Sentit sense voler

A vegades sento coses al carrer escudat en la discreció que proporciona la tanca d’arbustos del pati de casa i, la veritat, es donen situacions curioses.

No és que m’hi assegui amb cadira a escoltar, que podria, sinó que són simples coincidències, ja que per davant de casa hi passa poca gent.

Passa gent com:
L’home que passeja el gos i de cop deixa anar un pet, que dius, podria esperar que passés un cotxe per dissimular!

Però com la persona en qüestió es creu sola al carrer... i en realitat ho està. De vegades hi ha pets que necessitarien un tràiler sencer per dissimular el soroll de metralleta tronada.

També hi ha qui just després de fer-ho, arrossega els peus amb la intenció que el soroll de les sabates imiti a la perfecció el del pet, però no és el mateix fregar la sola de sabata al terra que expulsar gas fent vibrar les natges del cul.

L'altre variant d'aquest seria la tos per tapar. I tu penses: Com el primer, cap!

De vegades no cal dur mòbil per que els altres sentin una conversa privada, com l’altre dia, les meves orelles, sense ser-ho, van tornar a fer de tafaneres.

Sento que s’acosta un grupet de gent pel carrer. Dos homes i dues dones. La meva imaginació em diu que si els pogués veure, pensaria que parlen ells de cuina o dels fills i elles de futbol o política, o a l’inrevés, no n’estic segur, tòpics típics.

Dedueixo que es tracta de dos matrimonis que, a jutjar per les veus i la manera d’expressar-se rondarien els seixanta anys, passegen a mitja tarda, després de dinar.
Ells dos van al davant i elles uns metres per darrera, al més pur estil japonès.
Aturo el que estic fent i resto quiet. No puc veure’ls, ni tan sols goso, sóc darrera la tanca del pati de casa pensant que això em pot servir per un escrit al bloc.

Un cop passen per davant meu, el lloc just on les paraules prenen sentit i es poden entendre, sento la conversa dels homes:

... doncs a aquest, el Ricardo Corazón de León, el van coronar rei d’Anglaterra, però apart d’això, estava per altres coses, coses així més com de mariconeria, per que ell era marica... es va liar amb el seu cunyat i tot, almenys això deien...

Instants després, la d’elles:

... a mi marido le gusta mucho el rabo de toro, además le pongo una patata para chuparse los dedos... y la sopa de ajo me queda divina, pero lo que más el rabo de toro, le vuelve loco...

La conversa no em decep en absolut, a pesar que m’han trencat tòpics típics.

Sóc jo o és que només parlaven de sexe?