Vaig néixer despullat.

De petit a la falda de ma mare.

Vaig néixer despullat, com la majoria, i amb tres voltes de cordó al coll. "Et salvà la vida el Dr. Armengol, que et dugué al món" -m'ha dit sempre ma mare- "vas sortir ben morat i mig mort", de què em sona això? Potser d'alguna festa?

Quina criatura preciosa és la meva mare, sempre s'ha preocupat molt de mi, dels meus germans, de tothom, sempre al peu del canó. En aquell temps en que jo era nadó, ella m'amagava de les mirades inquisidores de la gent, em deia:

-Ara vindrà a veure't una amiga meva, sobretot Sergi no et posis guenyo i tapa't les orelles!

Tan sols tenia quatre mesos, què podia dir?

Per les nits, quan dormia, tenia el costum de plegar-me l'orella contra el coixí i ella, en adonar-se'n, em posava esparadrap a les orelles per tal que no ho fes.

Amb els anys el complex d'orelles sortides va anar desapareixent a mida que el meu cap anava creixent. Ara se'm veuen unes orelles petites que amb prou feines m'aguanten les ulleres.

Segons diu ma mare, antigament es deia que si el primer fill naixia amb voltes de cordó al coll, la mare tindria tants fills com voltes de cordó al coll el primogènit.

Amb nosaltres ho van clavar.