dimarts, 17 de novembre de 2009

L’il·lús al món dels cataclismes de foc

POST NO APTE PER CINÈFILS incondicionals, O CINÈFALS, O CINESIÒLEGS cinestèsics... no és apte ni per mi...



Aquest dissabte hem anat al cinema.

La meva estimada esposa em va convèncer aprofitant que ella havia quedat amb uns amics i no hi havia futbol, cosa del tot incerta, doncs es veu que uns jugadors del Barça es van trobar amb quatre arreplegats més per jugar un partit i jo sense poder vigilar que no prenguessin mal, després vaig saber que en Xavi va perdre el sorteig inicial. Qui començà a triar jugadors fou l’equip dels altres i escolliren primer al Messi, suposo que això va provocar la ira de Puyol i acabà guanyant l’equip que comptava amb més jugadors del Barça...

La pel·lícula escollida per mi era “The Box”, o em sembla que “La Caja” en castellà, o potser “La Capsa” en català i sense conèixer-ne la mida, però segur que “La Caixa” no, imagino que a l’estrella no li cal més publicitat... i què coi! —em vaig dir a mi mateix— Per un dia que em decideixo a anar al cinema, triaré jo!


Lectores i lectors del PiT, permeteu-me que centri la meva crítica cinematogràfica d’avui en el film “2012”, doncs segueixo el savi consell de l’avi Gres que un dia em digué: “Nano, no critiquis allò que no coneixes...”.

—Això et vaig dir?
—Sí avi, tot i que vostè no és un bon exemple, m’ho va dir just abans de marxar a fer el camí de Santiago descalç...
—Ui! Què em dius...?
—Sí home, instants abans de que l’ungla del dit gros del peu se li encastés en la pota d’una robusta taula de roure de la marca “L’Alzinar (confort i mobles del cagar)”...
—Ai ai ai...
—Recordo que em mirà amb els ulls com un parell de tomàquets oberts ensangonats i deixà anar un “ma-cagun-la-punyetera-taula-i-la-mare-que-la-va-pariiiir!!!” que espantà la clientela de la botiga de mobles “La Jordeda d’en Fajà”...
—Aixxx... no m’ho recordis això, nano...
—Doncs la taula demostrà amb escreix la seva robustesa...
—Calla ruc i continua, que et fotré un mastegot que la paret te’n donarà quatre!
—Ui! Això mateix ens deia el nostre avi...

Segons sembla, els Maies i el seu calendari, prediccions incloses, ja advertiren que la fi del món arribaria en el solstici d’hivern de l’any 2012, això basant-se en una teoria d’alineació de planetes amb el sol i no-sé-quines-punyetes més, però el pitjor del cas és que els mateixos Maies no foren capaços d’advertir-nos que l’any 2009 s’estrenaria un bunyol atapeït d’efectes especials amb un rerefons increïble (per inversemblant).

La primera cosa que se’m va passar pel cap és “Uaaalaaa! Quina passada d’efectes, em recorda la vaca volant del tràiler de “Twister”, aquella dels tornados...
La segona fou que també hi havia escenes que ratllaven les missions impossibles i inversemblants dels Bond 007.

La conjunció d’esclats als primers quinze minuts de pel·lícula em provocà una concentració de gasos a l’estómac que riu-te’n tu dels efluvis del nucli de la terra, als esclats cal afegir el contenidor de mida mitjana de crispetes que em vaig cruspir solet en temps rècord particular: 900 segons (és fàcil arribar a aquesta xifra quan hi ha 900 crispetes a la capsa i endrapes a la velocitat d’una crispeta/segon).

Sense feina a fer no sabia com posar-me, malgrat haver triat jo (aquest cop sí) la filera de seients davant del passadís on pots deixar anar les cames, però no pots deixar anar res més.

A la mitja hora de caos mundial, les plaques tectòniques del meu cervell es començaren a moure al mateix ritme que les de la peli.
A les dues hores d’incendis i cataclisme total que engegaven el món a dida, els tsunamis ofegaren les meves neurones i la bufeta se m’omplí a vessar, allò encara no s’acabava...
A les dues hores i vint-i-cinc minuts ja em comparava a aquells súper-pares que farden d’haver fet divuit quilòmetres caminant amb el seu fill de tres anys a coll i be, això era qüestió d’honor per poder dir: jo la vaig aguantar sencera!

De tota aquesta bajanada dedueixo que el títol té un missatge subliminal que passa desapercebut pel gran públic en general (fins i tot algú es va atrevir a aplaudir després de les dues hores i mitja que ens tingueren allà atrapats sense sortida i amb depressió de mula albina), aquest títol amagat és “2012, els segons que en realitat hauria de durar aquesta pel·lícula”.

—Aquest títol és massa llarg, nano, hi hi hi...
—Doncs que es digui “6988”, perquè són els segons que el “caos bunyolístic” et roba de vida...

El meu cos arribà a tal catarsi somàtica que els terrabastalls m’acompanyaren al mateix lavabo del cinema, fins i tot un cop a casa, encara en patia seqüeles.

—Però què nano... et va agradar?
—Home, la història un xurro, però els efectes collonuts, eh?
—I a la teva dona?
—Si li agrado jo, com no li ha d’agradar qualsevol altra cosa?
—També és veritat, hi hi hi... ara m’ha agafat gana amb tant de bunyol, xurro i crispetes, me’n vaig a berenar...


Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...

20 comentaris:

Clidice ha dit...

hahahahahahaha si és que no escarmenteu mai! per aquestes pel·lis hi ha aquella cosa de veure-les a casa, amb l'opció pause, anar a la cuina a picar alguna cosa, anar al lavabo ... ai! criatures! ;)

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Noooooo, aquestes pelis no s'han d'anar a veure maiiiii!!!! s'ha d'esperar que les facin per la tele, així, amb l'excusa de la publicitat, pots aprofitar el temps mirant altres coses!!! ;-)

- assumpta - ha dit...

Je,je, un post fantàstic!!!

Però si ja mai vaig al cinema a veure pel·lícules d'aquesta mena, encara menys amb una que té una durada més llarga que el mateix cataclisme.
=)

Avi, i l'ungla? bé, no?
Ai, ai!!!

Toni ha dit...

Per als que pateixen d'insomni... jajaja.

rits ha dit...

mira que m'agraden les pelis aquestes, però just fa una estona que l'he parat a mitja peli (ho reconec, la veia online....espero que no m'empaperin).
és horrorosa!!! després de l'escena de la limusina, no he pogut continuar.... una llàstima perquè el John Cusack està de bon veure!

asimetrich ha dit...

Massa publicitat li han fet a aquesta peli i això fa sospitar mooooolt. Ara les meves sospites es veuen confirmades gràcies a aquesta crítica feta amb tan bon criteri (el criteri de l'avi dic, eh?). Així que gràcies!

Jesús M. Tibau ha dit...

són pelis que no pretenen sorprendre, tan sols fer gala dels efectes especials i procurar que no t'adormis

Cris ha dit...

Doncs a mi m'hi arrossega aquest cap de setmana la meva filla, ja us explicaré, però suposo que amb tant d'efecte no m'adormiré pas, oi? Heu pensat fer de cronistes al Fotograma? :)

XeXu ha dit...

Mira que jo tenia ganes d'anar-la a veure amb els amigotes, només per passar l'estona, eh? Però ja veig que la desrecomanes del tot. Me n'hauré d'anar a veure la Cameron Diaz.

P-CFACSBC2V ha dit...

:-DDD Qui no recorda la vaca voladora de Twister?! Jo també havia pensat anar-la a veure, més que res per riure… Espero no acabar plorant!

kweilan ha dit...

Despres del que dius, no hi vaig segur :)

Marti ha dit...

Escolta Sergi,

Tot això que expliques què té a veure amb "The Box"?? M'he perdut algun pàrraf del teu post? Potser és que m'he imaginat el musclo de l'Avi enganxat a la taula i ja no he parat atenció...

Una altra cosa, t'imagines que la peli durés 19 segons menys?

Abraçades quissaponenques!

Mireia ha dit...

Serà qüestió d'evitar-la perquè si s'acaba el món al 2012, doncs ja ho veurem en directe,no ens cal aquest trailesr de quasi 3 hores oi?

Anònim ha dit...

potrebo, da preverijo:)

Jordi ha dit...

Aplaudiments al cinema... ostres, recordo que quan era petit això es portava molt! Acabava la pel·lícula i tothom aplaudia. Ara això s'ha perdut... sñiff, sñiff...

Bé, me l'apunto... per no anar-la a veure! Fas bé! O si més no, veure només els primers 15 minuts!

bajoqueta ha dit...

Per vore pel·lícules així s'ha d'anar preparat jajaja. A mi m'encanten, i com més desastres i desgràcies passen més m'agrada. Sóc una mica massoca. Si en fan alguna dissabtes a la tarde allí estic.

Hi ha una llei que diu que quan vas al cine i tries la peli tu, llavors és dolenta dolenta jajaja. Ai quins 8€ més mal aprofitats... o no sé quan val ja...

Ma-Poc ha dit...

no m'han donat massa bones referències d'aquesta pel·li i pel que dius... doncs això, un bunyol ple d'efectes, no? I quants segons durà tot plegat? :)

Cèlia ha dit...

Uix, jo en fujo d'aquestes pel·lis! Millor comprar les crispetes i sortir a veure la fauna qua passa pel carrer! no li sembla, avi?

Cesc ha dit...

Hola nanos, per què a tots ens passa igual? vas al cine i dius mare meva... per què?? l'avi gres et va aconsellar bé, com sempre, és que l'experiència... fins el 2012 no durarà no! la peli és clar.

Els del PiT ha dit...

Clidice:
Ah! Però que es pot demanar que et portin la pel·lícula a casa?
Pregunta-li si també et porten la pantalla gegant...
I on la posaríem, avi?
Ui...

Tu, jo i l’Otis:
No si això ho tinc força clar, però és que la meva dona tira més que dues carretes de bous albins!
Això no era així nano, era que tiren més dues..
sí avi, això també ho tinc força clar, gràcies!

-assumpta-
Del tot no-recomanable segons el meu criteri...
Sí nena, ja més recuperat de l’ungla, gràcies per tornar-m’ho a recordar bonica, eeeeeing?

Toni:
Mira que ho vaig intentar, però no em deixava dormir tant d’espetec!

rits:
Ui justament allò de la limusina és una de les parts Bondianes a les que em referia...
Ah! Que hi sortia en Cusack? Segur que feia el paper d’un escriptor de poc èxit...
;-)

asimetric:
Oooh! És veritat que tanta publicitat fa sospitar... però jo volia anar a veure The Box!
Hi hi hi... gràcies noi!

Jesús:
Doncs han aconseguit ambdues coses amb mi...
;-)

Cris:

Oh noia, sí que em sap greu, eh?
Ui bonica, vols dir que no podries convèncer la teva filla d’anar a veure una altra? Hi hi hi...

Quina obsessió que té la gent a voler-nos veure pencar més...

XeXu:
Per passar l’estona molt millor xerrar al bar, que és quan m’ho vaig passar millor just abans d’entrar al cinema... Cameron Díaz? Suposo que surt a la que jo volia anar a veure...

P-CFACSBC2V:
Riure de l’hecatombe mundial?!? Si hi vas ploraràs!
:-)

kweilan:
Ui, no cridis gaire a veure si em vindran a buscar...
;-)

Martí:
Veig que no ha quedat gaire clar el fet que jo vaig triar anar a veure The Box i que la meva tria no coincidia amb la de la majoria, imagino...

Imagino 19 segons menys, però no sé de quina xifra he de partir... després m’ho miro amb calma.
Una abraçada!

Mireia:
Dona, és fàcil per tu que no has suportat el rotllo aquest, ara jo no sé què fer perquè ja sé com serà la fi del món...
segons aquesta colla, clar!
;-)

Anònim:
Jo és que fins ara volia anul•lar els comentaris dels orientals, però l’avi no vol.
Algú té idea de què és això?!?

(Si este potrebo, da preverijo... que siga dando, eeeeing?)

Jordi:
Ah no! Encara pots trobar aquesta sensació perduda dels aplaudiments espontanis després de qualsevol aterratge dificultós.
Recomano parar tota l’atenció als tràilers (sobretot abans de creuar la carretera general), perquè allà hi surt l’essència de la pel·lícula, no dura ni 15 minuts i, com diria algú, és gratis... eeeh?
;-)

massoqueta:
Vale!
Aquesta llei que dius... és la que inventà en Murphy, oi?
;-)
8.00 €? Ui, si això em sembla que és el que val la capsa de crispetes i l’aigua!

Ma-Poc:
9.000 segons, més o menys...
:-|

Cèlia:
A mi no m’agrada anar al cinema a menjar, tampoc és un lloc on puguis xerrar gaire, hi hi...

Cesc:
Sí, dubto que arribi...
:-)

Una abraçada!

Què hem fet els del PiT darrerament?