dimecres, 12 de març de 2008

La capseta de bombons...

Per Nadal havia d’anar a veure la Rosa, la secretària del despatx que vam tancar a finals de 2007.

Com dies abans jo havia acompanyat la meva dona a una botiga especialitzada en xocolata i sabia del cert que podria comprar-ne una igual, per no presentar-me amb les mans buides a casa de la Rosa, vaig agafar de casa una capseta de bombons que la meva dona guardava amb molt de cel per obrir en una data assenyalada.

Vaig escriure una nota d’agraïment de part del meu soci i meva i li vaig portar pensant que després aniria a comprar-ne una altra d’igual i la meva dona no se n’adonaria.

La visita va transcórrer amb la normalitat esperada i quan vaig acomiadar-me d’ella, de la seva filla i del seu marit em vaig dirigir immediatament a la botiga de xocolata amb l’esperança que tot anés bé.

-Hola, bona tarda. Vull comprar una capseta allargada amb uns bombons dins de diferents xocolates.

-Cap problema, aquí ho tens, tria tu mateix.

-Però, no teniu unes capsetes vermelles, no sé si te’n recordes de mi, vaig venir amb la dona fa uns dies i ens vam emportar una.

-Síii... mmm... –ella pensa- no et va bé aquesta?

-És que ha de ser igual, el cas és que li he regalat la capseta de la meva dona a una noia... i no vull que ho sàpiga... –m’estic ficant en un percal- bé és la secretària i... –això sona pitjor.

-No, no, vull dir que no m’agradaria que se n’assabentés... –en aquest punt jo percebo que la noia ja s’ha fet una idea totalment equivocada de mi i em pugen els colors a la galta.

-No passa res, podem ficar aquesta varietat de bombons en una d’aquestes capses –diu ella, jo callo i em tranquil·litzo relativament.

-Sí, molt bé, així quedarà bé. El cas és que he anat a veure-la i no volia presentar-me sense res –calla i tira Sergi, penso- vam tancar el despatx i és clar...

Pago i surto de la botiga, l'aire fresc em va molt bé a la cara.

No notarà la diferència segur. La capseta és la mateixa. Estic salvat! Torno a casa i deixo la capseta al mateix armari on era l’altra.

Uns dies més tard la Penélope decideix obrir la capsa en un sopar amb amics d’aquells de Nadal.
En obrir-la es queda sorpresa, descobreix que a l’interior hi ha ninotets del Pare Noel de xocolata. El cas és que l’altra tenia arbrets de Nadal, la memòria li falla segur.

Penso: Quina dèria que té la gent amb les figuretes per Nadal!

No només són les figuretes, a més se n’adona que entre els ninots de xocolata blanca i xocolata amb llet, també hi ha ninotets de xocolata negra, quan a ella no li agrada gens!
En aquest punt confesso la meva ineptitud.

Qui em manaria a mi improvisar?

Encara penso en les noies de la botiga de xocolata fent anar la seva imaginació... I és que el tomàquet ha fet molt mal al país.

4 comentaris:

maite ha dit...

Sense comentaris.
Em recordes a algú, crec que tu el coneixes, veritat?
Mai no s'ha de despullar un Sant per vestir-ne un altre. De veritat, és millor no arriscar-se.
M'alegres molt amb els teus escrits, fas que s'oblidi per una estona de les meves "històries".

SERGI MAESTRO ha dit...

Gràcies pel teu comentari Maite, serà genètic això que em passa?
Petons.

Anònim ha dit...

ESTIC D'ACORD AMB LA MAITE,PERÒ PENSO QUE AQUEST ÉS UN PROBLEMA GENERAL DELS HOMES!
UNA DONA HAURIA MIRAT QUIN TIPUS DE BOMBONS EXACTAMENT HI HAVIA A LA CAPSETA... QUÈ DIC,UNA DONA, NO HO HAGUÉS FET AIXÒ!

EN FI NOI,CUIDA'T I FIXA'T-HI BÉ ,QUE LES DONES SÓM MOLT PUNYETERES I HO VEIEM TOT.

BONA NIT, NATÀLIA

SERGI MAESTRO ha dit...

A Natàlia i Maite:
Era una hora en la que la botiga de segur estava tancada, per això va anar així, si hagués estat en horari de botiga hi hagués anat directament, em venia de pas, però estic també d'acord amb què els homes, la majoria, som així.
Bona nit i tapeu-vos!
Petons :D

Què hem fet els del PiT darrerament?