dimecres, 23 d’abril de 2008

Dia de Sant Jordi.

La meva dona no vol que li regali una rosa, s’estima més que li regali un llibre.

Ella és una lectora compulsiva, devora llibres com si les pàgines fossin de xocolata (que diuen que té efectes afrodisíacs, bé com algunes novel·les que llegeix...).
Suposo que pensa que per capullo ja em té a mi, per tant, gairebé sempre li he comprat un llibre, però també una rosa.

No vol una rosa perquè és efímera, el llibre dura molt més. Què tindrà a veure el temps? No serà una metàfora de: l’amor se’n va, però ella es queda... com deia el gran Joan Capri?

Al preu que van les roses en un dia tan assenyalat com avui, potser tothom acabarà olorant els llibres i llegint les roses.
-Quines bajanades dius, Sergi!
-Bajanades dius? Sí, malauradament és el que fa la majoria!
Ben mirat, llegir una rosa pot ser interessant. Des d’una òptica poètica (i pel que sigui poeta) de ben segur que hi ha infinitat de poemes.
Jo (que no en sóc) començaria a llegir la tija, on cada espina protegeix les poques pàgines de vius colors, fràgils i delicades. Pàgines sense numerar que s’abracen, de vegades fortament, d’altres de manera tímida, com nosaltres els humans. Unes tancades i altres ben obertes, com nosaltres els humans. Dins la rotllana fraternal de pètals s’amaga el cor de la rosa, el secret guardat i reservat només per a aquells éssers vius capaços d’intervenir en el seu cicle vital. Cada flor té el seu color, cada color té el seu significat, però el color d’avui és el vermell de la passió, de l’amor, de la sang.

Olorar un llibre aparentment no és tan agradable com llegir una rosa, però si ho proves, et pot arribar a enganxar. L’olor que desprèn un llibre pot arribar a crear una addicció tal, que fins i tot he sentit que volen fer que els llibres electrònics puguin fer l’olor característica de llibre vell per mitjà d’un adhesiu que et regalaran quan el compris.
Arribarà el dia de Sant Jordi i et regalaran un adhesiu en forma de rosa que durà incorporat un arxiu mp3 de la versió llegida de La sombra del angel i El juego del viento (que comprimit en un Zip seria: El juego de las ventosidades del angel a la sombra) impregnat amb Eau de livre vieux (le nouveau parfum de K. Loss Ruhesafaun).
Ah no! Disculpeu, que aquest autor mai permetrà que es faci ni una pel·lícula de la seva obra. Ho va parir com a lletra escrita i així es quedarà. Jo respecto la seva decisió, però no l'entenc. Si tothom que surt d’un cine diu el mateix: El llibre em va agradar més... Doncs això seria engrandir encara més el seu propi ego... (Potser és que ja no li cal).

Diuen que el primer que cull la flor, se n’emporta l’olor, per tant si compreu una rosa tingueu clar que serà de segona mà (o nas en aquest cas...).
Gaudim d’aquesta tradició mentre puguem, en un dia lleig, de sol i sense núvol que ens regali la desitjada aigua! Potser ens reserva el gerro d’aigua freda per aquesta nit? Per cert, si neix alguna flor al cul d’un a qui aquesta setmana han entrat a robar a casa seva mentre era dins i no se’n va ni adonar, que sigui una rosa, a veure si les espines el fan estar dret tot el partit donant instruccions als jugadors.

Aprofito per felicitar a tots els Jordis que conec (també a les Jordines i Jordis que no conec, és clar...) I de passada a totes les Roses que seran adoptades per incauts i regalades a la parella (si és que estan enamorats).


Què hem fet els del PiT darrerament?