Germans

Fa dotze dies que vaig començar aquesta aventura i estic molt engrescat afegint coses (ja en sóc una mica d'engrescar-me en coses). El meu germà pot confirmar-ho. De petits no paràvem, és més, no el deixava descansar. Si no era per jugar a futbol, era al ping pong, sinó als Geyper Man, sinó a l'Escalèxtric... Sempre havia de tenir alguna cosa a fer!

Amb la nostra germana era diferent. Era petita i menudeta. Nosaltres érem bastant "torracoll...ns" amb ella. La mare sempre ens deia que l'havíem de portar a jugar amb nosaltres.

Recordo un dia que ens l'enduguérem a jugar a futbol al "patio de l'abuela" (que era un descampat amb casa en runes inclosa que hi havia just darrere l'edifici on vivíem). De seguida es va cansar (tenia uns quatre anys i anava vestida amb la samarreta del Barça) i és clar, tan bon punt ella es distreia, nosaltres arrencàvem a córrer perquè no ens veiés. Quan ens veia, ens perseguia plorant de manera deconsolada...

Sempre he tingut aquella imatge i el seu plor clavat al cor, però en realitat no era jo qui fugia i la feia plorar, era un altre!

Jo sóc bona persona. Sempre he estat convençut de la meva bondat. Potser sigui per això que em penedeixo de tot cor del mal que hagi pogut fer a les persones que estimo (encara que fos involuntari).