dijous, 18 de juny de 2009

sOnablOc, una proposta interessant

Fa un temps, la Carme de la Nova Col·lecció de Moments ens feia saber d'una proposta interesant a mode de relat conjunt. Es tractava de fer un escrit basat en un fragment sonor creat pel David de sOnablOc i, com ho tenia pendent de fer i la idea em semblava original, ara m'he decidit. Cal tenir altaveus connectats i procurar no ser massa estrictes amb la fidelitat lectora (ni en les crítiques).
* * *




Fa hores que té el tic tac clavat al cervell. L’avi no pot dormir. Es lleva, es calça les espardenyes i surt en boles al passadís. La seva mà topa amb un cos enmig de la foscor: És el nano que, casualment, sortia a pixar. La topada sobtada fa que ambdós xisclin espantats i al nano li cauen les ulleres al terra. L’avi fuig en direcció a la saleta d’estar, travessa la porta del passadís i la tanca espaordit, un lladre! El persegueix un lladre o pitjor encara, un violador de iaios despullats!!! Ha de fugir de la casa com sigui, ja alertarà més tard la família. Abans d’arribar a la saleta d’on provenen uns estranys sorolls, trepitja dos cops l’ànec de goma que el nano fa servir per banyar-se, l’ànec es queixa, què hi fa allà al terra enmig del rebedor?!? La dona del nano és a la saleta mirant la tele des del sofà, però quan l’avi obre la porta, s’adona que va amb les nectarines a l’aire, no pot espantar-la a ella amb aquella fila. Amb el volum a tot drap, la dona del nano mira una peli de Terence Hill i Bud Spencer, són dins d’un saloon repartint estopa i el de la pianola riu, els altres criden. L’avi s’amaga tremolós darrera del sofà i escolta les passes del violador de iaios despullats. Al terra hi descobreix l’encenedor que havia perdut i l’encén disposat a cremar-li les pestanyes a l’intrús, però aquest, espantat pel soroll de dos plats més que es trenquen a la peli, marxa. La dona del nano encara no s’ha adonat de la seva presència. L’avi s’alça i, de puntetes, es dirigeix a la cuina. L’alarma del rellotge digital del canell el delata i queda d’esquenes a la dona del nano, amb el cul pelut a l’aire...


Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...

17 comentaris:

Carme ha dit...

Sergi! Avi!
Això sí que és un bon dia!
Quin riure, de bon matí!
He, he, he que divertit!
Me'n vaig corrents a avisar el David. Això no s'ho pot perdre!

Nano, ets un geni!

P-CFACSBC2V ha dit...

Pobret ànec de goma! Allí a terra, sol, lluny de la seva banyera…

Molt bo, el relat! El so no convida a riure, però el relat sí :-D

David ha dit...

Què bé, veure que encara cueja la història. És fascinant veure com cadascú la intermpreta a la seva manera. M'ha agradat molt, aquesta.

Assumpta ha dit...

Seeeeeeeeeeeergi!!! Però... però... pobre avi!!!

GAIA ha dit...

Pobre avi, i amb les vergonyes a l'aire! I la dona del nano l'arriba a veure?

Jordi ha dit...

jajaja Avi, no li fa vergonya ensenyar les vergonyes?? Tanmateix, que deuen penjar d'allò més!! Mai s'ajupi, mai! Hi ha gent que s'ha deixat les ungles dels peus llargues per si es cau el sabó a la dutxa no haver d'ajupir-se. Claven la pastilla amb les ungles i la recuperen!!

Els del PiT ha dit...

Carme:
Riure?!? Si ho vaig passar de por jo! :)

Ja vaig deixar l’avís a cal David, però gràcies per la teva amabilitat i per donar a conèixer la proposta.
:-)

P-Cfacsbc2v:
És que ho tenen tot pel mig aquesta canalla...:)

David:
Gràcies, tu i la Carme en sou els instigadors, eh?
Aquest n’és el responsable, nano?
Una miqueeeta avi...
Doncs a veure si en fem un que no faci cagar a les calces noi!
Quines calces avi? Si vostè no en duia!
;-)

Assumpta:
Ho has vist això reina?!? La mare que los va p...!!!
Què vols que hi faci, és la pura realitat!
;-)

GAIA:
Sí mossa, m’arriba a veure per culpa de l’alarma del rellotge digital del tots a cent txinos!

Però no queda clar del tot perquè al final hi hauria d’haver un crit femení d’aquells que fan esgarrifar...
;-)

Jordi:
Guaita l’espavilat a qui no li penja res... Malandando!!!

No havia sentit mai això de les ungles llargues, potser és que mai m’he hagut d’ajupir en unes dutxes públiques...

O potser és que et dutxes vestit de dalt a baix, nano, hi hi hi...

jomateixa ha dit...

Molt bo, teniu un do.

bajoqueta ha dit...

Quina proposta més original!

Deixa'l correr a l'avi jajaajaja

zel ha dit...

Vaja parell de dos, si és que sou la conya...jejeje...el cul pelut a l'aire...


Per cert, el títol de meu post personal i molt.... és que pensava en vosaltres, què voleu, hi ha persones que tinc al cap, i, que coi, que us estimo!

rits ha dit...

molt bo, m'has fet riure molt!! m'ha fet molta gràcia lo de les nectarines a l'aire, mira, què hi farem!

Assumpta ha dit...

Avi... jo de vosté li feia un altre "pintada" a la capçalera :-)))

Els del PiT ha dit...

Jomateixa:
Gràcies, vols dir el do de PiT, oi?
;-)

bajoqueta:
A veure si t’animes tu, que tant de contes et farà petar el cap!
;-)

zel:
Jo encara no sé d’on ha tret aquest sòmines que tinc el cul pelut, si no me l’ha vist mai!

Imaginació, avi. La veritat és que ens vam quedar un xic sorpresos del teu post. Nosaltres també t’estimem, què coi!
:-)
Això és cert bonica, eh?

rits:
Guaita-la ellaaa, així que et fan gràcia les nectarines a l’aire?!? Com es nota que no t’ha passat a tu xiqueta...

No sigui així avi, que és ben normal que faci gràcia imaginar-se’l amb les fruites a l’aire.
:-)

Assumpta:
Tu creus que colarà? Ui quina bona peça estàs feta, hi hi hi...

Ep! No siguis follonera que ja vam quedar amb l’avi que ho arreglaríem i la veritat que l’altra era massa vampiresca de color vermell sang regalimant.
:-)

khalina ha dit...

una història molt divertida.
Realment t'espantes en xocar de nit amb algú quan vas a fosques (per no despertar-te tant) al bany. Conclusió: Compreu-vos una llanterneta o a gastar llums

Els del PiT ha dit...

khalina:
Ai aquest jovent que només penseu en gastar... El que ha de fer el nano és no anar al bany quan vaig jo i llestos! Tanta coincidència no deu ser bona, oi? Hi hi hi...
Un petó de bona nit, bonica.
;)

Ma-Poc ha dit...

Coi, sí que fa por la història, sí ;)!

Els del PiT ha dit...

Ma-Poc:
Por dius?!?
Ets tremendo tu, eh? Hi hi hi...
;)

Què hem fet els del PiT darrerament?