divendres, 26 de juny de 2009

Àngels i alguns dimonis (però no els d'An Brown, eh?)

Blogger li comunica que aquest escrit programat pel dimecres 24 de juny 2009 es publicarà divendres 26 de juny 2009 cap el tard amb les notícies de rabiosa actualitat ja passades. L'equip humà i mecànic de Blogger li demana disculpes.

Lectores i lectors:
Tenint en compte que des de la revetlla de dimarts passat no s’ha publicat cap dels set escrits que vaig programar, em veig en la obligació moral de publicar novament a corre-cuita l'esboç visionari que tenia preparat per salvar el mobiliari domèstic. Allà va:

Lectores i lectors, avi Gres:
La rabiosa actualitat fa que em centri en dos eixos tristos com la meva furgo (bé, la de la meva dona, segons els papers...):

Molt em temo que “Los Angeles” aviat estaran de dol (els de Charlie i els de Califòrnia), així com molta gent d’arreu del món... I és que últimament s’està morint gent que no s’havia mort mai, la qual cosa, amigues i amics, és molt trista...

I aquesta conyeta no s'ha fet mai abans, eh?

Dues coses m'ho fan sospitar...

1. Los Angeles de Charlie ho estaran perquè la Farrah Fawcett, la rossa, però no la segona, la primera rossa entre morenes, no pinta gaire bé (he vist alguna foto i malgrat els seus 62 anys...). Què es dirà d’ella que no s’hagi dit fins ara? Només se m’acut dir que era la dona que somniava amb mi (o era a l’inrevés?).

2. I a Los Angeles de Califòrnia... Sembla que en Michael Joseph Jackson, més conegut com a Michael Jackson a seques o, gràcies al txiqui-txiqui, Maiquel Yasson es comença a atabalar amb tantes coses que se li han acumulat en 50 anyets de ballar, perquè aquest quan va néixer ja ballava i cantava. No comentaré res respecte al seu problema dermatològic, donat que primer havien de maquillar-li les clapes blanques sobre la pell morena i finalment ho feien a l’inrevés, segons afirmava la seva maquilladora particular...

Ui! Miri que si es morissin així de cop... Amb totes les bones estones que aquests dos personatges m’han regalat a la vida (em refereixo a uns vint-i-cinc o trenta anys enrere...), no sabria pas què dir...

—Jo per moltes bones estones que t'hagin pogut donar, em quedaré amb el dolor dels “altres” àngels, els d’Anantapur, els invisibles de Vicenç Ferrer, l’home que hauria de ser el proper Premi Nobel de la Pau i que, ara que ha traspassat, ja pot acceptar-lo (perquè no implicarà deixar desatesa la seva fundació a l’Índia).
—Doncs sí avi, mal que em pesi dir-ho: té tota la raó! Jo també em quedo amb en Ferrer. Així doncs, amigues i amics, l’avi Gres us penjarà uns vídeos per tal d'adornar aquesta xitxarel·lada vident i vosaltres visioneu el que us vingui més de gust, que és de franc.
—De tota manera nano, a mi em faria molta llàstima que es moris gent més jove que jo, no ho sé, no ho trobaria just, oi que m’entens?
—Sí avi, però no em vingui ara amb romanticismes barats que m'espantarà el personal...
—I ja que tens aquesta clarividència insospitada: se sap si al funeral de la rossa, quan es mori, es podrà veure en Charlie dels coll...ns en persona?
—Ho dubto, avi, però un intercomunicador no estaria pas malament que aparegués, eh?
—Sí... I es podrà veure la cara d’en Miqueljacson sense mascareta, en el cas que es mori?
—No sigui irreverent, homeee!!!
—Ui, és veritat que això no toca... Les meves condolences avançades a les famílies, però sobretot la més sincera i passada a la d’en Vicenç Ferrer, l'home que a hores d'ara ja deu estar organitzant la fundació contra la discriminació de dimoniets com en Rubianes, hi hi hi...

Bé, i com deia el nano, aquí teniu la preciosa rossa fent unes coses de publicitat en els seus millors temps:




I aquí això del Miqueljacson de quan va anar a l'Índia:




—I el de Vicenç Ferrer, avi?

—Ja he posat el de l'Índia nano... A més, no puc penjar el de teletrès!

—Doncs posi almenys l'enllaç per qui no va veure la reposició del programa "savis", home!

—Està béeee... Aquí poso l'enllaç al programa que va fer la noieta aquesta, la que fa el parte de notícies no sé a quina hora a la teletrès.

PS: Per si de cas... Descansin tots en pau, eh? No se sap mai...


Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...


15 comentaris:

P-CFACSBC2V ha dit...

Ufff, aquest thriller indi… no el veig gaire "cristià".

És ben cert que s'ha mort gent que no s'havia mort mai! I això passa cada dia, tu!

"Dos eixos tristos com la meva furgo"? Què li passa?

zel ha dit...

No sé si ja ho sabíeu o què, però jo me n'he assabentat avui...
çQue feu vudú, o què?


petons informatitzats!

McAbeu ha dit...

Diuen que a l'hora de la mort tots som iguals, però es demostra que tan en la vida com en la mort també hi ha diferències, si més no en el diferent ressò que han provocat aquestes defuncions que vas preveure tan premonitòriament.
Ho escrius en lletra petita però m'adhereixo al desig que descansin tots tres en pau.

McAbeu ha dit...

Una altra cosa, no sé si ho dius de veritat que has tingut problemes amb Blogger però en el meu cas he notat que fa alguns dies que costa més de connectar, em demana la contrasenya dues vegades o no em permet fer comentaris als altres blogs si abans no he entrat al meu. Potser només em passa a mi?

kweilan ha dit...

L'àngel de Charlie era guapíssima.

Jordi ha dit...

Sí, sí, descansin tots en pau! Pau? Los Angeles Lakers? Ostres, no fotem tu, que encara ha de guanyar deu o dotze anells més!!

XeXu ha dit...

Espero que mai em dediquis un post. Tens algun post previst per la setmana que ve? Que les morts no venen mai soles...

Ma-Poc ha dit...

Buf... doncs para compte a l'hora de programar apunts... no sigui que haguem de lamentar més pèrdues :)

khalina ha dit...

Es cert que fan potser més pena les morts de persones joves.
Espero que donin el Nobel de la Pau a en Vicenç Ferrer.

A mi m'encantaven "los Angeles de Charlie".

I Thriller em va encantar quan no paraven de posar-lo per la tele i la ràdio... La música d'en Michael és bona companya. Em fa ràbia perquè l'últim cop que havia de venir a Bcn es va anul.lar el concert. I jo tenia l'entrada comprada. Mai l'he vist.

Puigmalet ha dit...

The show must go on!

Això de Blogger és vergonyós. Amb la pasta que ens treuen... Fora conya, aquests petits problemes seran el preludi de canvis en el negoci? Ens acabaran demanant qualque dòlars per estalviar-nos ensurts? No em fa bona espina.

Els del PiT ha dit...

Ja he comentat en alguns escrits anteriors que tenia pendents de contestar que estic consternat.
La consternació prové d’aquest escrit desprogramat i de l’encert que vaig tenir intuint que les coses no anaven bé per Los Angeles.

Com podreu suposar, m’han arribat centenars de correus, milers de trucades i milions de cartes certificades amb “acuse de recibo con enmienda varia i discordante” en referència a aquest fet. És per això que no he pogut escriure més des d’aquell fatídic divendres...

Ara passaré a contestar els vostres missatges:

P-CFACSBC2V:
El thriller indi és idea de l’avi, que a ell això del Jackson li va gran i buscant al youtube va trobar aquest (el més curiós és que encara no hi troba diferència amb l’original)

Ens anem fent grans i vells, amic...

PS: Per la furgo no et preocupis, es va espantar amb allò de posar al gps Perelada de la Rioja, es veu que encara és massa jove per córrer tants quilòmetres...
;-)

zel:
Els camins de la intuïció són in...
Calla nano! No diguis bajanades, que ningú s’ho ha cregut això...
Ui! Petons!
;-)

McAbeu:
Tindré en compte les teves paraules sàvies.
Que descansin en pau, de debò...
Ah! I sí, sembla que sí que hi ha alguns problemes quan programes escrits.
Del tema de la contrasenya no et sé dir, només que si t’ho demana dos cops, potser és que estàs intentant entrar massa ràpid, a mi em passa perquè el cervell transmet la contrasenya als dits, però aquests amb l’edat no treballen amb tanta eficàcia i obliden alguna tecla... Jo accedeixo al blog amb el compte de gmail obert prèviament i em reconeix sense haver de tornar a escriure els vuit asteriscs que tinc de contrasenya.
No sé si això et pot ajudar...
:-)

kweilan:
I tant!

Jordi:
Ui, no fotis tu, en Pau ni tocar-lo, eh? Que ningú fa touchdowns com ell!
Però si vol dir el de bàsquet nano!

Ah! És que jooo, de bàsquet vaig una mica peix...

Tirant a llobarro, hi hi hi...

XeXu:
Tranquil que sí tinc alguna altra premonició no la deixaré anar programada, eh?

Per aquesta setmana... Després de llegir un escrit d’en Pàmies en referència a la caiguda dels posts a l’estiu, no tenia pensat escriure res... Tinc la canalla a casa i ja se sap que és difícil compaginar aquests dies de feina...
Però si se m’acut alguna cosa, t’ho faré saber...
;-)

Ma-Poc:
Sí, sí... Estaré a l’aguait, que l’avi comença a tenir una edat...
Eeeeeep! T’he sentit nano i ni et passi pel cap escriure res sobre mi, eeeeing?!?

khalina:
Ostres! Et va anular el concert? Caram, es veu que tenia un munt de concerts pendents a Londres...

La vida és així, bonica, i de la mort dels joves ja he dit el què, però més val que aquesta t’agafi amb coses pendents de fer, que així demostres que estàs amb ganes...

Puigmalet:
Bona frase (i bon tema aquest de Queen), certament tot passa i, sense que se’m tingui en compte, “la vida sigue igual”...

Això ho cantava el xicot aquell que volia ser porter del madrit, però es va casar amb una filipina que després van tenir molts fills i que...

Avi! Ja està bé home, només era una conyeta per contrastar amb el comentari d’en Gazo, no crec que interessi la vida d’aquest paio pelut de pell torrada i veu de missa...

Respecte al tema de blogger (com a bon català que sóc) més d’un cop he pensat que tard o d’hora, quan ens tinguin a tots tan enganxats al blog que no sapiguem anar a cagar sense el portàtil, ens començaran a cobrar lloguer d’espai. Compte que res és de franc, ni la ràdio: paguem amb el nostre temps el fet d’escoltar continguts adobats de publicitat...

Això no és teu, ho diu el meu amic Carles Torrecilla (del feixbuc) i ho has escoltat per la ràdio, eh?

Sí, però és cert, res és de franc.
A mi tampoc em fa bona espina...

Assumpta ha dit...

Que descansin tots tres en pau, per suposat :-)

Com m'agradava el cabell de la Farrah Fawcett! M'encantava :-))

En quant a Michael Jackson, doncs té cançons que m'agradaven força i crec que ha portat una vida privada força trista.

I en Vicens Ferrer... quina gran persona!! quin gran home!! Vaig veure el programa que enllaces i vaig seure al sofà amb llibreta i boli per anar prenent apunts (ho dic de veritat, eh?)

Ui!! jo no he tingut problemes amb Blogger, per sort... si he tardat a comentar és perquè he estat uns dies fora de caseta :-))

Els del PiT ha dit...

Això és el que cal Assumpta.

Sí, els cabells de la Farrah eren el que més m'atreia...

Sí, jo sóc el nòvio secret de la Norma Duval i vaig a missa cada dia Au va nano...

Ja li agradaria a ella tenir un home com vostè al seu costat!
;-)

Ni per un moment ho dubtis, ens creiem això que dius dels apunts davant de la tele, eh?

Nosaltres hem estat per aquí i per allà, però molt enfeinats amb els nens a casa i sense inspiració...
;-)

Assumpta ha dit...

Jajajajajaja a "MI" personalment sí, eren els seus cabells... m'agradaven moltíssim ;-))

Jordi ha dit...

Desgraciadament, aquest dies segueix el degoteig:
- Pina Bausch, la gran coreògrafa;
- Karl Malden, un actor darrere un nas;
- Baltasar Porcel, un pensament incisiu amarat de Mediterrània.

Esperem que això s'aturi. Descansin en pau.

Què hem fet els del PiT darrerament?