dijous, 20 de març de 2008

Lectures curioses i habituals

Molts matins esmorzant a casa escoltem Rac1 per posar-nos al dia del que passa al Món. La mirada enteranyinada dels meus fills queda clavada en la capsa de cereals i llegeixen en veu alta fins que els cridem l’atenció per que és tard i s’ha d’anar a escola, a més, casualment, el punt més àlgid de la lectura coincideix amb la petita secció d’esports a la ràdio a tocar de les vuit.




Llegir missatges de les capses és un fenomen semblant a quan ets assegut a la tassa i llegeixes les etiquetes del xampú, la marca de les tovalloletes humides, les frases que hi ha als enormes paquets de bolquers –ara ja no en comprem, afortunadament-.

He après més portuguès al lavabo que escoltant temes brasilers de Djavan o Caetano Veloso!


El cas és que si el lavabo és massa gran per arribar a distingir el text de les etiquetes, acabes mirant el terra i buscant cares al dibuix de les rajoles.

És preferible la rajola antiga al gres ceràmic, sembla que tingui més solera i història per explicar. Les aigües blanques damunt la rajola vermellosa del lavabo de la casa rosa eren espectaculars. El terratzo no és gaire generós en cares, és més ric en formes, cubistes per descomptat.
N’hi ha per fer un programa sencer de Cuarto Milenio, de l’Iker Jiménez a la cadena Cuatro, la progre, ja l’imagino dient:
"Observamos las imágenes del suelo, son caras de algún espíritu que quiere manifestarse, realmente son espeluznantes y ponen los pelos como escarpias..."





No sé com s’ho fa la gent per llegir un llibre mentre fa el quatre al lavabo, ho he provat algun cop, però se m’adormen les cames i el cul. De fet, se m’adormen encara que no llegeixi degut a que -i no voldria ser escatològic perquè segur que és hora de menjar- em distrec amb facilitat, molts pensaments omplen el meu cap i fins i tot me n’oblido de què hi faig allà.


Quantes frases cèlebres, poemes i cançons s’han fet en la intimitat d’un lavabo... Llavors surt el que surt!

Què pensaria l’autor d’un d’aquest llibres en saber que la seva obra ha estat llegida íntegrament al lavabo?
Penso que probablement tant se li’n fotria, mentre el llibre sigui llegit, no és rellevant on ho faci, però una altra cosa realment important és que al lector de vàter no se li hagi exhaurit el paper higiènic!

De petit em vaig quedar clapat a la tassa quan encara no tocava, literalment, de peus a terra. Vaig obrir els ulls en el precís moment d’estampar el front contra el terra. La marca que va quedar a la rajola seria digne d’estudi a Cuarto Milenio, però segur que la marca al meu front era de pel·lícula de terror!
Encara ara, de tant en tant, tinc aquest somni, sóc assegut a la tassa i m’adormo, obro els ulls just quan estic a punt d’amorrar-me al terra, faig un sobresalt al llit i desperto espantat.

No heu estat mai en un vagó de metro o de tren, amb un desconegut al costat llegint el teu diari o revista? Et sents observat i notes que hi ha uns altres ulls, apart dels teus damunt del paper, llegint o mirant les fotos. Jo ho fet alguna vegada, és inevitable.

Quan estudiava a Barcelona em trobava sovint en aquesta situació i la veritat, és una mica incòmode per que no saps mai si gires el full massa d’hora.

Ulls estranys que envaeixen la teva intimitat.

Imagino que és un acte involuntari, no crec que ningú el faci volent. De tota manera, no és tan important si qui llegeix és la persona del davant com si és la del costat, a la del davant no li molestarà que passis les pàgines i aviat haurà acabat, oi?

Sempre vaig tenir la temptació de demanar permís abans de passar full al meu diari...

3 comentaris:

maite ha dit...

Hola SERGI: Tienes que decirme como se VOTA TU PAGINA, yo cada dia "clico" en la lista, y veo que vas subiendo, pero me gustaria que llegaras a superar a (?) que tan solo te lleva 3 votos. No me gustaria hacerlo mal y que no fuera a tu favor.
Otra pregunta. Naciste el 22 o el 23?
El domingo te llevaremos el "escanner".
Petons per a tots.

SERGI MAESTRO ha dit...

Per Maite:
No ets la primera persona que em diu el mateix referent al vot, no sé què passa, pero ja ho comentarem diumenge.
Vaig néixer el 23 a la una de la matinada segons m'han dit, ens veiem!

SERGI MAESTRO ha dit...

` : m'havia deixat l'accent de "però"!!!

Què hem fet els del PiT darrerament?