divendres, 11 de gener de 2008

Els Trols (grupet de música)

(Versió instrumental a guitarra acústica d'Adrian Holovaty)
Continuació del post anterior:
Amb el temps i aquella passió per la música, ens veuríem enganxats al programa “Aplauso”. El meu germà Marc, l’Edu (el veí de baix a qui sa mare li ensenyà també a tocar la guitarra), en Ricki (nét dels altres veïns de baix), en Xavi (veí del carrer) i jo mateix seguíem aquest programa els dissabtes per la tarda i veiem les actuacions de personatges com Leiff Garret, Pedro Marín, Ivan, etc. Després del programa i amb la febre musical al damunt, anàvem a l’habitació i escoltàvem discos de Beatles, Queen, Electric Light Orchestra mentre l’Edu i jo, amb les nostres guitarres, fèiem veure que tocàvem: fèiem playback.
En Ricki era el proveïdor oficial de música del grup. Cada setmana portava discos nous que li deixaven els seus pares o que li compraven, era la sorpresa. Venia al poble cada cap de setmana. Arribava els dissabtes, als volts de les vuit del matí. Com al pis ma mare tenia instal·lada la perruqueria, ell s’esmunyia per la porta entre les senyores (que n’hi havia moltíssimes), s’endinsava en la foscor de la nostra habitació i ens despertava (al meu germà i a mi).
Passava tot el cap de setmana amb nosaltres, bé a casa del seus avis al primer pis. A l’edifici érem quatre veïns, una gran família. En Ricki era com un germà més. Al poc temps, en Xavi va portar la seva guitarra, però com ell encara no sabia tocar, li traguérem les dues cordes fines i es convertí en el baixista del grup. En Ricki va posar uns coixins repartits a mode de bateria i començà a atonyinar-los al ritme de la música amb un parell de llapis. Al meu germà, dos anys més petit, li apilàrem dues enciclopèdies d’una col·lecció anomenada “Dolça Catalunya” a mode d’orgue de tres pisos i apa! A fer veure que toquem.
Estàvem impregnats de música de tot tipus: beneficiosa i maligna, però música al cap i a la fi. Amb el temps, potser dies, vam començar a sentir la necessitat de mostrar al món el nostre “art”. Obrírem la finestra de l’habitació de bat a bat (en un segon pis), volum a tot drap i la música d’un disc “jazzero”. El tema escollit: “Topsey, part II”, tot instrumental. Començava amb uns tocs de timbal que acompanyàvem traient els “màstils” (mànecs) de les guitarres per la finestra per fer el playback convençuts que els vianants s’ho empassaven.
Recordo un dels temes estrella: “Surfer Girl” dels Beach Boys que "cantàvem" vora la finestra.


Què hem fet els del PiT darrerament?