El curiós incident de l'intrús a mig matí

Foto treta d'aquí.

Quissapon (dimarts, una hora de les d’AM)

—Despatx de Detectius Oms i Om Associats, digui’m?
—Despatx de Detectius Oms i Om Associats? —repeteix una veu femenina.
—Sí senyora, mmm... abans que arrenqui, contesti’m unes preguntes: vostè pateix problemes de sordesa o és que està fent números per demanar feina al nostre despatx? Si és la primera opció serà millor que passi per les nostres oficines i li estalviarem despesa innecessària; en el cas que sigui la segona, no té cap mèrit descobrir-ho així, hi hi hi... Oi que ens entenem?
—Ah! Perfectament. Disculpi’m, és un costum que tinc. Sóc la senyora de Figaflor...
—Als seus peus senyora, quin és el problema?
—Doncs estic aterrida...
—Mmm, ahà... —es grata la barbeta.
—El meu marit va marxar diumenge a caçar nyus albins al Montseny i encara no ha tornat...
—Ahà... mmm, al Montseny, ahà... nyus albins, entenc... I vostè vol que l’anem a buscar, oi? —somriu sense que ella ho pugui apreciar.
—No, no... ell no vol que ningú el destorbi quan és fora de cacera...
—Sí, és clar... —afegeix i es grata el nas.
—El cas és que estic sola a casa també perquè ahir dilluns vaig donar festa al servei, en un moment de nervis i flaquesa inesperada, però ahir, durant el dia i sobretot al vespre, vaig sentir uns sorolls estranys dins de casa, al pis de dalt i de vegades al jardí, feia tot l’efecte que hi havia algú rondant. A la cuina em vaig adonar que algú m’havia buidat la nevera i vaig trucar els mossos, però no van fer acte de presència perquè estaven massa enfeinats amb uns controls rutinaris de rotonda.
—Curiós, continuï...
—Em vaig tancar a la meva habitació i no he sortit fins aquest matí. He baixat amb sigil a la cuina i m’he quedat glaçada de veure-la plena de restes de menjar per damunt de la taula i plats i gots bruts a la pica per rentar. He sortit per la porta del darrere en camisola i ara mateix estic al garatge dins del cotxe dels dimarts. Estic esfereïda i li truco des del mòbil, què puc fer?!?
—Calma senyora de Figaflor, no es preocupi, ha trucat al lloc adequat. Tan aviat com arribi Serglock Oms ens posarem a investigar, doni’m les dades exactes del seu compte bancari i l’adreça on hem d’anar...

La dona recita de memòria els vint dígits de rigor i canta l’adreça de la mansió després de consultar-la en una agenda electrònica que de vegades li fa de telèfon.

—Vostè és el senyor Om?
—Sí senyora, així és: Om, Gres Om, per servir-la. En un tres i no res serem a la seva mansió... —conclou el detectiu. Síii, guapo i ben plantat detectiiiu...

Un... dos... i tres! Garatge de la Mansió de Figaflor en un no res...

—Senyora de Figaflor?!? —exclama Serglock impassible i temut allà on els hagi.
—Sí, sóc aquí dins del cotxe dels dimarts, ja surto...
—Bon dia, sóc Serglock Oms. El meu ajudant Gres Om està procedint amb la inspecció ocular del terreny... i de la mansió, és clar.
—Ai quin ensurt quan m’ha cridat, creia que em moria... Ja em veia segrestada dins d’un quartet de les rates i menjant pa sucat amb aigua!
—Senyora no tenim temps de parlar de "nouvelles cuisines" ara, hauria de contestar algunes preguntes...
—Amb molt de gust ho faré, disculpi que no li ofereixi un te, però no goso entrar a la mansió...
—No s’amoïni senyora, Oms i Om Associats ja ho hem fet, ens avancem sempre a les circumstàncies insospitades, és per això que necessito informació i tota la seva cooperació per tal de poder esvair qualsevol dubte.
—Entenc, però permeti’m seure aquí, estic ben esgotada...
—Senyora de Figaflor, no és cert que el seu marit i vostè es van casar ara fa dotze anys a Montserrat?
—Sí senyor...
—I no és més cert que fa onze anys aquell matrimoni consumat va donar un fruit?
—Sí senyor, però m’esgarrifa que hagi pogut esbrinar tant de mi... Vostè és el millor detectiu que he conegut mai!
—No m’afalagui que em farà perdre el fil i la cosa és complicada... —la talla.
—No em dirà que el meu marit m’enganya i que no hi ha nyus albins al Montseny?
—No és això senyora, és tan cert que hi ha nyus albins al Montseny com que el seu marit no l’enganya... Ara pari molta atenció: Gres Om! Ja podeu entrar!

Per la porta del garatge apareixen dues figures que podien ser les del gordo i el fl... Plaffss! Aiii!!! Vull dir dues siluetes esveltes: una de madura* impecable i l’altra jove i espigada.

—Bon dia senyora de Figaflor... —saluda el detectiu Gres Om sacsejant amb una mà l’avantbraç del noi del seu costat.
—Bon dia mare... —diu l’espigat.
—Guillem! —exclama ella— Què hi fas aquí, no hauries de ser a l’escola?
—Tenim vacances de Setmana Santa mare, t’ho vaig dir diumenge pel Messenger!
—Cas resolt senyor Oms, oi?
—Elementalment, estimat Gres Om!

* * *

Un nou cas per afegir a la llista d’èxits del Despatx de Detectius Oms i Om.

No us penedireu mai dels seus serveis amb doble Denominació d’Origen Quissapon.

(*Madura = mà dura)

Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...