El Béisbol

Em va marcar el fet que amb onze anys, d'entre els molts complexes que tenia, a més, lluïa pèls a les cames.

Massa d'hora comparat amb els companys. Era l’únic que portava xandall a gimnàstica amb l'Anfrons... Al final: res, quatre pèls. Això crec que ajudà a que em decantés pel Beisbol. No calia ensenyar cames, ja que l'uniforme era prou llarg. Evidentment el fet d'allunyar-me de l'atletisme, de d'altres especialitats (i de l'Anfrons) m'atreia enormement, a més era un esport que no practicava gaire gent en aquest país i les coses rares i diferents sempre m’han atret.

L'estimat professor Cayetano Rilova ens ensenyà tots els fonaments (malgrat l'Anfrons). Després de fer un Campionat entre equips del mateix Belloch (jo era dels "Quebrantahuesos") la cosa va anar a més creant dos equips per competir amb d’altres escoles i equips (un de grans i un altre de petits). Al Roger L. per bo i a mi, per ganàpia, ens tocà anar amb els grans. Tinc una foto de curs (si la trobo, la penjo i no és amenaça) on estan tots els companys uniformats de groc entre la gent de la classe i nosaltres dos de vermell.

Sempre em deien el "Manta", perquè els dissabtes al matí teníem partit i em costava despertar-me (estava creixent i em pesava tot...). Jugava de catcher ajupit darrera del jugador del bat, per aquest motiu era el que més coses duia al damunt de tots: proteccions a les cames, "peto", mascareta, de vegades coquillera... I a més, a cada bola que llençava el pitcher (en Jordi P. o en Johnny) jo m'havia d'aixecar per tornar-la... Passava tot el matí de dissabte: ara m'ajupo, ara m'aixeco... És normal que em costés, oi?

Recordo en Jaume F. de primera base (he penjat una foto del Rei Ros d'aquest any perquè trobo que s'assembla bastant...), en Jordi S. (cosí llunyà meu), bon paio (no faig bé de nomenar gent, segur que em deixo algú per manca de memòria...)

No se'ns va donar gens malament (ja em corregireu si m'equivoco), però foren quatre Campionats de Catalunya i, després d'haver desqualificat la Selecció Catalana (no sé per què?) en un Campionat d'Espanya, guanyàrem als Campions en un partit d'exhibició a Pamplona. Amb dotze anys anàrem a jugar a Mallorca un partit d'exhibició amb la Selecció Espanyola. En Luís Vega, entrenador portat pel Cayetano perquè es fes càrrec de l'equip, era un paio especial. Em cridava:

-"Zerhio, vaaamoh!"

Foren uns anys esplèndids els de Beisbol fins que es va acabar el vuitè curs i es muntà un equip a Mollet (el Belloch no podia emparar-nos més). En Carlos, entrenador argentí, va fer una barreja de gent del Belloch amb gent de Mollet (ja no era el mateix). Érem els "New-Boys" amb uniforme taronja. Havia d'agafar el tren els diumenges al matí d'hora per anar a jugar. Això coincidí amb el canvi d’escola (també que començava a fumar al Collell i a fer una vida menys sana, l’adolescència, ja se sap...). Vaig plegar. Ja no m'interessava. Allà es quedà perdut el guant de catcher i no l'he tornat a veure mai més.