dimarts, 22 de gener de 2008

Escoltem en Llach?

Com t'ho podria dir perquè em fos senzill, i et fos veritat, que sovint em sé tan a prop teu, si canto, que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho, que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo. Que junts hem caminat, en la joia junts, en la pena junts, i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc. Per tot això i coses que t'amago, em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo. T'estimo, sí, potser amb timidesa, potser sense saber-ne. T'estimo, i et sóc gelós i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa; t'estimo, i em sé feliç quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo... Que passaran els anys i vindrà l'adéu, com així ha de ser i em pregunto si trobaré el gest correcte i sabré acostumar-me a la teva absència, però tot això serà una altra història, ara vull agrair-te tant temps que fa que t'estimo. (Lluís Llach)

Aquesta cançó té connexió banda ample des de l'interior del meu cor directe al de la meva esposa i ens trasllada al Collell...

Què hem fet els del PiT darrerament?