Buidor

Estem plens de buidor. Quin contrast.

Trobem a faltar la Nuska a cada moment.

Avui mateix hem anat a la deixalleria a llençar la vella caseta de fusta que feia servir molt poc, ja que vivia a tot hora dins de casa.


Quan marxàvem, ja dins la "furgo", allunyant-nos, l'Ariadna no ha tret la vista d'aquella caseta mentre l'operari l'anava fent miques amb un martell, ella està especialment sensible, no en va s'han criat juntes... durant deu anys.



En Joel està molt dolgut, també. Ho ha acceptat d'una manera més ràpida, no sé si per mecanisme de defensa.

Els dos volen tenir un nou amic. Ja en parlarem, es massa d'hora potser.

Tan sols ens queden els racons on s'estava.
Obro la porta de casa i espero que vingui a rebre'm, com sempre, però no ho fa. No hi és...
Camino a poc a poc pel passadís fosc de les habitacions anant amb cura de no trepitjar-la i espero que s'aixequi com ho feia, però no hi és.

He trobat un punt de referència, un lloc al cel, una estrella. He decidit que aquella serà la seva estrella, i tot mirant-la, recordaré de tant en tant els millors moments passats amb ella.