dimecres, 2 de gener de 2008

Vaig néixer despullat.

De petit a la falda de ma mare.

Vaig néixer despullat, com la majoria, i amb tres voltes de cordó al coll. "Et salvà la vida el Dr. Armengol, que et dugué al món" -m'ha dit sempre ma mare- "vas sortir ben morat i mig mort", de què em sona això? Potser d'alguna festa?
Quina criatura preciosa és la meva mare, sempre s'ha preocupat molt de mi, dels meus germans, de tothom, sempre al peu del canó. En aquell temps en que jo era nadó, ella m'amagava de les mirades inquisidores de la gent, em deia:

-Ara vindrà a veure't una amiga meva, sobretot Sergi no et posis guenyo i tapa't les orelles!
Tan sols tenia quatre mesos, què podia dir?
Per les nits, quan dormia, tenia el costum de plegar-me l'orella contra el coixí i ella, en adonar-se'n, em posava esparadrap a les orelles per tal que no ho fes.
Amb els anys el complex d'orelles sortides va anar desapareixent a mida que el meu cap anava creixent. Ara se'm veuen unes orelles petites que amb prou feines m'aguanten les ulleres.
Segons diu ma mare, antigament es deia que si el primer fill naixia amb voltes de cordó al coll, la mare tindria tants fills com voltes de cordó al coll el primogènit.
Amb nosaltres ho van clavar.

5 comentaris:

Ferran ha dit...

En aquesta foto encara feies cara de no haver trencat mai un plat, jiji...

PS: Ara ja hi ha un comentari en un dels teus primers posts (el primer?).

Salut!

Assumpta ha dit...

Em sento com si hagués travessat el túnel del temps... en aquest blog perdo una mica el control del temps i de l'espai...

zel ha dit...

Jo ho perdo tot, fins l'orientació...l'avi, és el teu? Coi, el nen maco, però diem-ho clar, més guapàs ara...

Sergi M. Rovira ha dit...

No, Ferran, no és el primer, però sí dels primers. Em fa certa vergonya, quan enganxi al responsable que sabem... :-S
___________

No et preocupis Assumpta, darrerament a mi em passa el mateix, però amb la paciència...
;-)
_____________

Zel, l'avi no és pas meu, és adoptat ;-)
Saps aquells avis que la gent abandona davant d'una obra de barri? Doncs aquest n'és un, potser te l'enviaré a fer-te companyia quan estiguis fent repòs després de la intervenció...
:-)

Avi Gres ha dit...

-Què dius noi, que haig d'anar on?
-A casa de la Zel, però no ara, eh?
-La Zel és la que ha d'anar a fer una visita a l'oftalmòleg?
-No, que l'han d'operar del menisc.
-Doncs jo crec que...
-Ara el necessito aquí que m'ha de fer uns enllaços mentre esmorzo.
-Fes, fes... guapàs!
-Com diu?

Què hem fet els del PiT darrerament?