divendres, 11 de gener de 2008

Dels Trols II

(Continuació del post anterior)
Cansats de fer el paperina a la finestra i que les monges del convent de davant advertissin ma mare que teníem la música un pèl alta, vam deixar els playbacks per començar a fer la nostra música. Necessitàvem un nom. En Ricki havia portat un disc senzill d’un grup que es deia “The New Trolls” i com hi havia uns dibuixos animats on sortien uns bitxos horribles que es deien Trolls ens quedàrem amb aquest darrer: Els Trolls. (Més endavant eliminàrem una ela i es quedà amb Trols).
Després de muntar a l’habitació un bidó de Dixan i dos bidons industrials al damunt d’unes cadiretes plegables de càmping i de tenir dues guitarres i un baix (guitarra mutilada), necessitàvem que el meu germà sonés, era el que faltava. En un viatge dels pares a les Illes Canàries li compraren un Casio monofònic d’uns 35 cm. de llarg (el de la cançó “Da, da, da”) i ja va estar el grup complet. Necessitàvem repertori i començàrem a tocar temes com “La casa del sol naixent” i “Black is black” (tot sota la influència del meu pare i els seus gustos musicals).
Quan ja no podíem assajar més a l’habitació perquè els veïns de baix es queixaven dels cops de baqueta als bidons, vam assajar al terrat de l’edifici i al garatge comunitari.

Temps després, suposo que per la disbauxa que hi havia al garatge, no sé com convencérem la nostra iaia per deixar-nos una antiga cort de porcs de casa seva (suposo que ma mare va pensar que era millor tenir-nos tancadets i recollits al “local d’assaig” que no jugant pel carrer). A la primera cort d’assaig en Ricki va estrenar per Reis un charles de bateria de debò! (plats col·locats de manera horitzontal i oposats entre ells que són activats pel bateria amb el peu, apart d’acompanyar amb la baqueta). Els guitarristes, per poder amplificar el so, ens proveírem d’unes pastilles amplificadores de so connectades a un radiocasset, ja que amb el soroll de la bateria era difícil rascar més fort. Tocàvem temes de “patxanga” com “Frenesí”, “Camarera”, “Estic xocat”, etc. Fins i tot vam fer una actuació en rigorós directe a la festa d’aniversari d’en Xavi (al seu menjador del pis i davant de nens i nenes de la nostra edat).

Dels assajos en aquella antiga cort de porcs ens traslladàrem a una altra més allunyada de la casa quan ja aconseguírem un baix, guitarres elèctriques de debò i el primer pianet amb cara i ulls del meu germà. Amb l'ajuda del meu pare, insonoritzàrem el local amb plaques de “porexpan” (va quedar un local molt guapo). Allà entrà a formar part del grup un cantant: en Carlos, qui aportà una gran dosi d'humor al grup.

(Fotos del concert donat a Can Torruella-Antic Mercat el dia 9 juny '83) A dalt esquerra: en Xavi, en Marc i una mica de Ricki; Dreta: l'Edu a la guitarra i en Micki de públic, fidel seguidor; Al mig: quasi tots; Abaix esquerra: en Carlos cantant amb en Xavi al darrere i a la dreta jo mateix a la guitarra.)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja tinc el curriculum fet germanet!
Que bones aquestes fotos i aquestes histories,per cert encara tinc l´equip de só que varem comprar a aquella epoca i funciona de conya.
Marc

Sergi M. Rovira ha dit...

El currículum és el que tens penjat al teu myspace. Has vist que t'he linkejat?
Vaig llegir un comentari d'un amic teu que alucinava amb el teu bagatge...
Salut!

dimarts, gener 29, 2008 10:14:00 PM

Què hem fet els del PiT darrerament?