diumenge, 9 de març de 2008

Jornada de reflexió


Ahir vaig passar el dia sencer reflexionant, per això no vaig poder penjar cap escrit.



La nit de divendres, l’Ariadna va anar a dormir a casa de la Maria, una amiga, i en Joel va convidar una amiga, la Marina, a dormir a casa, per compensar.
Em llevo disposat a reflexionar mentre esmorzo, però se'm fa difícil amb la parella d'incontinents verbals que tinc al davant, torrades, cereals i xocolata. Al matí tinc cura d’ells, que no prenguin mal. Cantem cançons al piano, és impossible reflexionar. En el moment que es connecten a un videojoc, aprofito per reflexionar:

Avui és vuit de març, dia de la dona treballadora. És trist que existeixi un dia amb aquesta denominació. No conec dona que no hagi treballat mai.

Les tasques de la llar no són remunerades quan la que les fa és la dona de casa, però això s’ha de considerar treball, que n’és i molt!

No cal dir que si a més la mateixa dona treballa fora de casa fregaria l’explotació, no? Ma mare ha treballat tota la vida i morirà treballant si no ho impedim.

No conec el dia de l’home treballador, ans al contrari, conec el dia de l’home ganso, que és cada dia de festa que llences tombat al sofà mirant esports a la tele des de bon punt del matí.

La dona, per la seva pròpia naturalesa i instint, neix amb un interruptor que la manté a punt per fer coses -també n’hi ha que fan la gansa, sense esports, però la gansa al cap i a la fi.

Comportament dels meus fills davant una mateixa situació a l'edat de dos anys:
Una sabatilla meva -de les d’estar per casa- al passadís de les habitacions.

L’Ariadna.
L’agafa i em renya bellugant la sabatilla com ho feia ma mare tot dient:
-Paaapaa, a veure si reculls la sabatilla, hoooomeeee... s’encamina al meu armari fent anar el cap d’un costat a l’altre dient:
-Catxiiiiiis... i la desa al seu lloc, amb l’altre.

En Joel tres anys i mig més tard -aprofito per posar-lo a prova amb l’experiència de l’Ariadna.
Al mateix passadís hi deixo una sabatilla. Ell és a l’habitació desendreçant-la segur. El crido amb l’intenció que surti de l’habitació i topi amb la sabatilla. Al cap d’un parell més d’intents surt i topa amb la sabatilla, però topa literalment, s’entrebanca i cau a terra –ja ho fa sovint això, hi té molta traça- acte seguit pren la sabatilla, em mira i la converteix en la seva nova joguina, en un cotxe! L’arrossega pel passadís tot fent el soroll de motor amb els llavis.

Diferent actuació en similar situació.
Això demostra només l’actitud dels meus fills, no vol dir que no pugui passar a l’inversa, n’hi ha de tots colors, però no seria en el nostre cas.

Tan de bo no calgués un dia com aquest, però si d’alguna manera fa servei i té caràcter reivindicatiu, està bé. Una jornada per a tenir en compte. Exceptuant quatre dones mal comptades al món que no foten ni brot, la resta hauria de celebrar-ho l’any sencer.

Va passant la jornada de reflexió i encara no he pensat en política, millor, la cosa va bé.

Un cop cada ovella és al seu corral, dinem la família plegada, només puc reflexionar sobre els espaguetti, m’han quedat salats, segons l’Ariadna estic molt enamorat.

Migdiada de reflexions oníriques.

L’Ariadna va a la festa d’aniversari de l’Ana Q. M’enganxa la dona per anar a comprar unes bambes i un xandall al Joel en DISSABTE!

L’al·lèrgia a les compres se m’acosta, però es dissipa en veure que trobem fàcil aparcament i no hi ha ningú a les botigues que visitem.
Enllestim i anem a casa dels Q. a la festa on és impossible reflexionar, hi ha massa gent i massa tele.
Al vespre ma mare es queda a casa amb els nens i nosaltres anem a sopar fora amb els padrins de l’Ariadna. No em posaré a reflexionar ara!

Un cop a casa, acaronat pel silenci de la nit, a poc a poc... lentament... cap soroll... vaig començant... intentant... reflexi... o... na... ngtggtg... –m’adormo.

Què hem fet els del PiT darrerament?