cas que sigui la segona, no té cap mèrit descobrir-ho així, hi hi hi... Oi que ens entenem?
—Ah! Perfectament. Disculpi’m, és un costum que tinc. Sóc la senyora de Figaflor...
—Als seus peus senyora, quin és el problema?
—Doncs estic aterrida...
—Mmm, ahà... —es grata la barbeta.
—El meu marit va marxar diumenge a caçar nyus albins al Montseny i encara no ha tornat...
—Ahà... mmm, al Montseny, ahà... nyus albins, entenc... I vostè vol que l’anem a buscar, oi? —somriu sense que ella ho pugui apreciar.
—No, no... ell no vol que ningú el destorbi quan és fora de cacera...
—Sí, és clar... —afegeix i es grata el nas.
—El cas és que estic sola a casa també perquè ahir dilluns vaig donar festa al servei, en un moment de nervis i flaquesa inesperada, però ahir, durant el dia i sobretot al vespre, vaig sentir uns sorolls estranys dins de casa, al pis de dalt i de vegades al jardí, feia tot l’efecte que hi havia algú rondant. A la cuina em vaig adonar que algú m’havia buidat la nevera i vaig trucar els mossos, però no van fer acte de presència perquè estaven massa enfeinats amb uns controls rutinaris de rotonda.
—Curiós, continuï...
—Em vaig tancar a la meva habitació i no he sortit fins aquest matí. He baixat amb sigil a la cuina i m’he quedat glaçada de veure-la plena de restes de menjar per damunt de la taula i plats i gots bruts a la pica per rentar. He sortit per la porta del darrere en camisola i ara mateix estic al garatge dins del cotxe dels dimarts. Estic esfereïda i li truco des del mòbil, què puc fer?!?
—Calma senyora de Figaflor, no es preocupi, ha trucat al lloc adequat. Tan aviat com arribi Serglock Oms ens posarem a investigar, doni’m les dades exactes del seu compte bancari i l’adreça on hem d’anar...

La dona recita de memòria els vint dígits de rigor i canta l’adreça de la mansió després de consultar-la en una agenda electrònica que de vegades li fa de telèfon.

—Vostè és el senyor Om?
—Sí senyora, així és: Om, Gres Om, per servir-la. En un tres i no res serem a la seva mansió... —conclou el detectiu. Síii, guapo i ben plantat detectiiiu...

Un... dos... i tres! Garatge de la Mansió de Figaflor en un no res...



—Senyora de Figaflor?!? —exclama Serglock impassible i temut allà on els hagi.
—Sí, sóc aquí dins del cotxe dels dimarts, ja surto...
—Bon dia, sóc Serglock Oms. El meu ajudant Gres Om està procedint amb la inspecció ocular del terreny... i de la mansió, és clar.
—Ai quin ensurt quan m’ha cridat, creia que em moria... Ja em veia segrestada dins d’un quartet de les rates i menjant pa sucat amb aigua!
—Senyora no tenim temps de parlar de "nouvelles cuisines" ara, hauria de contestar algunes preguntes...
—Amb molt de gust ho faré, disculpi que no li ofereixi un te, però no goso entrar a la mansió...
—No s’amoïni senyora, Oms i Om Associats ja ho hem fet, ens avancem sempre a les circumstàncies insospitades, és per això que necessito informació i tota la seva cooperació per tal de poder esvair qualsevol dubte.
—Entenc, però permeti’m seure aquí, estic ben esgotada...
—Senyora de Figaflor, no és cert que el seu marit i vostè es van casar ara fa dotze anys a Montserrat?
—Sí senyor...
—I no és més cert que fa onze anys aquell matrimoni consumat va donar un fruit?
—Sí senyor, però m’esgarrifa que hagi pogut esbrinar tant de mi... Vostè és el millor detectiu que he conegut mai!
—No m’afalagui que em farà perdre el fil i la cosa és complicada... —la talla.
—No em dirà que el meu marit m’enganya i que no hi ha nyus albins al Montseny?
—No és això senyora, és tan cert que hi ha nyus albins al Montseny com que el seu marit no l’enganya... Ara pari molta atenció: Gres Om! Ja podeu entrar!

Per la porta del garatge apareixen dues figures que podien ser les del gordo i el fl... Plaffss! Aiii!!! Vull dir dues siluetes esveltes: una de madura* impecable i l’altra jove i espigada.

—Bon dia senyora de Figaflor... —saluda el detectiu Gres Om sacsejant amb una mà l’avantbraç del noi del seu costat.
—Bon dia mare... —diu l’espigat.
—Guillem! —exclama ella— Què hi fas aquí, no hauries de ser a l’escola?
—Tenim vacances de Setmana Santa mare, t’ho vaig dir diumenge pel Messenger!
—Cas resolt senyor Oms, oi?
—Elementalment, estimat Gres Om!

* * *


Un nou cas per afegir a la llista d’èxits del Despatx de Detectius Oms i Om.

No us penedireu mai dels seus serveis amb doble Denominació d’Origen Quissapon.

(*Madura = mà dura)

Vota'm al TOP CATALÀ!

Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...

26 comentaris:

JJMiracle ha dit...

Vaja… i jo que pensava que el culpable seria un nyu albí… Les meves dots de detectiu no són gaire bones.

Molt bo, l'escrit; un retrat fidel de la incomunicació familiar.

Ferran Porta ha dit...

... o de la comunicació familiar del segle XXI (o sigui, via sms i messenger).

Ma-Poc ha dit...

haha molt bo! Ja espero més aventures d'aquesta parella de detectius... Ai! si la Sra. de Figaflor usés el Feixbuk i el messenger s'hauria estalviat un bon ensurt...

Per cert, molt bona la intervenció de l'avi quan estaves descrivint l'entrada del gran Gres Om i el fill de la sra Figaflor... Un bon clatellorrot, sí senyor! :)

Patrícia Montañés ha dit...

jajajajajaaj I pensar que la meva mare podria estar ara mateix al garatge sense entendre qui li saqueja la cuina...
Felicitats pel cas, detectius!

Kudifamily ha dit...

hahahahaha...
Molt bona la història!!
(la llàstima és que reflecteix un fet tan real com la incomunicació dins la mateixa familia... en fi...)

Avi, molt ben donada la plantofada mentre descrivien el seu alter ego... què s'han pensat? Amb lo guapo i esvelt que me l'imagino jo... (i sense cap arruga!!!)

Petonassos!!!

zel ha dit...

Aquest blog està esdevenint en una mena de cursa d'espais imperdibles i necessaris, (dels quals hom pot extreure tot el suc de la vida, allò divertit, misteriòs, romàntic, testimonial)deia doncs, està esdevenint el millor blog per perdre de vista els disgustos i misèries de la vida, així és que, em sembla, gosaré proposar un club de fans del PIT, però fans d'aquelles d'abans amb crits histèrics i desmais, amb atacs de deliri sensorial i sex..l, llançarem botes i escarpins, enagus i sotenidors, samarretes i lligacames...

per déu, sou la pera...

Sergi ha dit...

Doncs jo em quedo amb la frase: és tan cert que hi ha nyus albins al Montseny com que el seu marit no l’enganya

Què putilla que és el detectiu Oms...

kweilan ha dit...

He rigut un munt. Molt bo!

Assumpta ha dit...

Estas com un llum Sergi... però les rialles que aconsegueixes que fem no tenen preu!!! Jajajajaja Molt bo!!! :-)))

Anònim ha dit...

Com diuen per aquí, les rialles i l'humor regalat no té preu, gràcies!

khalina ha dit...

Una molt bona història, divertida i amb molta molta ironia.

Els del PiT ha dit...

P-CFACSBC2V:
Tranquil maco, que si tothom i totadona es dediqués al mateix, no hi hauria feina per tots, eh?
;)

Incomunicació exagerada, crec, però quissapsi...
;-)

Ferran:
... arribarem a aquest punt de comunicació incomunicada?
;-)

Ma-Poc:
Allà on hi hagi un cas obert, Oms i Om ficaran el cobert, pagant, eh? Que el lloguer d’espai de blog està car... ;)
Sí, mooolt bona, sí... Quan em cobraries per deixar-me el teu clatell un sol dia?
;-)

Patricia:
Tu també ho fas això? Hi hi hi... ;)
L’avi es refereix a saquejar la cuina... Li he vist la lluentor dels ulls en senyal de complicitat facebookiana...
;-)

Kudifamily:
Estic amb tu i pren nota per si de cas en Lluc neix amb un mòbil sota el braç t’envia un sms per quedar per la vostra primera cita...
;-)
Gràcies bonica, no sé què s’ha cregut aquest escriptoret de “pacotilla tu tía”, hi hi hi...
Petons al nassos també per vosaltres! :)


Zel:
Moltes gràcies bonica! (avisa un metge, nano...) Les teves paraules em commouen i em remouen l’ànima (vols fer el favor d’avisar-lo?!?)
Per què haig de fer-ho, avi?
I no sé com agrair-te que siguis tan exagerada, reina de l’Empordà, amb permís de la resta de reines empordanenques... (Perquè aquesta mossa s’ha trastocat del bolet, per mi que la medicació que va prendre pel genoll era caducada... I vols fer el favor de parlar entre parèntesi que aixecaràs la llebre de tot plegat?!?)
(Ui sí avi... Té raó que aixecaré la llebre perquè se suposa que això no ho llegirà ningú, oi?)
Per tant, als teus peus reina mora! :)
I vostè què és el rei de les peres?
Plafffs!!!
Culleres, avi!

XeXu:
Noi, quedes contractat per al servei d’intel•ligència del despatx, perquè Oms i Om Associats necessita gent espavilada com tu i sobretot disposada a donar tot el que duu a dins a canvi d’un somriure agradable i una tassa de cafè pel matí...
No colarà avi...
Amb aquest esperit, el madrit mai fitxarà Messi...
No digui bajanades home! Quines ganes d’esvalotar el galliner...
;-)

kweilan:
Ja m'agrada saber que t'agrada, bonica, ja saps, si vols que ens posem a treballar en algun cas, només ho has de dir.
;)


Assumpta:
Em sento realment pagat amb els vostres somriures, si no fos així, no ho faria i m’a-pagaria com un petit far enmig de la boira espessa.
Ara fora conyes: M’estàs dient que la teva rialla no té preu?!? Et dono mil euros per una rialla!
Estàs com un llum, nano, no entens que vol dir que riure com ella ho fa no té preu, és a dir, que s’estalvia anar a veure el metge de les penes...
Llavors vol dir que sí té preu, un bon preu...
I esclat: Plaaaffffs! Tira nano, que t’encalles i es fa tard! Moltes gràcies Assumpta per les parts que em toca! ;)

Cesc:
Ui que ara sóc jo qui comença a pensar que potser sí fora bo treure un profit de tot plegat...
Sí avi, però si així fos, votaria per donar els guanys a una ONG...
Alguna d’animals albins, potser?
No ho sé, però haig de reconèixer que em cauen bé aquests.
;-)
Bona nit maco! ;)

khalina:
Moltes gràcies, ens alegra que t'agradi, bonica! ;)
Gràcies khalina!
;-)

Mireia ha dit...

je, je, mira que ets bo!!!

Martí ha dit...

Real com la vida mateixa, excepte el detall dels nyus (tothom sap que els del Montseny no són albins...)
L'altre dia, vaig haver de dir al meu fill de 14 anys, que era al menjador amb l'ordinador, que avisés pel messenger a la meva filla de 12, que era a la seva habitació amb el portàtil i la música a tot drap, perquè baixés a sopar.
On anirem a parar??
...Ah! i tot i així va trigar un quart d'hora a baixar "perquè s'estava acomiadant de tothom"

Els del PiT ha dit...

Mireia:
Dona, vols dir?
:-)
Un sant bonica, és un sant, però de barra de quart i torna amb tomàquet, hi hi hi...
;)


Martí de Figaflor:
No veus que et delates tu mateix?!?
Ha ha ha...
Bromes a banda, és força difícil i suposo que podria acabar amb un cop de puny a la taula (apartant prèviament tot el parament informàtic, és clar...
La meva filla també s'està quinze minuts acomiadant-se i quinze més tancant la sessió... Records a la senyora!
;-)
Ep noi! I amb això dels nyus t'equivoques, són ben albins! El Montseny n'està ple a l'hivern! Fixa-t'hi: Es concentren tots al cim. Nosaltres ho veiem des de casa amb un telescopi de la "Señorita Pepis". A ulls de "rodriguezdelafuente" inexpert sembla neu, però en realitat és la manada de nyus albins, eh? Apa maco que ja tens feina aquesta setmana, en queden ben pocs, hi hi hi... :)

Garbí24 ha dit...

Cada cop tindreu mes feina , doncs penso que la incomunicació es creixent entre les families. Ara , molt no trobava a faltar el seu fill la mare .
Bona historia !!!!

Els del PiT ha dit...

Es veu que no és el primer cas aquests dies garbi24, el telèfon del Despatx de Detectius Oms i Om no para de sonar, en Gres Om ja els dóna la solució per telèfon (previ pagament via targeta de crèdit)
;-)

Cèlia ha dit...

A l'avi li ha sortit competència! El Gres Om hi té una retirada... oi?
Boníssim, com sempre!

Els del PiT ha dit...

Mira doncs penso el mateix, eh?
;-)
Ep! Jo sóc encara més guapo que aquest Gres Om bonica, però t'ho agraeixo, hi hi hi...
Un petó i records als llops!
;)

Carme Rosanas ha dit...

Que bo, nano, quina gràcia. Això és una bona teràpia... hauré de recomanar el teu blog a uns quants que conec... que...

Assumpta ha dit...

Mil eurus per un somriureeeeeee???

:-))))))))))))))))))))))))))))

Jajajaja però va, que aquests van de gratis ;-))

Cert, cert, riure estalvia anar al metge de les penes i dolors ;-))

Els del PiT ha dit...

Carme:
... que... què?
;-)

Assumpta:
Tinc l’avi comptant els teus somriures, però no se’n surt, es perd al que fa vuit...
I veure partits del Barça com el d’ahir, eh?
:-)

Montse ha dit...

la meva gossa m'està observant... i no acaba d'entendre de què ric com una benaita tota sola! Li hauré de llegir en veu alta, hehehe...

Molt bo!

Mon ha dit...

No se pas si demanar que vinguin.Potser em farien sentir riducula...

Prefereixo esperar que vingui el marit i em regali un de nou!

Quina casa!!!

;)

Els del PiT ha dit...

Montse/Arare:
Hola bonica, t'adverteixo que no està provat que funcioni amb animals eh? Hi hi hi...
;)

Mon:
Millor que vingui el marit, que aquest parell són de pa sucat amb oli...
:)

Petons a les dues!
avi Gres.
:)

assumpta ha dit...

Je,je,je
Sí que és cert sí, ara s'haurà d'avisar als nanos pel messenger o amb un sms per a que es presentin a taula per sopar.
Molt bo!!!
;)

Què hem fet els del PiT darrerament?