Adéu trenta-i-tants, benvinguts Quaranta!

M'acomiado dels trenta-i-tants per iniciar el període de la maduresa: Els quaranta.

Sona fort això per mi, però com sempre he mantingut que no em faria res arribar a aquest número, haig de dir que no em fa res, però estava una miqueta equivocat. D'alguna manera m'afecta, no per ser res crític, sinó pel respecte que això em provoca i el què significa.

Quan em preguntin l'edat, ja no podré fer com abans que deia:

-Trentaaaa... fins que trobava la darrera xifra i responia ... nou, trenta-nou.

Potser a partir d'ara diré:

-Trentaaaa... quaraaaanta, l'ametlla amarganta!

Se suposa que aniré a sopar amb la dona i els amics i demà farem reunió familiar, però tot això és suposar, perque la veritable sorpresa seria quedar-me a casa amb la família, jo no en tinc la més remota idea.

Sigui el què sigui, segur que estarà fet, pensat i currat amb molt d'amor i il·lusió per part de la meva dona, la Penélope amb la col·laboració de tota la família i amics.

A tots us estimo i aprecio, i als que no puguin venir pel què sigui, també!

Desitjo moltes coses bones, però sobretot immaterials, per no caure en l'error de contestar a la pregunta de si sóc feliç, dient que sí tot recitant allò que he aconseguit a la vida a base d'esforç i treball, amor i paciència, que segur que formen part de la meva felicitat.

Salut a tots els amics que llegiu el bloc i als que no també, però com jo no puc, ja els hi fareu saber vosaltres de part meva!