dimecres, 5 de març del 2008

Coronació de Charles I de Kataloonyard

Segle XIII, Regne de Kataloonyard.
En una gèlida nit de febrer de 1208, sota una lluna plena i groguenca, fou coronat Charles I de Kataloonyard, fill dels ducs de Ken Oves, senyors de bon llinatge, les terres dels quals prengueren fama pel comerç de la pell per a usos diversos com el del calçat. La proclamació es va portar a terme a pesar de la seva avançada edat, just el dia anterior havia complert els quaranta anys.

La seva esposa, Mia de Fee Gawls, era germana dels ducs Maarten i Mark de Fee Gawls i de la comtessa de Ken Meereth, Martha. Els fills de Charles i Mia, Charles i Alek van quedar resguardats del perill al ducat de Ken Oves amb els ducs per evitar un possible segrest.
La cerimònia es va dur a terme als afores de la vella ciutat de Karddu, dins el comtat de Ken Oves, per mantenir i assegurar la solemnitat que mereixia una commemoració com aquella.

Es remorejava a la ciutat de Karddu que una part dels representants de l’església, en concret els de Copeland, s’oposava a la coronació de Charles i eren partidaris de coronar al malvat Fgedeguik el Gland. Els rumors anaven de boca en boca amb tanta facilitat que arribaren a orelles dels camperols del comtat de Ken Meereth. Els comtes David de Willegan i Martha de Fee Gawls van avisar Maarten, el poderós duc de Doom Inex, amb el fi que tingués controlada la zona amb les tropes. Degut a la convalescència de la seva esposa, la duquessa Nathalie de Radward, que va haver de reposar al seu ducat atesa pel servei i en companyia dels seus fills Mark i Mary, el duc encarregà la tasca a Sir Raphael Lopeths, casat amb la seva cunyada, Monique de Radward.

Emparats pels poders eclesials de Karddu, els insurgents havien preparat un setge per evitar la coronació, però va ser totalment controlat per part dels cavallers Sir Raphael de Ken Sawleather, Sir Nelaw de Greanader i els seus homes.

Van aturar els cavalls cent metres abans d’arribar al riu Mawgent, el lloc on esperaven els rebels. Es van atansar amb tanta cautela que van sorprendre els amotinats pixant al riu.
Va ser una lluita cruel i acarnissada. La corrent es va endur alguna víctima dels insurrectes, els altres van quedar estesos amb els cossos coberts de sang damunt els rocs del marge. Els efluvis de la sang provocaven tanta excitació a Raphael i Nelaw que sovint besaven la fulla de l’espasa després de cada batalla per poder sentir i olorar la sang de prop. Eren nobles cavallers, gent de guerra.
Acabada la lluita i després de netejar les espases amb l’aigua del riu, comprovaren que no hi havia baixes que lamentar entre els seus homes i es van adreçar veloçment a cavall cap el Palau de Ken Mathewet a retrobar-se amb les seves esposes per celebrar el triomf i la festa de coronació.

Entre els convidats hi havia:
El germà del rei, el comte George de Ken Raam amb la seva esposa Lady Remay de Saint Peter de Major Village.


La germana del rei, la comtessa Mercy amb el seu espòs Richard de Baarcelawn.
Els germans de la reina consort, Mark de Ken Meereth i Maarten de Doom Inex.



Els comtes de Ken Meereth, Martha, cunyada del rei, i el seu marit, David de Willegan. Sir Raphael de Lopeths i la seva esposa, Lady Monique Radward, Senyors de Ken Sawleather.
Sir Nelaw de Keyknowness i la seva esposa Lady Christine Garthya, Senyors de Greanader.
Sir Ferdinand i Lady Nathalie de Middle Karddu, Senyors de Sbarjaw.
Els comtes de Karddu, Lady Penny i Sir Mac Straw, senyors d’Elms’s Fountain.




Allunyats de qualsevol risc de nou assetjament, els assistents a la festa van gaudir del sopar a l’aire lliure en una taula disposada davant les enormes graelles on els cuiners hi tenien un xai que anaven pinzellant amb fulles de llorer banyades en una salseta oliosa i la cambrera es cuidava de portar la sangria.

Mentre el xai s’anava fent, els comensals gaudien del primer plat, un pa rodó obert farcit de migues amb raïm al més pur estil del sud-est d’Ibèria–una manera esplèndida d’aprofitar el pa dur.

Quan les viandes van arribar a taula, la sangria ja corria per les venes de la major part dels presents, moment que va aprofitar una bruixa, la Ginebra, bola de vidre i cartes en mà, per predir el futur dels assistents entre rialles.

Una vegada es va donar per acabat el sopar, la comitiva va anar a una estança coberta del Palau per assistir als jocs malabars del bufó de la cort. Hi va haver torn per tothom de demandes al nou rei i la música va fer dansar els convidats fins ben entrada la matinada.

En aquella freda nit de febrer, Kataloonyard rebia el nou rei que desterraria per sempre el malvat Fgedeguik el Gland de les seves terres sota una lluna per recordar.



Al dia següent, el poble aclamà el nou rei amb visques:



-Visca Charles I de Kataloonyard!







5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Caram! Tenim un parell de blocs amb un nom molt semblant, no?
Salutacions des de l'Ebre

Anònim ha dit...

Juaaajjjuuaaajjjjjuaaa!!!

El mereixes un Pullitzer!!! (o com es digui...)

Maarten de Fee Gawls, duc de Doom Inex

Anònim ha dit...

molt bo Sergi!!
quina currada d'escrit!!
és boníssim!!!
sílvia
ah, per cert, esteu tots guapíssims a les fotos!!!

Els del PiT ha dit...

Per Jesús:
En honor a la gent de l'Ebre plantaré una foto que guarda relació el proper diumenge.
Pel Duc de Doom Inex:
Jo he rigut molt també preparant l'escrit i buscant els possibles noms.
Per Silvia:
Ets molt generosa amb això que estem guapissims, elles potser...
Petons.

Marc Fígols ha dit...

jajajjajajajaj es el millo que he llegit mai, buahahahah!

records de Mark de Fee Gawls, fill Maarthen de Fee Gawls i de Nathalie de Radward, duc i duquessa de Doom Inex.

Què hem fet els del PiT darrerament?