Amb la traducció de l'escrit d'ahir em posaré al dia per fi en la versió castellana del bloc. Ha estat una tasca dura, però crec que valdrà la pena, tinc amics fora de Catalunya i sóc català, però obert; no vull excloure ningú, però no puc dedicar-me a traduir el bloc a tots els idiomes, ho faré així mentre el temps m'ho permeti. Sovint l’escrit en castellà arribarà més tard, ja demanaré disculpes en tot cas.L'elaboració de la versió castellana m'ha obligat a dilatar la publicació dels escrits en català, però confio que a partir d'ara podré posar-me dits al teclat i redactar tot allò que em passi pels... meus pensaments.
En la línia encetada d’agraïments aprofito per agrair a la gent que deixa el seu comentari al bloc, la majoria em coneix en persona, però a la gent que no em coneix demano que no us en esteu -sempre que no siguin comentaris ofensius-, repeteixo una frase que vaig escriure al darrer parèntesi:
"Quan m'arribi l'hora, que sigui molt tard, vull tenir coses pendents per fer, però no coses pendents per dir."
En la mesura que em sigui possible contestaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada