dimarts, 12 de maig del 2009

Humor familiar

Lectores i lectors que llegireu això des d'una barra de xiringuito de platja (o no):

Una de les premisses bàsiques que és interessant de tenir en compte a l’hora de conviure en família és l’humor. Aprofitar cada petit detall que pugui alegrar el dia a dia dins d’una llar és donar un pas endavant en les relacions tan sovint difícils (hi ha maldecaps diversos, obligacions feixugues i lloguers o hipoteques que ens treuen la son).

A casa ho fem i no vull dir que sempre hi hagi un clima de hi hi ha ha, però són moltes les ocasions en les que veig la meva família (gossa, canari-pokemon i avi Gres inclosos) com si estigués actuant en un episodi de sèrie humorística a l’estil “sit com” (acabo de dir “sit” i la Tora no ha fet ni cas, potser és que ella no entén l’anglès i que nosaltres li diem “seu, si us plau”, és molt senyorona...).

Ara que hi penso, i perdoneu que fugi d’estudi un instant, la nostra veïna sí que li diu “sit” a la seva gossa. Això era una moda antiga de quan la gent no tenia ni punyetera idea d’anglès ni d'alemany (que no és que ara s’hagi millorat gaire), però coi, es feia perquè el gos no pogués rebre ordres d’estranys, que dius: Fes-ho en català que ni tu l’entens després de trenta anys de viure aquí i no dius ni “muny la vaca...”.
—Es que el alemán es más fuerte, más duro!
Ah sí? Doncs entre “platz!” (que és com li diu ella perquè jegui) i “jaaaaau!” (com li dic jo a la meva) no hi veig gaire diferència (amb l’avantatge afegit que no haig de pensar en fregar cada cop que vull que la gossa s’espatarri a terra, a més ella ja ho fa sola quan li rota).

Tornant al tema principal i agraint la vostra paciència infinita, aniré al gra:

Fa unes setmanes vam assistir al lliurament de trofeus de l’aula esportiva d’enguany. En Joel havia de recollir una "copa” per haver quedat 3er. classificat en una cursa (cros). El cros ja el feia jo a escola de petit i odiava córrer si no era per fugir d’alguna entremaliadura perpetrada, que no et tocava més remei. L’Ariadna també l’odiava i així ho va demostrar cada cop que hi participava per obligació arribant entre el grup dels destacats (per no dir ressagats...).

Resum:
Joel recollint copes i medalles als mèrits d’equip en diverses activitats i finalment la "copa” que no era més (i està molt bé) que una figura com aquesta (de fet és aquesta):




A l’hora de dinar, la meva filla (i per això parlava de l’humor familiar) es presenta amb el trofeu del seu germà en una mà:

—El trofeu al tercer classificat del cros és per... Joel! —i li lliura entre somriures, llavors afegeix— I finalment, aquest altre trofeu del cros és per Ariadna! —i ens mostra això que duia amagat a l’altra mà...





Adoro que la meva fill tingui aquest sentit de l’humor i sobretot que sàpiga riure’s d’ella mateixa, amb en Joel haurem de treballar una mica aquest tema...

Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...

18 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Es molt important que de petits ja vegin i acceptin les coses , de grans ho agrairan .

Kudifamily ha dit...

Això vol dir que esteu fent molt bona feina, tu i la Penélope!
M'agrada llegir coses dels teus fills, fa que m'imagini temps futurs, hehe.

Tema gos i ordres en altres idiomes: tonteries pijes que es van posar de moda fa uns anys...
Nosaltres teniem un pastor alemany creuat amb llop que rebia ordres en català, i bé que obeïa només al meu pare! Ja podia un altre dir-li res, que el seu amo era ell (i també el va ensenyar a acceptar només coses que li donéssin amb la mà esquerra... això va ser una xuleria del meu pare, hehe)

Petonassos als nassos a tots dos, de part de la "panxa andante" de l'Empordà!

USD ha dit...

tens raó, és molt important practicar l'humor amb si mateix, és molt higiènic per a anar per la vida

Carme Rosanas ha dit...

Amb un pare-mestre de l'humor ... doncs què vols? En Joel s'hi apuntarà també, segur.

òscar ha dit...

doncs sergi, crec que això de compartir "quinta" fa que siguem de pastes també ben semblants. és més; la meva teoria és que sense els ji-jis ja-jas (jo soc mes de jotes enlloc d'acs) res no es pot fer.

felicita, i felicita't, del premi de filla que tens.

JJMiracle ha dit...

Si he de jutjar pel disseny dels premis, m'agrada més el cargol que l'altre.

Me n'alegro que l'humor no sigui una cosa passatgera!

Jordi ha dit...

El bon humor sempre ha de reinar allà on anem. Què fariem sense els hihihi hahaha? Visca les bromes! Visca la GRESca! I Visca la xerinola!

Un dia d'aquest intentaré iniciar al teu fill en el fantàstic món de les caminades de resistència! Segur que em superarà...

Assumpta ha dit...

Trobo genial el sentit de l'humor de l'Ariadna!! :-))

Nosaltres també som molt de riure i fer el ximplet i és mooooooolt sa!! :-)

Per cert, el cargolet és una monada ;-)

Anònim ha dit...

Els premis no estan malament eh! i jo que pensava que fèieu un post seriòs jeje, però tens raó, cal tenir bon humor a la llar, ja és bastant complicat tot plegat. Quins veïns nanos!!!

kweilan ha dit...

El caragol és una preciositat de regalet!

Ma-Poc ha dit...

Molt bon humor el de la teva filla! Sempre és bo prendre's les coses amb humor i paciència ;)

khalina ha dit...

Està molt bé tenir bon humor :)
jaja (jo també sóc com l'Òscar de les jotes, no ballades)
Jo sé d'una que s'autoanomenava "la filla del vent" quan era tot el contrari.

GAIA ha dit...

M'encanta la gent amb sentit de l'humor!. Ja prou trista que és la vida, a vegades, que a sobre anar sempre amb cara de restret.

Ferran Porta ha dit...

Només de llegir els posts que entre l'avi i tu us curreu, ja m'imagino que la vida a casa vostra deu ser de tot menys avorrida! Quina sort els vostres fills (i néts, avi, no se'm queixi!).

I ep!, l'enhorabona als nanos pels dos "trofeus"! :-)

Anna ha dit...

És magnific ser capaç de riure's d'un mateix. és una manera molt sana de viure, a mi sempre m'ha anat molt bé això de riure'm de mi mateixa, t'evita molts mal de caps.

I és fantàstic tenir bon humor, segur que amb tu al cap davant, jejeje... deu ser de lo més diverit un sopar a ca'l PIT!!!!
Petonets riallers.

Sergi ha dit...

Un aplaudiment per la teva filla. Amb això demostra estar per davant de molts altres en la cursa més difícil que correrà, la vida mateixa. En Joel ja pot córrer, que pel que dius, encara li queda estona per atrapar a sa germana.

Els del PiT ha dit...

garbi24:
Molt!
:-)

Kudipanxy:
Ja he dit que no tot és hi hi ha ha a casa, però certament hi ha més d’això que d’allò altre.
Tema gos: Totalment d’acord, ton pare era savi i xulo. Això de la mà esquerra també ho vam fer amb una gossa que tenia ma mare, però no parava fins que li donaves, feia gestos amb el cap perquè canviessis el menjar de mà...
Petonassos a la panxa!!!
:-)

USD:
I tant que sí, nets i polits i sense vergonya.
;-)

Carmexagerada:
En Joel també té les seves sortides com tota la canalla, però d’ell mateix encara li costa...
;-)

òscar:
Totalment d’acord amb el què dius i molt bonic això que dius: premi de filla.
De debò que no et veig ballant jotes, et feia més de sardanes jo...
;-)

P-CFACSBC2V:
El cargol no tinc ni idea d’on ha sortit, potser record d’alguna cargolada on van anar els meus sogres, o ma mare... A cap que anéssim nosaltres segur.
:-)

Jordi:
Visca la GRESca doncs! I que duri...
De moment el meu fill m’acompanya les sortides de cap de setmana en bicicleta i aguanta força bé (no d’anar a comprar el pa, eh?) Quin cap de setmana et va bé que te’l deixi? Ja m’ho faràs saber...
;-)

Assumpta:
Jo tambéeeee! :-))
Ja se’t nota l’optimisme, ja...
Abraçades de 2!
:-)

Cesc:
Post seriós? Sí... mmm... potser sí que n’he fet algun, però pertany a temps passats, que prou penes hi ha arreu...
Els meus veïns són del madrit (bé, només els pares, però els dos fills ja no viuen amb ells).
;-)

kweilan:
No serà una indirecta, oi?
:-)

Ma-Poc:
Totalment d’acord.
:-)

Filla del vent khalina:
O era una amiga teva?
Ah! Que l’òscar volia dir les jotes no ballades? Caram hauré de revisar el comentari...
:-)

Gaia:
Ha ha ha... Cara de restret? Vols dir que no hi ha prou trànsit intestinal, eh? Sí que hi ha gent que sembla que vagi mal fornejada, sí...
;-)

Ferran:
Gràcies, espero que l’Ariadna s’ho prengui bé això...
(Segur que sí, home!)
;-)

Anna:
Anem d’indirectes veig... Un sopar a cal PiT? Haurem de muntar un restaurant per comprovar-ho, li comunico a l’avi que prepari els acudits “ehsferificats d’ehcuma de mar sobre un llit de pahsta de milfuih”...
:-)

XeXu:
Penso que li farà gràcia rebre els teus aplaudiments (és una artista i molt teatrera) i sí, en Joel encara ha de fer els deures.
:-)

Cèlia ha dit...

Tens moltíssima raó, l'humor demostra intel·ligència! però la reflexió del llenguatge de la teva veïna amb el seu gos, és boníssima!

Què hem fet els del PiT darrerament?