dilluns, 25 de maig del 2009

El canari ja no piula

Lamento ser així de dur, però ho haig de superar abans que arribi la final de la Champions... Lectores i lectors:

Se m’ha mort el canari.

Dit d’aquesta manera, i sense context que l’envolti, hom podria pensar que tinc la intenció/necessitat de comunicar-vos que, arribat a certa edat, el meu preuat ocellet ha deixat de funcionar, però no es tracta de cap metàfora ni eufemisme (afortunadament pels meus interessos i desafortunadament pel canari), la frase és literal:

El nostre canari s’ha mort aquest cap de setmana enmig de les celebracions del novè aniversari del petit de casa.

Ha mort sense que sabéssim del cert si era mascle o femella perquè mai va arribar a cantar com un mascle (segons apunten els experts del Google), ni a fotre’m crits si no em recordava de posar una rentadora (segons la meva dona), per aquest motiu l’anomenàvem d’una manera neutra: Oui (i també perquè era l’única cosa que deia...). Com era “el canari” vam acabar tendint a parlar d’ell en masculí. De vegades també era anomenat Titi, sense accent final, que és com la meva filla anomenava els ocells de petitona o Caganer, en funció de l’estat anímic de qui li havia de netejar la gàbia.

He dit moltes vegades que semblava una evolució de pokemon per la quantitat de bonys que li sortien arreu (no confondre “bonys” amb els pastissets de pa de pessic de xocolata que ens menjàvem tornant d’escola i duien melmelada de maduixa sota d’una coberta de xocolata negra). El cas és que guapo, guapo, no ho era... Era el canari més lleig que hom es pot imaginar (sobretot després de banyar-lo, quedava emprenyat com un mico albí de cul pelat), però era el nostre canari i ens l’apreciàvem molt.

El recollírem moribund xipollejant a la riera ara fa NOU mesos (no descriuré l’aventura perquè ja ho vaig fer en el Post de les Bèsties) i la família l’adoptà sabent que li allargaríem la vida un temps indefinit durant el qual, ni se li exigiria col·laboració en les tasques de llar ni la part proporcional de la hipoteca de la gàbia vella (perquè ens la regalà la nostra amable veïna merengue).

Proporcionalment, ell i l’avi Gres han estat, de llarg, els ocupants de la casa que més han endrapat (sense perdre’s àpat i, fins i tot, picant de tot a deshores...), però dubto que un empatx fos la causa de la mort del canari. Tampoc crec que l’excés d’informació que podia llegir en el full de diari que li posàvem al terra de la gàbia a diari perquè s’hi cagués (valgui la repugnància), malgrat que només li posàvem les seccions de política (bàsicament les notícies del PP i PSOE) i d’esports amb les "gestes" del madrit i les dels pericos (tot i ser canari). Però és que les notícies eren per cagar-s’hi, oi Oui?

Bé, ara ja no em sent, les seves restes mortals reposen protegides per unes arrels en un forat que vam fer en Joel i jo abans del dinar de diumenge, oi avi?

—Sí nano, ara ja no podré excusar-me de les visites dient allò tan bonic de: Me’n vaig a canviar l’aigua del canari...
—No podrà, però podrà dir que se’n va pentinar els pèls del nas o a regar les plantes del vàter.
—No és el mateix, nano...
—O simplement digui que va al lavabo, com fa tothom i totadona...

No som amants de tenir animals engabiats. És per aquest motiu que NO en tindrem cap més (voluntàriament), perquè ja us podeu imaginar la de cops que la meva dona i jo hem hagut de tenir cura de: la gàbia, el menjar, l’aigua fresca i neta, el polsim de color vermell que es cruspia com si res i que la veïna merengue deia que anava bé pel color del plomatge, les barretes amb mel i mill encastat, les fulles d’enciam, el trosset de poma golden i, sobretot, que no li manqués el diari diari per cagar-s’hi...

Nota d’aclariment pels meus fills:
NO
colarà que compreu amb els vostres diners un canari i me’l feu aparèixer com qui no vol la cosa, eh? Que ja pentino algunes canes i ni la mama ni jo ens mamem el dit...
I ja que hi som posats:
Ariadna: Vols fer el favor de deixar la música i fer els deures en silenci?!?
Joel: Vols fer el favor de fer els deures?!?
Avi Gres: Vol fer el favor?!?
Tora: Vols?!?


Oui: Descansa i vola en pau, ara que ets ben lliure i ja no et pesen les ales, ja veus que t'he fet cas i no he penjat mai més cap foto teva al blog.


Escrit per Sergi M. Rovira
—Nano, ja sembles en Monegal parlant amb el seu canari flauta! Hi hi hi...

30 comentaris:

JJMiracle ha dit...

Snif… I on s'ha instal·lat la capella ardent?

Amb aquesta història no he pogut evitar recordar una cançó de la meva joventut.

Sergi ha dit...

Déu el tingui en la seva glòria. Pobre animaló malgirbat. Però no he pogut evitar pensar, amb les descripcions que en fas, que entre el canari i l'Avi era qüestió de temps que caigués un primer...

Ma-Poc ha dit...

Em sap greu per la pèrdua...snif. Jo també vaig tenir un canari que va morir fa un parell d'anys. Té pinta que era parent llunyà del teu perquè mai va acabar de cantar ni vam saber si era mascle o femella :)... En fi...

kweilan ha dit...

Lo pitjor de tenir animalets a casa és quan moren i lo tristos que es posen els nens.Ho sento!!

Assumpta ha dit...

Fins i tot explicant una cosa que sap greu de llegir m'has fet somriure... quan dius valgui la repungnància no he pogut evitar riure del tot :-)

Està vist que tothom i totadona que ha tingut canari aquest s'ha mort sense saber si era mascle o famella... jo en vaig tenir un quan tenia uns 12 anys... va viure uns 3 anys i tampoc cantava (gaire)... res de refilar i tal, però a vegades semblava que ho intentava :-)

Bé... em sap greu, Sergi, Penélope, Avi, Ariadna i Joel... una abraçada.

khalina ha dit...

Us acompanyo en el sentiment.
Trobo que el canari podia haver triat un altre cap de setmana per deixar-vos enlloc de fer-ho en les celebracions d'aniversari.
Ai, estic una mica irònica, però tal com escrius el post, m'ho has encomanat!

Kudifamily ha dit...

Pobret canari... ja em sap greu... massa emocions culés i periques alhora...

Jo no n'he tingut mai de canari (amb plomes) però un canari que no piula i tan endrapaire... voleu dir que no era un colom disfressat?

Petonets sobretot als nens, que segur que és als que els ha sabut més greu (no dic que als grans no, eh')

Garbí24 ha dit...

Des de allà on estigui el canari , deu ser molt feliç de tenir una esquela tant emocionada i que molts humans voldrien per ells mateixos , doncs son molts que s'en van al clot amb dues ratlles.
Descansi en pau

Jordi ha dit...

Descansi en pau i esperem que hagi passat a millor vida. La vida segueix i heu de tirar endavant i ser forts (tot un clàssi, eh!).

Gran post. Llàstima que sigui a càrrec de la pèrdua d'un canari, però he rigut molt! A les papereres de les Rambles denunciaven l'altre dia que en llencen molts els de les botigues d'animals!

P.D.: No vull desanimar-te, però si es produeix una conjura mare-fills, tornaràs a empassar-te un canari fins que la torni a palmar!

Els del PiT ha dit...

P-CFACSBC2V:
Ardent?!? Òndia tu ho cremaries tot, eh?
Moltes gràcies per posar banda sonora a aquest escrit, no recordava l’existència d’aquesta cançó i de sobte m’ha transportat a d’altres èpoques...
;-)

XeXu:
El seu Déu, és clar, que jo diria que era budista per la manera que l’evitava (el contacte)...

Ehem, eheeem... XeXu: ets un malandando! Que jo tinc molta cord... aaaatxússs!!! Corda per llarg!Tingui avi, una mica d’aigua que s’ennuegarà...
;-)

Ma-Poc:
Gràcies, ets molt amable...
És tan difícil de saber el sexe que per això es va inventar el sexador de pollets i per què volíem saber el sexe del canari? Per res, si havia d’estar sol a la gàbia...
:-)

kweilan:
En aquest cas (i gràcies a l’entorn festiu general) la tristesa durà poc, conscients que aquests nou mesos els ha viscut ben alimentat.
:-)

Assumpta:
No pensis que no tinc cor, el canari em va dir abans de morir (es recomanable que et parli sempre abans, mai després), doncs em va dir que no volia que estiguéssim tristos, que estava molt agraït pel tracte rebut i que havia tornat a néixer el dia que el recollírem.
Gràcies pel teu suport.
:-)

No t’enfadis Tora, que l’Assumpta també es recorda de tu, fixa-t’hi bé: després de “Joel” hi ha uns puntets negres que vol dir “Tora” en l’escriptura dels humans, clar que com ho has d’entendre tu, si només tens un anyet! Hi hi hi...
Un petó a la galta Assumpta
:)


khalina:
Moltes gràcies de tot cor. Sí noia, tens raó, pensa que el meu avi Ramon va morir per cap d’any en aquells dies que sortir de festa era molt important a la vida d’un adolescent...
;-)

Kudipanxi:
1. Precisament del Barça no li parlava gaire, el feia més del Tenerife...
2. Preciso explicació de “canari sense plomes”, no et deus referir al principal causant del teu estat?

Petons des de Quissapon!
:-)

garbi24:
Osti, ara no sé com entendre això de les ratlles...
Doncs si això t’ha semblat emocionat, ni t’explico el post que vaig dedicar a la nostra primera gossa, la Nuska...

Jordi:
Gràcies, gràcies...
Ooooh! Això que dius de les papereres és bestial, però a les Rambles de BCN no hi ha gaire terra per fer forats.
Ah! No m’amoïna la meva dona, ella és qui més pegues va posar quan ens el vam quedar, el perillós de debò sóc jo...
;-)

bajoqueta ha dit...

ooo pobrecito :(

Jo crec que ha sigut una crida desesperada per cridar l'atenció, ell volia ser lliure i voler, i vatros el tenieu allí engabiat. I a saber quina notícia li posaveu... pobret... snif...

Cristina ha dit...

Aixx em fa peneta quan mor un animalet. Jo tinc un gat i ja va fent els seus anyets però el veig tan flamenco que no em faig a la idea de que un dia no estarà. Ja ho diuen per aquí que en quatre dies tindràs un canari nou. Si és que els nens quan volen una cosa...no hi ha pare que es resisteixi,jeje.

Martí ha dit...

Ja veus, ara si estàs trist i et diuen allò de "Què passa? que se t'ha mort el canari?" podràs dir que sí...
Ja passarem a visitar el mausoleu un dia d'aquests.

Kudifamily ha dit...

En efecte, Sergi: el canari sense plomes és el causant del meu estat, hahaha!!! Per això no puc dir que no hagi tingut mai canari... ;-)

Mireia ha dit...

quina llàstima!!!!
A veure si la victòria del barça de demà t'anima!

Assumpta ha dit...

Toraaaaa, bonica!!! :-)) Menys mal que l'avi t'ha explicat que els humans també escrivim els noms amb puntets, a vegades ;-))

Ara ja ho faré sempre de l'altre manera, eh? :-))

Cèlia ha dit...

Ohhhh, m'entristeix molt aquesta notícia, perquè jo penso que el nostre canari, que va venir a casa el dia de l'aniversari del meu fill i va colar que ho havíem fet expressament (en volia un perquè feia poc que se li havia mort -menja boníssima d'un gat que passava pel jardí- el que li va regalar un amic seu per l'aniversari de l'any anterior), no durarà gaire més...

Jordi ha dit...

Bona, aquesta del diari... una metàfora com cal.
M'ho apunto!

Els del PiT ha dit...

bajoqueta:
Ell volia ser lliure, però pensa que el vam rescatar d’una mort segura, ell volia menjar, cagar i dormir per aquest ordre, no sé pas a qui em recorda...
;-)

Cristina:
Espero que no passi, de debò.
;-)

Marti:
He he... Pots creure que no recordava aquesta frase? Estic perdent facultats...
;-)

Kudiencarapanxi:
:-D

Mireia:
A veure si és veritat això del Barça!
:-)

Assumpta:
No t’amoïnis que en realitat no s’enfada mai la Tora, a més, és coneixedora de la teva fòbia a les caques de gos (que comparteixo com la resta de la Humanitat amb l’excepció de casos com el d’en Leo Bassi, aquell que vas dir que no sabies qui era quan vaig fer les set diferències entre ell i el “nostre” 10 Leo).
:-)

Cèlia:
Doncs prepara’t, que si es mort el teu potser sí que en tindràs un altre, el teu fill té pinta de reincident. (Els meus, de moment, ja ho han entès...)
;-)

Jordi:
Pren bona nota que això dóna per molt a l’estil d’en Jaume Pastallé:
“Influència de la premsa escrita o diaris en la ment d’alguns canaris...”
:-)

Assumpta ha dit...

Jajajaja tens una memòria blogaire absolutament desenvolupada en estat màxim... com jo!!! :-)))

Recordo aquell post teu!! jajaja

Els del PiT ha dit...

Això faig també en la vida real, conèixer la gent amb la que tracto i recordar detallets.
;-)

Assumpta ha dit...

És bonic :-) A mi m'agrada fer-ho... no sé, fa sentir bé, t'adones que el que tu dius la gent ho llegeix de veritat, que s'hi fixen :-))

Ara a mi m'ha fet molta gràcia que ho recordessis :-))

sargantana ha dit...

be..ara toca dir allo de que era tan bon canari..qui ho habia de dir....sigueu valents....ell no voldria veure-us aixis....

pero jo volia preguntar si penseu llogar la gavia, tinc una miga cotorra que s'esta separant...
i com que ja es una mica granada, pensaba que feria truqes amb l'avi.

ja em direu que....
be...em sap greu...val?

Els del PiT ha dit...

Assumpta:
:-) aquesta és la cara que vaig posar després de llegir el teu darrer comentari i desitjar-te bona nit al teu blog.

sargantana:
Imagino que la teva amiga és això amiga de veritat i no ho dius com aquell que diu: tinc un amic a qui els seus pares el van enxampar fent punta al llàpis mentre veia una pel·lícula per adults i els va dir: No és el que sembla! (Per exemple, eh? Que no és biogràfic, el noi anava per dibuixant de còmics, d'aquells japonesos).
:-)

Ferran Porta ha dit...

Doncs a mi ja em perdonareu, estimats Sergi i Assumpta, però jo sóc incapaç de recordar detalls com els que mencioneu! I us juro que els posts i els comentaris me'ls llegeixo amb interès!, però coi... el meu disc dur és de capacitat limitada. Hauré de fer una ampliació de memòria.

Pel que fa a Oui, monsieur, segur que no era tan lleig, home! Com a mínim... no pel Joel i l'Ariadna; els nens segur que només veien un canari lector i culer! :-)

Els del PiT ha dit...

Ferran:
No t'amoïnis, és una qüestió que, personalment, no controlo, simplement recordo, com quan penso en el primer comentari que et vaig fer preguntant si coneixies Herbert Grönemeyer al "Quina mandra!" en un post musical antic, però no deus recordar-ho tu...
;-)

I el canari Oui era lleig de debò (per no dir de collons), fins i tot els meus fills ho veien, però ens concentràvem tots en la seva bellesa interior.
;-)

_____________________________

L'avi Gres és qui ha quedat més tocat per la mort de Oui, "nogensmenys" passaven moltes hores plegats fent tertúlia de sobretaules inacabables...
Gràcies a tothom i totadona per les mostres de suport i condol a la família.

Ferran Porta ha dit...

Hahaha! Molt bò, això de la bellesa interior.

Ostres, això de Grönemeyer... ara que ho dius sí que em sona, de veritat, però hauria estat INCAPAÇ de recordar-me'n per mi solet!

Ànims, avi! Estem amb vos.

Assumpta ha dit...

M'encanta aquesta frase: "és una qüestió que, personalment, no controlo, simplement recordo" :-)

A mi em passa exactament igual :-))

Però en el teu cas té molt més mèrit, perquè jo disposo de més temps lliure per bloguejar, entrar, sortir, llegir, repassar... i té més lògica que "recordi"... tu treballes un horari complert, tens moltes més obligacions familiars... (clar que també disposes de dos cervells: Sergi i Avi) però sí... tenim un mecanisme cereblal semblant, el teu encara més desenvolupat jajaja però semblant :-)

Patrícia Montañés ha dit...

Masses ganes de volar tenia el canari... Entenc el teu punt de vista de no tenir cap animaló més a casa, però en aquest cas, defensaré als petits (si és que en volen tenir algun altre), ja que jo fa temps que pidulo un gos i encara no n'ha caigut cap per casa... jaja un petonet!

Els del PiT ha dit...

Ferran:
Relacionat amb el teu post del Petit Príncep potser...
;-)

Assumpta:
Potser juguis amb avantatge en això, però també tens molta feina tu, eh?
;-)

Patrícia:
"Tú egues muy mala paga desig esto..."
;-)

Ai ai ai Patricia que et pelaràn per aquí com t'acostis, hi hi hi...

Què hem fet els del PiT darrerament?