divendres, 8 de febrer del 2008

La Nuska

Va néixer el 20 de desembre de 1997 a Roses, filla dels gossos que tenien el meu pare i la seva dona. La van portar a casa nostra amb un mes de vida i de seguida va ser un més de la família. L'Ariadna acabava de fer l'any i van anar creixent juntes.

Ha conviscut amb nosaltres, alegrant-nos la vida amb els seus salts i tenint cura de nosaltres. Obedient, fidel i sempre a punt per saludar-te. Mai ha tingut un no per resposta, ni tan sols s'ha queixat de res.

Agraeixo cada hora que ha estat al meu costat, totes les estones que m'ha acompanyat quan era sol a casa, sobretot al final de la seva vida, pacient, tant mentre feia coses per casa com ara escrivint coses al bloc. De tant en tant em venia i recolzava el seu morro sobre la meva cama per dir-me que havia de prendre un descans i m'obligava a sortir a fora per airejar-me i estirar les cames.

Avui, a les set de la tarda i sense fer soroll, ha mort la nostra estimada Nuska...
Sempre la recordarem, n'estic segur.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

bona nit família,
ens sap molt de greu que la Nuska ens hagi deixat.
era una gossa que es feia estimar molt, tan simpàtica, pacient, alegre...
La recordarem pel que era: "La Nuska"
Desdel poble sec us enviem una forta abraçada i un petonàs pels dos marrecs de casa vostra, que de segur tindràn en el record els bons moments que la seva gossa els ha fet passar.
Marc, Jan, Trena i Sílvia.

Els del PiT ha dit...

Gràcies família, espero que us agradi la foto que he triat per l'escrit en memòria de la nostra pobra Nuska.
És d'hora per parlar, la ferida és tendra, a poc a poc anirà sanant i la veu ens anirà tornant a la boca.
Petons dels nens i nostres.

Anònim ha dit...

Hola macos:No vuldria aumentar la vostre tristeça, pero per nosaltres tambe es doloros. Sempre la recorderem tal cual dius; pacient, dolça, callada i amb molte classe.
UNA ABRAÇADA PER TOTS 4.
maite

Anònim ha dit...

HOLA GUAPOS!!
ACABO DE VEURE AIXÒ DE LA NUSKA,QUIN GREU.
NOMÉS US ENVIO UN MISSATGE DE SUPORT,ÉS UN MOMENT DIFÍCIL,SOBRETOT PELS NENS,PERÒ TENINT ANIMALS JA SABEM QUE TARD O D'HORA AIXÒ PASSA,ÉS DUR ,PERÒ TAMBÉ FORMA PART DE L'APRENENTATGE.EL MÉS IMPORTANT ÉS QUEDAR-NOS AMB ELS MOMENTS BONS QUE AQUESTA GOSSETA ENS HA DONAT A TOTS,I PENSAR QUE AMB VOSALTRES A TINGUT UNA VIDA SUPER FELIÇ.
UN MUNT DE POTXONETS PER A TOTS MUUUUUUUUUUAAAAAAACCCCC!!
NATÀLIA

Els del PiT ha dit...

Gràcies de tot cor de part de tota la família, sabem que li teníeu carinyo.
Petons Natàlia i petons Maite de part nostra.

Anònim ha dit...

Hola Sergi comprendo vuestro dolor, de verdad se ha perdido algo muy especial la "Nusca".
vosotros la habeis disfrutado 10 años nosotros solamente 1 mes pero nos demostro un gran amor hasta sus ultimos dias.
lo siento un abrazo fuerte

Els del PiT ha dit...

A Ramon i Maite: De debò estem molt agraïts d'haver-nos regalat aquesta gosseta tant bona, que ha omplert les nostres vides durant una mica més de deu anys, sens dubte. Gràcies, petons.

Anònim ha dit...

Familia, des d'aqui una forta abraçada. Sabem què significava la Nuska pels nanos... i pels no tant nanos. Anim i força! Maria, Marc, Natalia i Martí

Els del PiT ha dit...

Per la família del Martí F. Gràcies pel vostre suport, es troba a faltar molt una amiga fidel com la Nuska. Records a tots i en especial a la Natàlia, encara l'haig de trucar, no m'ho perdonarà mai!

Cristina ha dit...

Una pena...A mi m´afecten molt aquestes coses. Penso que els animals ofereixen tantes coses...sense demanar res a canvi. Sobretot els gossos...Segur que la recordareu sempre...Una abraçada

Els del PiT ha dit...

Cristina:
Em sap greu que hagis vingut al racó trist del meu petit món. Si et ve de gust et convido a fer clic a retalls d'humor perquè no et caigui l'ànima als peus, no tot és trist, però agraeixo els teus comentaris.

Què hem fet els del PiT darrerament?