dijous, 14 de febrer de 2008

Sant Valentí... Com diu?

No m’agrada Sant Valentí, no el sento meu en absolut, és un invent dels americans, no?
Sant Jordi és el dia del llibre a Catalunya i a més, és el dia oficial dels enamorats catalans... a les roses, no? Quina dèria per comprar una rosa que tenim els catalans.

El dia dels enamorats ha de ser cada dia que comença, ja sigui Sant Valentí, Sant Jordi o Sant Nosequè -i perquè no Santa... ah no! que aquest ja té reservat el Nadal-.

Has de mostrar el teu amor a la persona estimada a diari, que, aparentment, sembla cosa fàcil, però en realitat és la cosa més difícil del món.
Demostrar que estimes una persona tot l’any si arriba el dia dels enamorats i no hi penses, és un error encara que no el sentis com a propi, ja que infinitat de botigues, anuncis de ràdio, de televisió i als diaris no deixin de passar-t’ho per la cara refregant-te que ets un rata si no penses a comprar-li alguna cosa. De res et serveix l’excusa de dir-li que l’estimes tot l’any, si no tens un detall preparat.

Tal dia com avui, fa disset anys, la Penélope i jo sortíem de casa ma mare per anar a viure junts a Tenerife. Aquesta és la veritable raó de ser del dia catorze de febrer, no Sant Valentí.

Teníem vint-i-dos anyets i anàvem carregats amb totes les nostres coses, deixàvem el niu i engegàvem la nostra vida plena en convivència.
Amb tot el què ens calia carregat dins l’Opel Corsa vermell d’ella iniciàvem el camí cap a Càdis, on prendríem el Ferry que ens portaria a la illa.

Una de les coses que trobo a faltar de viure a Tenerife és que per Sant Jordi li vaig portar a la Penélope no una rosa, sinó quinze al preu d’una d’aquí!



Si ets rata, compte amb el gat que va camuflat!






Què hem fet els del PiT darrerament?