dilluns, 6 de juliol del 2009

L’home que es queixava del iaio, es vestia de dona per un aniversari i visitava la traumatòloga

Quissapon, després de gairebé una setmana sense publicar res...

—Me l’ha tornat a jugar!!! —exclama el nano indignat.
—Per què ho dius això?!? —respon el iaio exaltat.
—Doncs perquè li vaig dir que aquesta setmana no podria estar pel PiT i vostè s’ha gronxat com una tortuga albina panxa amunt! No ha penjat res de res!!!
—Oh! Que no he penjat res de res dius? I on et penses que són els meus calçotets?!? —s’escapoleix el iaio.


—Vull dir al blog!!! —torna a exclamar l’indignat.
—Però nano, si no he pogut... M’he preocupat dels teus fills jo, eeeh?!? —s’espolsa les puces del damunt.
—Sí home, una micona noméees, eeeeh? Perquè la nena no ha parat gaire per casa i el nen, entre que ha anat a casa del seu amic o que l’amic ha vingut aquí, sempre ha estat ben distret...
—I tu, tanta història amb la guitarra amunt i avall per acabar vestit de dona i cantant la cançó de l’anunci de cervesa a Formentera a la festa del teu amiguet en Pep, eh?
—Home, és que 40 anys no es fan cada dia, oi? ... Miri, ja té un estudi nou per fer: Saber si cada dia de l’any hi ha algú del planeta que en faci 40!
—Ui em fa més mandra que anar a cal metge, hi hi... Per cert nano... I com estàs dels dolors? —diu el iaio canviant de tema amb subtilesa.
—Doncs força bé avi, quasi tan bé com la visita de la setmana passada amb la Dra. Sabaté. La sala d’espera és compartida pels pacients que van a diferents especialistes, em vaig distreure molt escanejant de dalt a baix tothom i totadona que sortia d’una consulta on figurava un cartellet que resava: “acupuntura”, fins que em va tocar entrar a mi en aquella saleta d’acupuntura, es veu que l’estava usant la traumatòloga (en aquell moment vaig entendre que no trobés agulles clavades dels que en sortien...). Em va tranquil·litzar saber que la Dra. Sabaté, malgrat el seu cognom, no tingués res a veure amb el president del govern espanyol perquè m’estalviava de crear-me falses expectatives davant les promeses de millora en la meva salut i, per extensió, en la de la resta dels catalans...
—Hi hi hi... —somriu el iaio amb sornegueria.

—La meva dona em va dir: Aprofita per explicar-li tot el que et fa mal, que t’ho miri tot, eh? (Farta d’escoltar els mals que assoten la meva desgastada anatomia...).
—És que sembles un iaio tu, eh?
—I tant, ja diuen que tot s’enganxa, menys la bellesa, oi? —respon el nano mirant d’esquitllentes el iaio.
—No et passis nano, que fa massa que no deixo anar clatellots a mà oberta i ho trobo a faltar, eh?
—No, no...
—I li vas explicar tot, tot a la doctora?
—Home, tot, tot... Quin concepte... Em fa pensar en quan vas al mecànic amb el cotxe... Sí, això! Em vaig comportar com un vehicle, miri el llistat de dolors a comentar:

Tema genolls
Les bicicletes que ens venen en l’actualitat duen un element complementari adjunt a l’equipament: el llibret d’instruccions. Com sempre he seguit meticulosament les recomanacions dels fabricants abans d’usar qualsevol aparell susceptible de ser usat per mi mateix o pels que m’envolten, vaig filar prim a l’hora de regular el seient de la meva bici i la vaig cagar sobrecarregant els genolls. Això és el que m’ha dut a haver de deixar almenys durant un mes l’activitat ciclista...

—Ui, justament quan estem a punt de veure passar el Tour de França per davant dels nostres morros, hi hi hi...

Tema espatlla dreta
Es tracta d’un dolor agut que m’ataca només quan faig moviments com: sacsejar l’esprai matamosques o una ampolla de cava després de guanyar una cursa (cosa que no em passa gaire sovint darrerament...); també em molesta quan haig de desar els plats i els gots a l’armari alçat que tenim destinat a tal efecte i per agafar el matamosques (manual) de damunt de la nevera.

—Ah! Per netejar les rajoles de la cuina o passar el motxo també et fa mal, oi malandando? Hi hi... I per què et compares amb un cotxe que va al mecànic?
—Perquè normalment davant d’un mecànic qualificat el cotxe s’acolloneix i amaga allò que realment li fa mal...
—Estaves acollonit davant de la doctora?
—No avi, vull dir que em vaig oblidar del colze dret. M’hi vaig donar un cop fort fa uns quatre anys i només me’n recordo quan el faig servir...
—Com el paraigües, eh? Només te’n recordes quan plou, hi hi...
—Diria que quan més me’n recordo és quan faig el quatre al lavabo mentre cavil·lo (per no dir que cago mentre penso...) o quan m’hi dono un nou cop i veig les estrelles a plena llum del dia... Total, que quan vaig anar a fer-me les radiografies de l’espatlla vaig demanar la infermera que almenys una la fes esbiaixada per tal que arribés al colze, però, malgrat riure, la senyora no em va fer cas... No va colar ni amb l’home de les ecografies, que no va riure. És curiós, un paio capaç de veure la tita minúscula d’un petit fetus i incapaç de fer una trampeta amb un colze de res... Ara hauré d’aprofitar la propera visita amb la Dra. Sabaté per mostrar-li el colze i el dit gros del peu dret...
—El dit gros? Ui, ja veig que el tens infladet, però si fins i tot t’has pintat una miqueeeta l’ungla! Tant vestir-se de dona, hi hi hi...
—No avi, això és que dissabte, mentre muntàvem els instruments abans de tocar, el meu germanet em va demanar que li aguantés el teclat per tal que ell pogués remenar el suport de tipus tisora... I la tisora es va plegar de cop acaronant-me el dit...
—És que aquests dits teus no són normals nano...
—Amb això s’assemblen al meu germà...
—Si et tallessis els dos dits grossos a l’alçada dels següents, calçaries dos o tres números menys de peu, hi hi hi...
—Aixx, avi! Quina angunia!
—Bleda!


Nota d’un dels autors del PiT, que podreu reconèixer sobradament:
Com el PiT ha estat força proposat als Premis C@ts en la modalitat de "Blog Divertit", us planto un acudit per no decebre als visitants i perquè això d’abans no fa punyetera gràcia...

“Un matrimoni de coloms prenent la fresca en una branca, al seu costat una granoteta... De sobte la granoteta fot un saltiró i cau entre branques fins a quedar espatarrada al peu de l’arbre. La coloma li diu al colom: No creus que ja comença a ser hora de dir-li a la nena que és adoptada?”

Hi hi hi...


Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...

14 comentaris:

Ma-Poc ha dit...

Ostres! Sóc el primer a fer comentaris jeje :)! Passava per aquí perquè m'he dit "Vés a veure si ja han tornat aquell parell..." i tatxan, ja us tenim aquí.

Cal dir que m'ha fet més gràcia l'apunt que l'acudit de l'avi :)!

I espero que et milloris dels dolors! :)

Els del PiT ha dit...

Moltes gràcies Ma-Poc, això espero perquè la bici comença a mirar-me malament, eh?
;-)

Ooooh! Ets un malandando tu també! Que fa menys gràcia l'acudit?!? Ja podem plegar veles, hi hi hi...

Sergi ha dit...

Jo també prefereixo l'escrit que l'acudit final. Però aneu fent campanya, que aneu molt bé en quant a propostes.

Per què serà que quan anem al metge amb una llarga llista mental de coses que li hem de dir, repetides fins la sacietat, ens n'acabem deixant la meitat? Així no arribem mai enlloc!

khalina ha dit...

Jo també et vaig proposar com a blog divertit, perquè em fas riure molt...però aquests acudits com el del colom, millor que el deixis pel sopar entrega de premis, cap a l'hora del cigaló, quan l'alcohol ja ha fet efecte :D (no sé si hi ha cap sopar o cerimònia d'entrega de premis, però per què no) Doncs això dels acudits t'ho dic per experiència. Al final d'un sopar amb vi, triomfes.

Avi, això de mostrar els seus calçotets per internet pot provocar fetitxismes :D

Sergi, estàs ben avariat. Però sí, ja que anaves a veure la doctora havies d'aprofitar. El proper cop ensenya el colze. El dit del peu espero que ja estigui bé.

Assumpta ha dit...

Sergi, fill meu! Però quantes cosetes tens!!

Ara bé, si tot es susceptible de ser "reparat" doncs no has de patir!! :-)

Ah!! a mi m'ha fet gràcia l'acudit!! Molta més gràcia l'acudit que la resta del post (excepte lo de retallar-te els dits)... que no vull dir que no sigui molt maco i ben redactat, eh? però és que els metges i jo no som massa amics... de fet n'estic avorrida, crec que he desenvolupat una fòbia, es diu "galenofobia" (m'ho acabo d'inventar, però ara miraré a Gúgel si existeix jiji)

Resultat de les investigacions: El que jo dic és "Latrofobia" però "Galenofobia" hi ha qui ho diu també jajaja... Burrades meves. Si no hi ha més remei hi vaig, eh? peroooooo espero, espero...

En fi, Sergi, fes cas als metges, tu que hi vas, cuida't molt!!

I, per cert, per què vols que posi una finestreta emergent al meu blog? jajaja la culpa de que tardi tant a carregar és de les fotos i aquestes coses no de la finestreta (crec) :-)

Posats a reivindicar, jo també t'he proposat al c@ts, eh? (ho vaig fer per l'avi jajajaja)

Assumpta ha dit...

Catxis!! que he confós la "I" majúscula per una "l" minúscula jiji... seria "Iatrofobia"... quines coses més rares!

Assumpta ha dit...

Amb I d'Italia!! vull dir!!

McAbeu ha dit...

Quin reguitzell de mals, noi. Si li haguessis dit el del colze segurament hauries pogut aprofitar alguna oferta 3x4 en radiografies.
No et vull espantar, però vols dir que això del dit gros inflat no és un atac de gota (a la teva edat ja se sap);-D
I primer volia renyar a l'avi per no haver penjat res (calçotets apart) durant la teva absència però amb l'acudit ja ha complert, que a mi si que m'ha fet gràcia.

JJMiracle ha dit...

Ja veig que ha estat una setmana ben intensa. Crec que el tema de vestir-se de dona donaria per a un post a part (ben documentat amb fotos!). Ja podries haver anat a la traumatòloga vestit de dona! :-)

Carme Rosanas ha dit...

Avi! a veure si cuideu una mica millor el Sergi, quants mals, pobret! I això que és tan jove encara! No serà pas dels clatellots? A veure si afluixeu, avi i li traieu una mica més de feina de sobre. Home sap greu veure'l tant espatllat!

Els del PiT ha dit...

XeXu:
Veig que no ha fet gràcia l’acudit de l’avi, he he he...
Això de les propostes al C@ts s’ha de revisar, segur que hi ha alguna trampa, perquè crec que hi ha qui ens ha proposat tres cops...

No penso contestar a la pregunta aquesta del metge, que a mi sí m’acolloneix anar-hi, hi hi hi...

No sé què dir, si almenys pogués justificar-ho dient que la doctora s’assemblava a l’Angelina Jolie...
;-)

khalina:
Totalment d’acord, ja ho veu avi, no cola l’acudit.
Sou uns poca-soltes sense gràcia! Me’n vaig a dormir, apa! I és que tu, reina bonica i preciosa, tens una fixació en la meva persona, no veus bé que mostri les meves intimitats penjades, però fa mig any que em demanes una foto en calçotets!
No s’ho prengui així home, que la khalina ho diu per fer conya, que vostè no està com per anar lluint planta... Pensi que a mi, una miqueta de gràcia sí que m’ha fet l’acudit, eh?
Ui, quedo més tranquil, on vas a parar...
Sí khalina, estic ben fotut, però ja tinc la solució pel colze: em canviaré el rellotge de lloc i me’l col•locaré allà on més mal em fa: al colze.
;-)

Assumpta:
Espero que sí sigui tot reparable, de moment una pastilla cada dia pels cartílags dels genolls.
Hahaha, això de “Latrofòbia” m’ha fet riure perquè no podia creure que algú tingués fòbia al Carles-Messi-Latre / què es “xexir”? :-D Sí, sí: Iatrofòbia és la paraula correcta, tot i que Galenofòbia no està pas malament, he he...
Ah! De la finestreta emergent ja t’he deixat comentari a casa teva.
Sense mi aquest nano no és res, com m’agrada, eh? Hi hi hi...

McAbeu:
Mira que vaig intentar-ho, però no va colar, ara hauré de tornar-hi un altre dia...
Gota?!? Però si tu aparentes molta més edat que jo! (Clar que ja adverteixes que qualsevol semblança amb la realitat...)

Aaaah! Guaita en McAbeu, ell sí que hi entén d’acudits i coses d’aquestes, ho haveu vist tooots?!? hi hi hi... Gràcies maco!!

P-cfacsbc2v:
Psssst! Quedo tranquil sabent que després de cinc comentaristes ets el primer que fa esment al tema del vestit de dona... Respon a la paròdia que vaig fer del cantant de Billie the Vision and The Dancers, res que tingui gaire importància, vaig cantar el Summercat, bé, el So Marcat...
;-
)

Carme:
Estimada, la culpa és de les ganes de fer esport d’aquest sòmines, si es quedés assegudet com ha fet durant aquest darrer any, no li passarien aquestes coses, però ja veus, és difícil frenar de vegades, hi hi hi...

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Petita endevinalla:

Coneixeu algun prohom català, escriptor, traductor, poeta, crític, memorialista, professor, que va dirigir la Fundació Bernat Metge, que va dirigir també l'Institut d'Estudis Catalans, vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i que el pròxim 12 de juliol farà 50 anys que va morir?

Més pistes? Va escriure:

¿D'on venim, que no fos tornada? | Com una absurda enamorada, | la vida ens fa plorar el passat. | ¿On tornem, que no fos naixença? | Vivim de mort, i no ens és grat; | morim d'amor, i no s'hi pensa.”

Va última pista: segur que si cerqueu a Google trobareu moooooooltes notícies sobre aquesta efemèride inexcusable. O no? Permetrem un oblit tan ignominiós? ;-)

Avi Gres ha dit...

Noi, no ho sé, potser no...
;)

assumpta ha dit...

Nano, que em sembla que ja no t'arreglen ni a Lourdes, eh?
I anant al tema del vestit... se suposa que n'hi deuen d'haver proves que ho confirmin, no?
Doncs parlat el tema amb la Dra. Sabaté, sembla que com a prescripció facultiva i per a alleugerar mals diversos, no seria mala ideia que en penjessis una petita mostra.
Del tema peu... ni parlar-ne que em fa agafar esgarrifances!
---
L'apendix final, boníssim!
Com ho ets tu, bé, bé, com ho sou vosaltres!
;)

Què hem fet els del PiT darrerament?