dilluns, 7 de gener de 2008

Català emprenyat


Pel matí miro el cel per veure quin dia fa i just després d'escoltar les notícies al Món a Rac 1, la cara em canvia... I per què?

No sé si anem bé del tot, hi ha massa catalans emprenyats pel fet d'haver d’aguantar la insolència dels veïns. Hi ha massa catalans farts d’aquesta situació que provoquen les llengües endimoniades de la Brunete Mediàtica que cita en Ferran Monegal.
Cadenes de ràdio com la Cope amb el J. Losantos i programes de Telemadrid com el de la Valenzuela són l’estendard de la “españa profunda”, són el referent de moltíssima gent que rep aquests inputs i no analitza, simplement per desconeixement, ens posen l’etiqueta i ja està ("estos catalanes"), però què es pot fer? Educar la gent de la "Brunete"?
Estem farts d’educar, si l’única manera de participar i prendre part en la democràcia actual és a traves de les urnes i no tens clar ni a qui has de votar! Quan votes a uns i no tenen majoria acaben fent president un altre o bé perd el partit més votat (ja sé que hem de respectar el sistema parlamentari que tenim i bla, bla, bla...)

Permeteu només una pinzellada:
Reconec que sóc un català emprenyat, fart de tanta comèdia, de demanar perdó per ser el què
sóc, de sentir que si els catalans som insolidaris, etc. Estic totalment d’acord amb la frase d’un tertulià d’El Món a Rac1, em sap molt greu no recordar qui era, que deia:
“Si el Timbaler del Bruc en comptes de tocar el timbal s’hagués tocat els collons..." (un altre gall ens cantaria...)







No em “barrufa” parlar d’aquestes coses...

Què hem fet els del PiT darrerament?