En els temps en que encara no hi havia la generalització dels telèfons mòbils que hi ha ara, els pocs que en tenien havien pagat una fortuna per anar adossats a un totxo de color negre, tipus maleta de viatge que pesava poc menys que una cabina de telèfon, ara bé, fardaven com ningú.
Vaig sentir un d’aquests que anava fent crits pel carrer a la dona dient-li que no trigaria i que ja arribava a casa, que dius: calia pagar una trucada a preu de conferència per això?
També es fan trucades com aquesta ara, però són més econòmiques, crec.
El fenomen de la mobilitat permet infinitat de situacions curioses i obre indiscretament la teva intimitat als altres.
També es fan trucades com aquesta ara, però són més econòmiques, crec.
El fenomen de la mobilitat permet infinitat de situacions curioses i obre indiscretament la teva intimitat als altres.
Hauríem de procurar de no cridar quan parlem pel mòbil dins d'un restaurant, ja no cal fardar de telèfon, en té tothom gairebé. D'altra banda, si estem dinant o sopant, no podríem regalar-nos un descans de cobertura?
En un d’aquells passejos amb la Nuska, la nostra estimada gosseta.
Passegem per un parc al matí, em sento privilegiat de poder gaudir de cants d’ocell entre pins, a prop d’un petit salt d’aigua que hi ha a la riera davant de casa, natura en estat pur. La Nuska es remulla les potes mentre passa la llengua per l’aigua i em mira juganera per que li tiri una pedra a l’aigua, li agrada molt jugar amb pedres.
Tan aviat com m’ajupo, un so artificial estrident trenca els meus pensaments, me n’adono que no sóc l’única persona al parc:
-Síiii?
- ...
-Què haig de fer?
- ...
-Ara estic molt liat, sóc a la ferreteria comprant material i després aniré cap allà tan aviat com pugui... –es gira, em mira buscant complicitat, jo ni miro la Nuska per que no bordi-.
- ...
-Molt bé, fins ara! –penja i em diu:
-No em deixen respirar!
-Apaga’l, encara hi ha zones de no cobertura –li dic-.
-Ostres, tens raó, no hi havia caigut!
-S’ha d’aprofitar aquestes zones mentre es pugui. Aviat no tindrem ni aquesta excusa.
Va anar cap a la seva furgoneta i es va incorporar al món real, el de la cobertura.
Llenço una pedra a l'aigua i la Nuska la va a buscar. Els ocells tornen al meu petit món i jo amb ells.
Duc el mòbil apagat a la butxaca, no trigaré gaire a tornar a la cobertura...
Duc el mòbil apagat a la butxaca, no trigaré gaire a tornar a la cobertura...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada