Aquest escrit va dedicat a tots els jardiners vocacionals que, d’una manera o altra, s’entesten a plantar flora diversa pels diferents racons de món on van, amb la suposada esperança de recollir els fruits en un futur.A tocar d'aquest indret de la foto de l'esquerra, vaig fer les que venen a continuació.
No sóc un entès en vegetació, ni tan sols sé distingir entre les diferents classes de bolets, però donant un tomb per un racó qualsevol m’he trobat un munt de nova flora que omple de colors espais que abans eren de tons verds i marrons avorrits. Gràcies a la col·laboració desinteressada d’aquesta gent, els espais naturals s’han enriquit, almenys en colors.
El problema és que ja fa temps que van plantar i no veig que creixi res. La terra no deu ser prou bona i amb la sequera actual deu ser molt difícil que arrelin i molt menys que en puguin donar fruit.
Lamento decebre a tots aquells que ho han intentat, el seu esforç ha estat en va.
La majoria d’espècimens em són familiars i no sé perquè, tinc clar que no hi entenc un rave, però juraria que els jardiners solidaris esperaven obtenir-ne fruits similars. Conec un lloc on es poden dur aquestes plantes i a la llarga, després d’un procés germinatiu –suposo- la gent en
recull els fruits, pagant és clar, però els nostres boscos no en queden tan ressentits. Aquest lloc es diu Deixalleria i fins i tot es pot anar en diumenge.
-Què esperen que floreixi d’això?
Reflexionem plegats.
No faré cap comentari més, no tinc esma, ho deixo en les vostres mans...
No sóc un entès en vegetació, ni tan sols sé distingir entre les diferents classes de bolets, però donant un tomb per un racó qualsevol m’he trobat un munt de nova flora que omple de colors espais que abans eren de tons verds i marrons avorrits. Gràcies a la col·laboració desinteressada d’aquesta gent, els espais naturals s’han enriquit, almenys en colors.
El problema és que ja fa temps que van plantar i no veig que creixi res. La terra no deu ser prou bona i amb la sequera actual deu ser molt difícil que arrelin i molt menys que en puguin donar fruit.
Lamento decebre a tots aquells que ho han intentat, el seu esforç ha estat en va.
La majoria d’espècimens em són familiars i no sé perquè, tinc clar que no hi entenc un rave, però juraria que els jardiners solidaris esperaven obtenir-ne fruits similars. Conec un lloc on es poden dur aquestes plantes i a la llarga, després d’un procés germinatiu –suposo- la gent en
recull els fruits, pagant és clar, però els nostres boscos no en queden tan ressentits. Aquest lloc es diu Deixalleria i fins i tot es pot anar en diumenge.-Què esperen que floreixi d’això?
Reflexionem plegats.
No faré cap comentari més, no tinc esma, ho deixo en les vostres mans...
4 comentaris:
Bon dia!!! que trist començar el dia amb aquestes imatges...però ho trobo molt encertat, pensa que de "jardiners" d'aquests n'hi ha per tot arreu,aquí mateix al Pallars,més d'un dia vas al bosc i sembles de la brigada de manteniment de l'ajuntament ,recollint tot el que els altres deixen "plantat",i no sempre són els de Barcelona,que els d'aquí ...
REFLEXIÓ:
Si surts de casa amb la bossa dels entrepans , i no et fa nosa ,quan vagis cap a casa emporta't la bossa , i si pot ser plena.
BON DIA A TOTS!!
NATÀLIA
Bon dia germana!
Ja ho veus, n'hi ha per to rent-a-chair com diria en jordi, company blocaire, no he penjat moltes de les fotos que vaig fer, ni la d'un sofà que hi ha allà mateix.
És lamentable el que pots arribar a veure en aquests llocs naturals.
Paciència i salut!
Una llàstima...
-Si els Ajuntaments creessin nous llocs de treball....(?); potser no fos possible tanta LLIBERTAT D´EXPRESIO.
Publica un comentari a l'entrada