dimarts, 11 de març de 2008

Les coses es trenquen

Aquest matí ens hem llevat amb ganes de trencar.

Algú ha trencat el vidre d’un quadret que tenim al passadís.

Algú ha sortit de la seva habitació per anar al lavabo a fer un riu i mentre caminava cap allà, s’anava desvetllant tot estirant els braços, amb tanta mala sort, que degut a que aquest algú creix, ha despenjat sense voler el quadret i ha caigut a terra fent miques el vidre. Ara ja està en conjunció amb la parella d'aquest mini quadre que no tenia vidre tampoc.


Més tard, algú altre ha convertit en dos un calçador de plàstic tot intentant posar-se unes bambes de cordons!?!


Si són de cordons em pregunto:
-No pots obrir-los molt i que el peu entri sense l'ajut d'un calçador?
La mandra no és bona per res, diu sempre ma mare...



A l’hora d’esmorzar, quasi tots hem trencat galetes i magdalenes per sucar-les a la llet.

I és que no entenc que els quadres vagin protegits amb vidre, ni que hi hagi calçadors de plàstic.
Ara bé, considero del tot imprescindible que galetes i magdalenes es puguin trencar amb facilitat.



Espero i desitjo que haguem complert amb escreix el cúmul de despropòsits d'avui.



Vull donar testimoni de les petites coses que succeeixen dia a dia a casa, com a totes les cases, mostrant aquesta sorpresa d'algú que un dia va trencar un calçador, però ho compensa amb detallets agradables.
Parlant de galetes...
















... i d'un altre algú que va trencar un vidre i ho compensa amb art.

2 comentaris:

Lupe ha dit...

Hola Sergi, gràcies per la visita. Aniré passejant pel teu.
Salutacions

SERGI MAESTRO ha dit...

(Lupe és autora del bloc "seny i rauxa")
Gràcies pel teu comentari!

Què hem fet els del PiT darrerament?