dilluns, 2 de novembre de 2009

El gamarús que feia l'orni a la piscina o la continuació del TBC amb fotos de la carbassa

AVÍS PER A GENT POC OBSERVADORA:

Les imatges publicades en aquest escrit no corresponen al context específic de l'escrit, però com corresponen al context "castahalloweenyada" d'enguany i m'he treballat tant el tema descriptiu com l'escultòric (amb el meu fill), les colo per fer bonic i "andando"!


Lectores i lectors que continuareu llegint això des de l’interior de la mateixa sauna en la que estàveu en l’escrit anterior (tot preguntant-vos si és bo per vosaltres estar una setmana sencera eliminant toxines per la boca i si també ho és tanta humitat pel vostre aparell):

El TBC de dilluns passat feia referència a To Be Continued i now continuaré amb l’other referència: Triomfa Banyador Calçotet, que en realitat és: Triomfa el meu Banyador amb Calçotets, però només és un triomf personal, no volia dir que causés sensació ni furor entre la gent del gimnàs, eh?

La primera setmana vaig anar amb el meu banyador-llarg-d’aquells-com-d’anar-a-fer-surf-però-sense-saber-ne-gens-ni-mica (però no el mika del relax... take it eeeeaaaaasy... no, mica de mico, eh?), la piscina era molt llarga i aparentment amb un objectiu clar, però sense les ulleres no acabava de definir-lo... Quan finalment vaig assolir el primer recorregut, esbufegava com un nyu albí després de fer el cim del Montseny a l’hivern. Volia fugir d’allà cap a la zona de relaxació, però el meu amor propi m’aturà i l’amor de la meva dona em digué que allò era només l’anada i ara tocava la tornada...

Potser la culpa era del banyador llarg... no hi havia ningú més que en dugués i tothom anava amb banyador-que-marca tipus slip curt (de dos dits de tela als malucs) o llarg de pam, però marcant. Cert és que no em vaig aturar a pensar que potser era degut a que la majoria concentrada al matí ronda l’edat de l’avi Gres i hom diria que no els afecten gaire les modes (surferes o no, com va quedar palès en aquesta postal que ens envià l’avi des de Quissapon de Mar...).

Fent revisió de calaix a casa em vaig topar amb un banyador slip-de-pam negre i arrapat del que no en guardava bons records, doncs el dissenyador va respectar la mida del llarg a la perfecció, però se li creuaren els cables a l’hora de fer l’entrecuix i utilitzà la mida dels malucs dels slips-de-dos-dits.

Estimat lector: si ets dels que corren la mateixa sort que jo de tenir encara penjades del nectariner les dues nectarines senceres, malgrat tot el que ens està passant d’un temps ençà, i ambdues ocupen un espai de més de dos dits d’ample... amb el meu banyador slip-de-pam podries ésser denunciat per qualsevol “garçon” o “garçona” i aniries de pet a la garjola (sense passar per la sortida ni cobrar els diners pertinents)... això sí, emmanillat per exhibicionista i amb regal d’un lot de mantes prèviament endinsades en una bossa d’escombraries gegant d’un color tan blau com el cel que no veuràs en dies.

Casualment (i perdoneu que me n’hagi anat per les branques del nectariner, però l’actualitat és aclaparadora) al costat del banyador-de-pam-negre-arrapat hi havia uns calçotets negres que em cridaven:

—Nosaltres som la solució al teu problema de nectarines!
—Vosaltres? —vaig dir sorprès pel crit sobtat.
—Bé, jo sol —afegí—, però com em dic “calçotets”, en plural, no puc dir “jo sóc”, oi?
—Ui! Doncs sí que és veritat... i quina és la solució que em plantege... u... es... quina és?
—Nosaltres no t’hem fallat mai, sempre hem mantingut les teves nectarines ben recollidetes i amagadetes dels ulls aliens... fes-nos servir dessota d’aquest estúpid banyador i ningú no en notarà la nostra presència...
—Estúpid?!?
—exclamà el banyador-de-pam indignat.
—Nois, nois! Hi hagi pau, no voldria un conflicte entre vosaltres —els vaig dir mentre els mantenia separats, un a cada mà—, està bé, ho provaré avui i veurem on acabo...


Els crits de joia d’ambdós personatges es mantingueren vius fins que vaig saltar a l’aigua de la piscina (element que té la capacitat excepcional d’esmorteir TOTS i cadascun dels sons que es puguin escapar d’un banyador-calçoteter).

Ni rastre de les nectarines quan vaig sortir de l’aigua!
Per més que m’obria de cames, la meva estimada esposa em confirmava que no es veia ni campana ni batalls, només un gamarús fent l’orni a la piscina en banyador-de-pam-arrapat i lluint un casquet de bany estret.

Consideracions:
El casquet de bany és obligatori... d’acord, però per què? Si finalment la majoria acaba lluint-lo com una kippá jueva, amb les grenyes per fora?!? Bé, la majoria excepte les excepcions, és clar... que les excepcions també l’han de dur, eh? No puc deixar de pensar amb un hipotètic professor Bacterio i la seva llarga barba a la piscina, us l’imagineu? Si el casquet és per tapar els cabells, potser aquest home s’hauria de posar un globus a mode de passamuntanyes amb tres forats, dos pels ulls i un pel nas, però llavors no podria anar a la sauna, perquè és recomanable respirar per la boca, oi?
I la gent que té el cos sencer ple de pèl... hauria de dur posat un vestit de neoprè?

—Ep nano! Dissabte al matí em vaig endur el nen a la piscina —el petit Joel té nou anys...— i ens ho vam passar d’allò més bé, eh?
—Sí avi, ja em va comentar el monitor que quan us va venir a avisar que els menors de setze anys no podien usar el jacuzzi vostè li va assegurar que en Joel en tenia setze i mig...
—I no s’ho va creure! El molt incrèdul...



Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...

24 comentaris:

Marti ha dit...

Vaja Sergi, aquí fardant de tamany de nectarines! Qui t'ha vist i qui et veu...

La solució és el Meyba de tota la vida, noi. Ni banyador de surfero fins als genolls, ni slip quasi-tanga-markapaket. Apa, no siguis garrepa i compra-te'n un que ara estaran de rebaixes, segur.

I a veure si ens veiem un dia d'aquests a la piscina, que jo també en sóc usuari... amb l'avantatge que el meu fill sí que "cola" per setze anys (setze i mig potser no, pero setze sí)

Abraçades Quissaponenques,

Clidice ha dit...

quina feinada per amagar la fruita! això si, un bon tip de riure :)

garbi24 ha dit...

La fruita es veu afectada per la llei de la gravetat i cau, problema que tenen les nostres nectarines.....però sense arribar a caure eh!!!.De moment

Jordi ha dit...

Ostres, jo m'he passat al banyador de pam. Me l'acabo de comprar, ja que el que tenia de dos pams per sobre el genoll, m'anava tant gran que cada vegada que m'impulsava a la paret per fer una nova piscina el perdia... pobres nectarines!!

Per cert, si vos heu fet la carbassa per la Catahalloweenada, felicitats!! Sou un artista!! El proper any, carabassa amb la cara de l'Avi Gres!!

Joseph Blonde ha dit...

Bones a totes i tots!!
Tinc un bloc humil que voldria donar a conèixer als que porten el bloc (que està molt bé, per cert) i a tothom que passi per aquí i li piqui la curiositat.
Us deixo el link aquí:

http://aixoestafatal.blogspot.com/

Disculpeu les disculpes!! ;)

Mireia ha dit...

Veig que les perpecies de la piscina continuen . Les carabasses genials!

P-CFACSBC2V ha dit...

Genials, les consideracions!!! :-DDD Per cert, l'última imatge és realment terrorífica (la del post, eh!, no la de les consideracions, és a dir, la gent que té el cos sencer ple de pèl; bé, aquesta una mica potser també ho és).

Cesc ha dit...

Ja us trobava a faltar! Avi sou la solució!

rits ha dit...

ais, saps que aquesta tàctica calçotets i banyador en són uns experts els caribenys? tots els nens que he portat de colònies de Santo Domingo teníen aquest curiós affair entre calçotets i banyador.

Mai vaig entendre el perquè, avui ho he entés.

Lo del gorro de piscina és un xou i si tens molt cabell i llarg amb un cap de tamany considerable com el meu, ja ni t'explico, un dia em va sortir disparat a mitja piscina!!!

Assumpta ha dit...

A mi tot això que dius del banyador no m'ha passat mai...

En quant al gorro... ufff quina cosa més incòmoda i inútil jjajaja... és que... jajaja estava pensant en el professor Bacterio!! jajaja

I què em dieu del gorro de la Rits sortint disparat? ;-))

XeXu ha dit...

Jo penso que ha de ser molt incòmode això! A més, anar amb les nectarines a l'aire no ha d'estar tan malament, i al que no li agradi, que no miri!

Per cert, la carabassa aquesta, espectacular!

Cris ha dit...

sou la pera.... em quedo amb una paraula que heu posat, que encara em fa riure després d'haver-vos acabat de llegir "NYU", jajajjajaaaaaaa, magnífic, i ho resumeix TOT.... Gràcies pel vostre bon humor, de debó :)

Kudifamily ha dit...

Hola artistes!
Ja no comento tant com abans, però us vaig seguint, que consti!
Petonassos als nassos als meus trapelles preferits!
Kudiagobiada...

Patrícia Montañés ha dit...

jajajaja On arribarà a parar el Joel amb aquest avi tant tremendot que té!?
Espero que em sapigueu perdonar per no haver passat per aquí durant força temps, però segon de batxillerat em xucla per complet!
Sort que avui he tingut una estoneta per passar per aquí i descobrir que en Sergi s'ha a apuntat a piscina (dedueixo...)! Doncs sí, això dels banyadors és un problema ben gros, sooort que has trobat la solució!!

Un petó família :)

asimetrich ha dit...

Banyadors que parlen, calçotets amb desdoblament de la personalitat, carabasses monstruoses ... I les nectarines, principals implicades, què tenen a dir en tot aquest tema??!!

Les heu fet callar? Segrestat? Això em sona a coacció...

Alepsi ha dit...

Jajajajajajaja!

Quin mal paper el de la llei de la gravetat.... ai senyor. xDDDD

Els del PiT ha dit...

Martí:
D’acord, abans d’anar a la piscina anirem al mercadillu i jo triaré i tu pagaràs el Meyba, eeeeeing?
:-)

Clidice:
Aquest és un dels avantatges de ser dona, eh? Tot i que no us canviaria el lloc en aquestes labors...
;-)

garbi24:
La gravetat, aquella llei que tant es troba a faltar de joves i que tant s’odia de grans, eh?
:-)

Jordi:
hahaha... això sí que deu ser un xou perdre el banyador amb l’embranzida, perquè et deu obligar a bussejar toooota la piscina (anada i tornada) per recuperar l’autoestima, eeeeing?

Per cert, la carabassa era per presentar-la a un concurs de l’escola del meu fill (col•laboració entre pares i fills, percentatge més o menys equilibrat de participació...), però és que...
És que el nano no se sap estar quietó i quan fa les coses és molt meticulós i ja veieu... el gamarús s’hi va estar tota la tarda de dissabte fent-la, hi hi hi... total... per què? Per merèixer el tercer premi de l’escola?!?
Home avi, es tractava de l’escola sencera i algun escultor professional hi haurà entre tants pares i mares, eeeeeing? A més, la cara de l’avi Gres no hi quedaria bé... calen dents per tal que la carabassa faci una mica de iuiu, oi?
Plaaafffss!!!
Aaaaauuuuoooostiiiiii!!!!

Joseph Blonde:
Moltes gràcies senyor Blonde, ho tindrem en compte!
Ha dit els “que porten el bloc”, però aquí més aviat l’arrosseguem el blog, eh? Hi hi hi...
Disculparem les disculpes sempre i quan no et molestin les molèsties!
;-)

Mireia:
Sí noia, continuen, però ja començo a prendre-m’ho seriosament, oi avi?
Sí nano... ja no hi vas per allà, hi hi hi...

P-CFACSBC2V:
Gràcies maco!!
Sí que fan una micona de iuiu, eh?
;-)

Cesc:
El dia que trobem l’enigma esperem poder corroborar que l’avi és la solució, de moment s’acosta més a caos i perdició que a solució, però això és totalment aleatori, és clar, no ens podem cenyir només als fets, sinó que hem de tenir en compte també les paraules...
Paraules que en aquesta resposta de comentari queda clar que en sobren unes quantes, eeeeeeing nano?!?
Ui!
;-)

rits:
Sí, bé... potser és que la meva estança de fa un any a la Ribera Maia em fa afectar...
Ara et fas el xulo?
No, no... només que un servidor ha viatjat una miqueta i...
Ui sí, guaita-te’l ell!

De tota manera em queda el dubte del tema calçotets sota banyador surfero:
S’ha estès arreu com es pot comprovar per aquí, però aquests nens dominicans dels que parles, duien banyador arrapat o era llarg surfero?

Caram! Entre el teu casquet de bany, el banyador d’en Jordi, el barret de l’avi Gres i les meves nectarines la piscina semblaria un mercat setmanal de poble!
:-)

Assumpta:
Òbviament, això passa quan la fruita ocupa un espai considerable entre cames (que no vull dir... però que no és el mateix el creuament de cames d’una dona al d’un home, perquè si no vigilem podem esprémer la fruita de manera dolorosa), què passaria si el dissenyador de parts de dalt de bikinis es quedés sense prou tela? Doncs que la fruita (que no és tan dura com els cocos, malgrat que s’usi aquest eufemisme) seria susceptible de sortir en la seva magnitud i plenitud del receptacle creat a tal efecte, però mal dissenyat, m’explico?

El tema gorro/casquet de bany/constrictor d’orelles (i d’idees alhora...) donaria per un estudi de l’empresa d’estudis Super Flus, però crec que estan en fallida tècnica en aquest moment...
;-)

XeXu:
Això que dius, a segons quines platges nudistes...
Mu, muuu, nano... mudistes! I no sé per què? Si tothom i totadona van sense mudar...
Doncs perquè no ve d’aquí avi!
Si sempre s’ha dit que la moda donava molta pela...
Per cert:
Gràcies, t’ha agradat la carabassa, eh? Doncs l’any vinent la farem més grossa!
;-)

Els del PiT ha dit...

Cris:
Sí bonica, els nyus del Montseny... és la nostra teoria sobre la veritable història de les nevades al cim, en realitat no és neu el que veiem des de casa, sinó nyus albins que busquen estar més a prop del sol quan arriba el fred de l’hivern, hi hi hi...
Un petó a la galta dreta
!
No, no, gràcies a tu per ser taaaan generosa, eeeeing?
Que potser m’he perdut alguna cosa?
No avi, generosa pels elogis...
Ah! Gràcies bonica!

Kudistressada:
Holaaa!
Sé pel que estàs passant i no t’envejo en absolut, eeeeing?
;-)
Ai reina, que ahir al vespre ens vas fer emocionar, petonets als neeens!
:)


Patrícia:
Ja procuro que no se li acosti gaire nena, que encara que no corri ni una gota de sang en comú per les venes d’ambdós, tot s’enganxa...
;-)
Ara no sé si perdonar-te bonica... amb el temps que fa que no passegem tant pels blogs com abans, potser ens haureu de perdonar a nosaltres, hi hi hi...

asimetrich:
Les nectarines? Des del dia que les vaig començar a afaitar que emmudiren...
;-)
Alepsi:
Si és que ens juga cada mala passada...
Oh! I ja fa temps, eh? Hi hi hi...
Et donem la benvinguda al PiT!!!
:-)
:)

Cris ha dit...

Sou la canya!!!!!! Gràcies i gràcies :)

Carme ha dit...

Avi Gres, aquests nanos d'avui en dia es compliquen la vida fins i tot amb les nectarines. Tant fàcil que sembla posar-se un banyador de la mida que et correspon, oi? Mare meva! Quin jovent! Clar que si ho fes així... jo m'hauria perdut un bon tip de riure.

Gràcies, macos! Una abraçada

rits ha dit...

de totes mides! normalment, llarg sufero, però algun de curtet tb!! ah, i els marroquins tb s'apunten a aquesta moda!!!

- assumpta - ha dit...

Bon suc de tot plegat! Com sempre, m'heu fet passar una bona estona. Se us troba a faltar quan no hi sou!

Els del PiT ha dit...

Moltes gràcies Carme, ets molt generosa
;-)

Ai rits, els marroquins també? Caram!
:-)

Gràcies -assumpta-, és així com acostuma a passar amb tu també.
;-)

merike ha dit...

Quines fotos molt maques!

Què hem fet els del PiT darrerament?